No és nou, però ara, quan el robatori de 40 metres de cable de coure de l'estació de Montcada Bifurcació, de la xarxa d'Adif i Rodalies Renfe ha acabat amb una crisi institucional entre el govern espanyol i el govern català, és quan es llencen els plats pel cap per qui n'és responsable. El robatori d'aquest diumenge, a primera hora del matí d'una jornada electoral, el silenci del ministeri fins que van tancar els col·legis electorals i les acusacions creuades han obligat als governs espanyols i català a sortir a donar explicacions. I no, no és nou. Els usuaris de Rodalies i de la xarxa ferroviària catalana —també afecta l'AVE— saben perfectament que, com mínim un cop per setmana, alguna incidència acaba amb retards, i molts cops, pels actes vandàlics i robatoris de coure a les instal·lacions d'Adif —l'empresa pública que gestiona les vies i les estacions.
Amb la investigació dels Mossos en marxa per identificar els lladres, amb el Govern descartant que es tracti d'un sabotatge i el govern espanyol llençant llenya al foc per acusar els Mossos d'Esquadra d'ineficàcia, investigadors de la policia catalana han explicat a ElNacional.cat quin és el modus operandi dels lladres de coure, el seu perfil i, alhora, també on acaba aquest coure sostret i els problemes amb els quals es troben els policies per poder evitar els robatoris i les consegüents incidències com les d'aquest diumenge. Aquest 12 de maig, en plena jornada electoral, i segons les primeres investigacions, el robatori de cable en un punt de la xarxa ferroviària, en el seu pas per Montcada, va generar un repunt de tensió que va provocar diversos incendis que es van propagar en altres punts, a quilòmetres de distància, deixant sense servei gairebé la totalitat de les línies de Rodalies.
Qui roba el coure?
El 80% de les persones que es dediquen a robar coure són lladres “oportunistes”, segons les dades dels Mossos d'Esquadra, analitzats els diversos incidents i investigacions fetes durant l'any 2023. Es tracta de bateries de lladres, molts de nacionalitat estrangera i originaris de l'Europa de l'Est, sobretot de Romania. Poden atacar la xarxa ferroviària, però també empreses o obres, un modus vivendi que si bé no és gaire lucratiu, sí que és eficaç i amb el Codi Penal que juga a favor seu, cosa que es converteix, alhora, en un problema pels investigadors.
No es tracta de grans organitzacions criminals, els lladres de coure són persones de baix nivell, de vides humils, i que ara s'han dedicat al coure —sense cap especialització, fet que es demostra amb l'incendi d'aquest diumenge— i que si no fessin coure podrien fer algun altre tipus de furts. Aquests grups, amb molta mobilitat, estan formats per homes. Les dones, en canvi, en la majoria dels casos investigats, també es dediquen al lladrocini però amb altres modus operandi, per exemple, fent robatoris de carteres al transport públic.
Però robar coure de la xarxa ferroviària, o d'una empresa de construcció o de fabricació, es tipifica davant del jutge com un furt, un delicte que, quan arriba a judici, té penes de presó irrisòries comparades amb els danys que han fet. Com que no són lladres especialitzats fan veritables destrosses per emportar-se el coure. Algunes empreses han hagut d'arribar a fer front a pagaments de més de 400.000 euros per tornar a posar la fàbrica en marxa després d'un atac com aquest on els lladres es van emportar menys de 500 euros en coure. Tot i ser estrangers, si poden arribar a ser detinguts —els Mossos han reforçat la investigació i algunes unitats com la DIC de Ponent els hi tenen el peu al coll—, els jutges quan els reben els investiguen només per furt —és complicat provar que formen part d'un grup criminal o que han fet estralls, ja que no era la seva intenció— i queden en poques hores en llibertat. Amb un afegit que encara ho fa tot més incomprensible. Els jutges ordenen que entreguin els passaports i que no surtin de l'Estat mentre duri la investigació. Surten dels jutjats i els Mossos els tornen a trobar robant cablejat. La multireincidència del coure.
Què en fan del coure?
El ministre de Transports, Óscar Puente, aquest dilluns, des de Madrid, apuntava a la possibilitat que la sostracció de coure d'aquest diumenge fos un possible “sabotatge” per complicar la circulació durant la campanya electoral. Tot i que ningú ho ha reivindicat ni cap dels indicis dels Mossos apuntin en aquesta direcció, el ministre espanyol assegurava que “no ho podem descartar”. Apuntava que els lladres només s'havien emportat 40 metres de cable i que això, al mercat negre, podia tenir un valor “irrisori”, de 450 o 500 euros. Els investigadors dels Mossos contradiuen el ministre.
Són habituals aquest tipus de robatoris. La quantitat que busquen els lladres no és més que això. I té una explicació. Es tracta de lladres oportunistes, lladres sense especialització, lladres de poc nivell i zero estructura. Per moure més cablejat caldrien furgonetes més grans i, alhora, per tipus de lladres que són, fer, amb una nit, un botí de 500 euros, ja és una quantitat important per aquest tipus de lladres, molt actius, que treballen gairebé cada nit i per tot el país. No busquen grans quantitats de coure —és més fàcil moure'l i col·locar-lo— i el seu modus vivendi no necessita tampoc grans quantitats de diners. Els lladres quan tenen el material —no sempre robat de les vies i instal·lacions d'Adif— el venen a una xarxa de ferrovelleres que fan els ulls grossos aprofitant que el preu del coure està disparat.
Més patrullatge i investigació per l'augment de robatoris
Els Mossos d'Esquadra des de final de febrer han augmentat a la fase 2 el Pla Operatiu Específic (POE) del Metall després de l'increment de robatoris de coure. Cal tenir en compte, però, i tal com va explicar en el seu moment l'intendent Joan Salamaña, cap de la Divisió de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra, l'increment és qualitatiu -per les zones on ho fan, i pels problemes que generen a la xarxa ferroviària- i no quantitatiu -com en el cas d'aquest diumenge, són robatoris de poca envergadura si bé generen molts danys.
Aquest augment de nivell fa que s'incrementi el patrullatge i la vigilància de la xarxa ferroviària, però, alhora, s'ha també elevat el nivell d'investigació, per poder detectar i detenir —ni que quedin després en llibertat— els lladres i, també, reforçar el control de les ferrovelleres que poden comprar aquest tipus de metall procedent dels robatoris. Si els lladres el roben és perquè saben que algú els el comprarà. Les Unitats Regionals de Policia Administrativa (URPA) s'encarreguen de verificar que tots els registres de les empreses gestores de residus es fan ajustats a la normativa i que no accepten material de procedència il·lícita. Tot i que la majoria ho fan —s'exposen a multes importants—, els mateixos Mossos sospiten que existeix un circuit de mercat negre on es compra, sense miraments, aquest material. Un cop ja s'ha blanquejat, poder arribar a saber d'on va ser robat i poder-ne fer la traçabilitat ja és gairebé impossible. Els lladres, oportunistes, juguen amb diverses cartes a favor seu: el Codi Penal, el preu del coure i les complicacions que tenen els Mossos d'Esquadra pe poder-los caçar i treure de circulació.
Els Mossos també demanen responsabilitat a Adif
Els Mossos d'Esquadra des de fa mesos, abans d'aquesta enèsima crisi, ja havien avisat a Adif de la situació de les seves instal·lacions i la falta de protecció, un fet, que a Catalunya, fa que aquest tipus de robatoris es disparin. El director general de la Policia, Pere Ferrer, aquesta setmana hi ha tornat a insistir. “Si un no té la infraestructura protegida, pot posar més facilitats al lladre”, ha assegurat. Ha afegit que la “desinversió” a Rodalies ha generat que el robatori d'aquest diumenge hagi provocat aquesta gran afectació, mentre que en altres llocs hauria estat “més anecdòtic”.
El director dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer, ha defensat que el primer responsable de la seguretat de la infraestructura ferroviària és Adif, ja que n'és la propietària. En declaracions als mitjans, ha assegurat que els Mossos hi poden “col·laborar”, però ha insistit que si s'han de repartir responsabilitats “s'ha de començar per Adif”. “Si un no té la infraestructura protegida, pot posar més facilitats al lladre”, ha dit. Ha afegit que la “desinversió” a Rodalies ha generat que el robatori d'aquest diumenge hagi provocat aquesta gran afectació, mentre que en altres llocs hauria estat “més anecdòtic”. També ha descartat que el succeït sigui un sabotatge: “És un robatori de coure”.
El cap polític de la policia catalana assegura que si es comparen les incidències derivades de robatoris de cable de coure als Ferrocarrils de la Generalitat i a Rodalies, s'observa que per tretze robatoris en una mica més d'un any als trens de la Generalitat, hi ha hagut cinc dies amb incidències. En canvi, per més de 160 robatoris en el mateix període a la xarxa de Rodalies s'han produït fins a 120 dies d'incidències. Els lladres van on és més fàcil robar i Ferrer creu que van a Renfe i Adif per les facilitats derivades de la falta de protecció per part de les operadores espanyoles i que no tot es pot arreglar amb més patrullatge, tot i haver elevat a nivell dos el POE Metall.