A les 7 del matí, la basílica de Santa Maria Major de Roma ha obert les portes per deixar entrar als fidels que des de feia hores feien cua per poder visitar la tomba del papa Francesc, que va ser enterrat aquest dissabte en aquest temple, en un funeral íntim i de caràcter privat, com era el seu desig. En una nau lateral situada a l’esquerra del temple, propera a la capella Saulina de la Salus Pupuli Romani, la verge de la qual era devot i que visitava abans i després de cada viatge, i la capella de la família Sforza, i a prop de l’altar de Sant Francesc, la tomba de Francesc emergeix a nivell de terra, sense cap decoració, i que està impressionant als visitants per la seva senzillesa. El sepulcre i la seva austeritat monacal contrasta amb la riquesa de l’ornamentació de la basílica de Santa Maria la Major, un temple famós per la seva fastuosa decoració, amb mosaics bizantins, ornaments d’or i reliquiaris elaborats amb materials preciosos -com el que custodia les fustes atribuïdes al bressol de Jesús-, el que remarca encara més el missatge d’humilitat i austeritat que ha volgut enviar Francesc.
Imágenes de la sencilla tumba de #PapaFrancisco en Santa María Maggiore. pic.twitter.com/Z4fVn4yA2x
— Clara Fontan (@FontanClara) April 27, 2025
Una petita rosa blanca, l'única ornamentació
Entre els visitants hi ha des de persones que pertanyen a diferents ordes religiosos fins a fidels creients i fins i tot famílies amb nens. Mòbils en mà, els visitants han immortalitzat el moment en el qual han pogut veure el sepulcre del papa Francesc, que consisteix en una peça de marbre de la regió de Liguria (d’on procedien els avantpassats italians del pontífex, concretament els seus avis), amb l’única inscripció del seu nom pontifici en llatí, FRANCISCUS. La làpida, en la paret blanca, una reproducció de la seva creu pectoral en plata, amb la figura del Bon Pastor, que queda estratègicament il·luminada. No hi ha ornamentacions ni decoracions addicionals, en coherència amb l'estil humil que va caracteritzar Francesc. Com a únic element d’ostentació, una petita rosa de color blanc.
Un sepulcre sufragat per un benefactor misteriós
El cost del sepulcre i dels arranjaments funeraris no han estat sufragats per l’Església catòlica ni pel Vaticà, sinó per un benefactor anònim, segons el que va disposar el mateix papa Francesc en el seu testament. El pontífex va deixar instruccions precises perquè les despeses fossin cobertes per “la suma benefactora que he disposat sigui transferida a la Basílica Papal de Santa Maria Major i per a la qual he donat les instruccions apropiades a l'arquebisbe Rolandas Makrickas”. La identitat d'aquest benefactor no ha estat revelada públicament i roman com un secret fins i tot dins del Vaticà. El pagament es va efectuar directament a la basílica, sense que els diners passessin per la Santa Seu. Algunes fonts indiquen que ni tan sols l'arquebisbe Makrickas, encarregat de gestionar la transferència, ha donat detalls sobre el donant i ha reforçat el caràcter confidencial de l'operació.
Tra i fedeli in visita alla tomba di Papa Francesco a Santa Maria Maggiore #ANSA https://t.co/3G99jFk9nV pic.twitter.com/kkLVuhc4X7
— Agenzia ANSA (@Agenzia_Ansa) April 27, 2025
La icona de la Salus Pupuli Romani i la seva llegenda
Gràcies a la voluntat del papa Francesc de voler ser enterrat en aquesta basílica de Santa Maria la Major, molts visitants de Roma coneixeran aquest temple que té com a gran tresor una icona de la Salus Populi Romani, una imatge bizantina de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, la tradició de la qual s’atribueix a l'evangelista Sant Lluc. Està pintat sobre fusta de cedre i la seva arribada a Roma es remunta a l'any 590 dC durant el pontificat de Gregori I. Segons la llegenda, la imatge va ser portada a Roma per Santa Elena al segle IV, després de passar per Jerusalem i Constantinoble. Una altra versió assenyala que va arribar des de Creta i va ser rebuda pel papa Gregori el Gran.
La icona es troba a la capella Paolina, ubicada en la basílica que va ser construïda per ordre del papa Pau V (1605-1621) amb el propòsit específic d'albergar aquesta imatge de la verge Salus Populi Romani. Pau V volia crear un “sumptuós cofre del tresor” per custodiar aquesta icona, considerada la més important de la ciutat i profundament vinculada a la identitat de Roma i dels seus papes. La Capella Paolina és un dels espais més monumentals de la basílica i destaca per la seva riquesa artística i simbòlica, reflectint la importància que els papes han donat a la protecció de la Mare de Déu sobre la ciutat de Roma.
Salvació del poble romà
El nom Salus Populi Romani significa “Salut” o “Salvació del poble romà”. La imatge és especialment venerada perquè, segons la tradició, va ser treta en processó per Gregori I durant una pesta que assolava la ciutat, i després de la pregativa, l'epidèmia va cessar miraculosament. Al llarg dels segles, nombrosos papes han mostrat devoció a aquesta icona, oferint-li corones i joies, i recorrent a la seva intercessió en moments de crisi. El papa Francesc, en particular, ha continuat aquesta tradició, visitant-la abans i després de cada viatge apostòlic i manifestant el seu desig de ser sepultat a prop de la imatge.