endesa cop25

Els líders de la Unió Europea van fracassar aquest dijous, pel bloqueig de Polònia, en el seu objectiu d'aconseguir el compromís unànime d'assolir la neutralitat climàtica el 2050; és a dir, que la UE emeti sol el CO2 que sigui capaç d'absorbir al seu territori.

El veto de Varsòvia no va fer possible l'acord després d'una negociació de nou hores celebrada un dia després que la nova presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, revelés les línies mestres del seu Pacte Verd Europeu, que fixa l'objectiu de descarbonitzar l'economia europea a meitat de segle.

La meta d'assolir la neutralitat climàtica, que encalla en la vigília de la clausura de la cimera del clima COP25 a Madrid, convertiria a la Unió Europea al primer gran bloc mundial en fixar-se una data concreta per desprendre's de les emissions contaminants, en línia amb l'Acord de París contra la crisi climàtica.

L'acord, anunciat com tal a Twitter pel nou president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, és en realitat un acord de principis, com el mateix polític belga es va encarregar d'aclarir poc després davant de la premsa i, per tant, no és legalment vinculant.

"Considerem que la neutralitat climàtica el 2050 és un objectiu comú, però és cert que per a un país no és possible comprometre's a implementar aquest objectiu", va dir Michel sobre un pacte que, en el text de conclusions adoptat queda especificat que "el Consell Europeu continuarà progressant cap a l'objectiu de la neutralitat climàtica el 2050".

Nova cimera

Els líders tornaran a intentar convèncer Varsòvia en una nova cimera el proper mes de juny, quan es preveu que estigui tancat el pressupost a llarg termini de la Unió Europea (2021-2027) i Polònia pugui saber de quins fons disposarà per afegir-se al compromís comú.

Malgrat aquesta realitat, la presidenta de la Comissió, que va assumir el càrrec l'1 de desembre i es va estrenar en la COP25 l'endemà, va dir que mantindrà el seu pla de presentar el proper mes de març una Llei Climàtica que assumeixi la meta de descarbonitzar l'economia el 2050.

"Accepto totalment que Polònia necessiti tenir una mirada més detallada al Fons de Transició Justa", va dir Von der Leyen amb referència al mecanisme que pretén acompanyar financerament als territoris més dependents de combustibles fòssils, com és el cas de Polònia, que obté el 80% de la seva energia del carbó.

Els líders han aconseguit més suports respecte a la cimera del juny passat, quan a més de Polònia bloquejaven l'acord Estònia, Hongria i la República Txeca, el que no evita que Von der Leyen s'hagi estrenat en una cimera de caps d'Estat i de Govern com a presidenta de la CE encallant a la mateixa roca amb què va topar en el seu comiat el seu antecessor, Jean-Claude Juncker.

Tallinn ja s'havia sumat al consens abans de la cimera, però per convèncer a Budapest i Praga en aquesta reunió va ser necessari esmentar en les conclusions que la "necessitat de garantir la seguretat energètica i respectar el dret dels Estats Membres a decidir sobre el seu 'mix energètic' i elegir les tecnologies més apropiades", amb una menció específica a què diversos països han anunciat que "utilitzaran l'energia nuclear" per reduir les emissions de CO2.

Energia nuclear

Allunyada molt temps dels debats climàtics a la UE, l'energia atòmica ha recobrat protagonisme en les últimes dates ja que alguns països consideren que aquesta font d'energia, que genera residus radioactius però no emet CO2, ajuda la lluita climàtica mentre que altres, com Luxemburg, Àustria o Alemanya, són reticents a considerar la nuclear com a energia "verda".

El 2018, el 25,5% de l'electricitat generada a la Unió Europea va provenir de la nuclear, el 45,9 % de combustibles fòssils i biomassa i el 28,2 % de fonts renovables, segons dades de Eurostat, mentre que l'actual objectiu per a 2030 passa per elevar la taxa de renovables fins al 32,5 %.

Oportunitats, desafiaments i diplomàcia

En el que sí que van coincidir els líders és que la transició cap a una economia sense carboni "portarà oportunitats significatives" en termes de creixement econòmic, creació de llocs de treball i desenvolupament tecnològic, però "requerirà superar seriosos desafiaments", pel que caldrà acompanyar-lo d'"instruments adequats" d'inversió i adaptació.

"L'objectiu de neutralitat climàtica ha d'assolir-se de manera que es preservi la competitivitat", incloent mesures per evitar importacions de països amb estàndards mediambientals més baixos a través d'un "mecanisme d'ajustament fronterer de carboni" compatible amb les regles de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), agreguen les conclusions.

Els líders europeus van subratllar que per a l'èxit de la lluita mediambiental és "crucial" el compromís internacional i van cridar a l'alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, per prestar "especial atenció a la "diplomàcia climàtica".