Una màquina del temps, una notable gesta d'enginyeria o el llançament de la dècada són alguns dels comentaris que s'han sentit sobre el James Webb, el telescopi més gran mai enviat a l'espai; a Kurú, Guaiana Francesa, tot està a punt per al seu enlairament aquest dissabte, dia de Nadal. Després d'uns quants retards, el seu llançament en un coet Ariane 5 està previst a les 12:20 hores GMT, amb una finestra de 32 minuts per dur-lo a terme. El James Webb, una col·laboració entre les agències espacials dels Estats Units (NASA), d'Europa (AQUESTA) i del Canadà (CSA), viatjarà fins a situar-se a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, aproximadament quatre vegades més lluny que la Lluna.

Des d'allà, oferirà una vista inèdita de l'univers a longituds d'ona de l'infraroig proper i l'infraroig mitjà, i permetrà als científics estudiar una gran varietat d'objectes celestes, sent capaç de mirar cap enrere en el temps més de 13.500 milions d'anys per veure les primeres galàxies que van néixer després del Big Bang. Però per a això, a més de separar-se del coet als 27 minuts i 11 segons, haurà de seguir un llarg viatge i superar una sèrie d'etapes crítiques el proper mes. El James Webb és tan gran que s'ha doblat a l'estil origami per cabre al coet d'Arianespace i una vegada a l'espai es desplegarà com una joguina transformer. Entre altres, haurà d'obrir el seu para-sol, de la mida d'una pista de tennis, i després el mirall primari, de 6,5 metres, amb què podrà detectar la tènue llum d'estrelles i galàxies distants amb una sensibilitat cent vegades més gran que la del telescopi Hubble, informa la NASA.

El coet Ariane 5 està a punt per llançar-es donis del port espacial europeu a la Guaiana Francesa / Foto: Nansa

Tot això en els primers 29 dies, però els enginyers passaran un mínim de sis mesos calibrant els instruments perquè el telescopi quedi llest per fer ciència. El James Webb, que s'enfrontarà a temperatures molt baixes (al voltant de -230 graus centígrads), funcionarà durant un mínim de cinc anys, encara que està planificat perquè ho pugui fer deu.

30 anys després del Hubble

Està dissenyat per expandir els èxits científics del Hubble. Entre ambdós telescopis han passat més de 30 anys i tecnològicament són molt diversos: la mida del mirall primari (6,5 metres davant els 2,4 del Hubble) i la seva capacitat de veure la llum infraroja (invisible a l'ull humà) són les principals diferències. Gràcies a això, el James Webb podrà mirar enrere en el temps i observar les primeres estrelles que existien en l'univers primerenc i com es van formar les primeres galàxies després del Big Bang i la seva evolució, a més dels planetes del nostre sistema solar i els que orbiten altres estrelles (composició química dels exoplanetes).

Per a això porta incorporats quatre instruments científics d'última generació que proporcionaran les dades necessàries per analitzar els materials que componen les estrelles, les nebuloses, les galàxies i les atmosferes planetàries, explica la ESA. Els instruments, un conjunt de càmeres, espectrògrafs i coronògrafs, són: MIRI, NIRSpec, NIRCam i NIRISS.

El telescopi dotarà astrònoms i astrofísics de tot el món, per vies fins ara impossibles, de les capacitats necessàries per ampliar les fronteres del coneixement sobre el nostre sistema solar, la formació d'estrelles i els planetes, i sobre com es creen i evolucionen les galàxies. Mai no s'ha mirat a l'univers amb aquests ulls, així que aquesta mirada pot suposar una fita i una sorpresa.

Com va dir Stéphane Israël, primer executiu d'Arianespace -operador del coet-, es tracta del llançament de la dècada. El llançador Ariane 5 està a punt per enlairar-se, resumeix la NASA en el seu compte de Twitter.

 

Imatge principal: Impressió artística del telescopi espacial James Webb separant-se del coet Ariane 5 després del llançament des del port espacial europeu a la Guaiana francesa / Foto: Efe