El magistrat de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, ha demanat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que es pronuncïi sobre l'extradició de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, contra els que se segueix el procediment per delictes de sedició, malversació de cabals públics o desobediència. El jutge del Suprem ha plantejat una qüestió prejudicial perquè valori les denegacions que ha fet la justícia belga de les euroordres contra els exiliats que s'han fet fins ara.  En concret, vol que la justícia europea valori l'abast i les raons de denegació per tal de poder establir criteris sobre si s'ha de mantenir, retirar o emetre noves euroordres contra els exiliats, un cop les autoritats judicials belgues van denegar el lliurament del conseller Lluís Puig la setmana passada.

Llarena ha mogut fitxa després que avui el ple de Parlament europeu ha donat llum verda al suplicatori remès pel Tribunal Suprem pel qual se suspendrà la immunitat de Puigdemont perquè pugui ser jutjat a Espanya pel procés.

Un cop obtingui la resposta del TJUE, Llarena decidirà si manté, retira o emet noves euroordres. El magistrat considera que Bèlgica de "no ha respectat els pronunciaments judicials sobre el dret intern espanyol", "es tramitarà i executarà amb caràcter d'urgència"  l'ordre de detenció europea. Llarena recorda que l'article 17 de la Decisió Marc de 2020 de l'Ordre Europea de Detenció i Entrega l'avala.

Quan tingui notificació formal del Parlament Europeu sobre l’aprovació del suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, Llarena podria reactivar les euroordres.

El magistrat del Tribunal Suprem, que ja havia plantejat aquesta possibilitat a les parts rebent el suport de la Fiscalia, busca que el TJUE determini les raons per les quals es pot rebutjar una ordre de detenció i lliurament europea.

 

 

 

 

Entre altres coses, Llarena ha demanat al TJUE que estableixi si l'autoritat judicial d'execució, Bèlgica en el cas de Puig, pot qüestionar la competència que l'autoritat judicial d'emissió, el Suprem, per actuar en la causa penal concreta.

Els dubtes de Llarena

El 7 d'agost de 2020 un jutjat neerlandòfon de Primera Instància de Brussel·les va denegar el lliurament de Lluís Puig. La resolució va ser confirmada el passat 7 de gener pel la Sala d'Acusació de el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les. Els jutges belgues van denegar el lliurament de Lluís Puig a Tribunal Suprem perquè entenen que l'òrgan competent per instruir la causa no és el Suprem sinó un tribunal català i perquè el seu lliurament posaria en perill drets fonamentals de l'reclamat, com el de la presumpció d'innocència.

Després d'analitzar el contingut d'aquestes resolucions, Llarena té dubtes que siguin compatibles amb el Dret de la Unió pel que adopta la decisió de plantejar preguntes al TJUE.

Un dels principals dubtes que genera a l'instructor és la relativa a si l'òrgan de execució belga té la facultat, d'acord amb el Dret de la Unió, de controlar la
competència de l'òrgan d'emissió, en aquest cas el Tribunal Suprem. La Decisió Marc 2002 que regula les euroordres no reconeix aquesta facultat de control, un silenci que deriva del principi de reconeixement mutu de les resolucions judicials entre els països membres.

El jutge explica que el jutjat de Primera Instància de Brussel·les que va negar el lliurament de Puig va argumentar la manca de competència del TS basant-se en sentències del TJUE que no es referien a l'àmbit de la competència sinó a la seva independència. Llarena afegeix que aquestes sentències invocades "afirmen amb rotunditat que la no execució de 1 ODE és excepcional i s'ha d'interpretar de manera restrictiva ".

La interlocutoria indica que "no hi ha una norma de el Dret de la Unió que reconegui una facultat a favor de l'autoritat d'execució d'una ODE que li permeti valorar i
fiscalitzar si l'òrgan d'emissió de la ODE és competent per fer-ho ". I tampoc cal, segons el jutge, una interpretació de el Dret de la Unió que sigui compatible amb
l'assumpció d'aquesta facultat per part de l'òrgan d'execució.

Principi de confiança

La interlocutòria argumenta que, si l'Estat d'emissió es confereix a si mateix la facultat de fiscalitzar la competència de l'òrgan d'emissió per a dictar la ODE, "la conseqüència és perniciosa "per al sistema que el Dret de la Unió dissenya en relació amb aquest instrument de cooperació judicial entre estats.

En aquest cas el principi de confiança en els sistemes dels Estats de la Unió i de reconeixement mutu de les seves resolucions, "es transmuta en un principi de
desconfiança que només es buida després de l'examen de competència. Mal es confia en el sistema penal i processal d'un altre Estat, si el primer que es pretén per l'Estat de execució és posar en dubte la seva competència per emetre un instrument de cooperació basat, precisament en la confiança i cooperació recíproca ".

Llarena diu que és competent

Llarena planteja que en el cas que el TJUE considera que l'autoritat judicial de execució pot controlar la competència de l'autoritat judicial que emet la ODE,
sorgeixen dubtes sobre quins són els elements que l'òrgan d'execució hauria de tenir en compte per a realitzar aquest control sobre competència. Segons la Decisió Marc, només el estat d'emissió determina les autoritats competents i ho fa d'acord amb la seva dret intern.

El jutge explica que la pròpia decisió Marc preveu un mecanisme d'informació entre Estats, basat en el principi de confiança mútua. Però afegeix que l'òrgan judicial
belga ha tingut en compte en relació amb el dret espanyol "només una breu menció de l'article 71.3 de la Constitució espanyola de la qual no es pot deduir les conclusions de l'òrgan d'execució sobre que la competència es determina d'acord amb el lloc de comissió de delicte ".

En conseqüència, segons el jutge, "l'òrgan d'execució no pot aplicar ni interpretar el Dret intern espanyol, a més que tampoc ho ha fet adequadament i que
ha obtingut les seves conclusions sobre la competència (o, més ben dit, sobre l'absència de la mateixa) interpretant i posant l'èmfasi en altres elements diferents ".
Afirma que si es parteix de la base que la competència s'ha d'examinar d'acord amb el Dret intern de l'Estat d'emissió, "resulten estranyes" les mencions a la
Constitució i amb la legislació belgues o a les conclusions d'un Grup de Treball sobre la detenció arbitrària d'altres persones ja condemnades en aquesta causa, que no es refereixen a Lluís Puig.

La crítica de Llarena a Europa

Però, a més, segons el magistrat, la decisió sobre la competència per part de les autoritats judicials belgues s'ha adoptat obviant l'intens debat que s'ha
plantejat en el litigi nacional sobre la competència del Tribunal Suprem, que ha estat present en tot el transcurs del procediment.

L'escrit del jutge distingeix entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid i el Tribunal Suprem i afegeix que l'explicació ve al cas perquè alguns passatges de les resolucions judicials belgues "amb profund desconeixement "de la nostra estructura jurisdiccional, fan una referència errònia al "Tribunal Suprem de Catalunya", (que no existeix) i al "Tribunal Suprem de Madrid", sense adonar que Madrid és la localitat on s'ubica la seva seu el "Tribunal Suprem", que ho és de tot Espanya i que estructuralment se situa en el vèrtex de l'organització judicial i, per això, sobre els "Tribunals Superiors de Justícia" de cadascuna de les seves Comunitats autònomes.