Desactivar els jutges mediàtics i els que acorden excepcionalitats jurídiques. És un dels principals objectius del Projecte de Llei orgànica de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia i d'accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris, que s’ha d’aprovar en el ple del Congrés dels Diputats del pròxim dijous, després d'aixecar el vet del Senat. S’acaba així la tramitació d’una norma, fa anys esperada, que ha d’afavorir la uniformitat de criteris en la judicatura -amb un destacat canvi organitzatiu de l’Administració de Justícia, mantenint la independència dels jutges- i a millorar els recursos d’uns jutjats col·lapsats i molt lents en les seves respostes a la ciutadania. Això no obstant, aquesta norma no toca l’estructura actual del Tribunal Suprem, que per alguns juristes la seva sala Penal és actualment la més polititzada, i la que més ha estirat el Codi Penal i la llei per perseguir l’independentisme català. La seva rebel·lió per no aplicar la llei d'amnistia n'és una mostra.
El Consell de l’Advocacia Catalana, en comunió amb l’Advocacia Espanyola, veu amb “preocupació” alguns punts d’aquesta reforma de la llei orgànica del Poder Judicial, que no han pogut modificar amb la seva proposta d'esmenes enviades als grups polítics. El PP va vetar millorar-la o negociar esmenes en el Senat, en presentar un vet a la totalitat.
La desaparició de 3.800 jutjats
Així, la llei implica una transformació de l’organització dels jutjats: desapareixen els actuals 3.800 jutjats unipersonals i es creen 431 Tribunals d’Instància, que se situaran en els partits judicials actuals. A Catalunya, actualment hi ha 603 jutjats unipersonals repartits en 49 partits judicials, que ara en seran 50 amb la incorporació del de Sant Cugat del Vallès, aprovat arran d’una proposta del grup de Junts. Els Tribunals d’Instància tindran una Oficina Judicial, amb funcionaris encarregats de la tramitació de tots els casos i on s'espera que tinguin mitjans digitals que funcionin. I és que actualment els jutges d'instrucció a Barcelona no poden fer videoconferències amb els de Madrid perquè no tenen sistemes compatibles; fet que no passa amb altres comunitats que tenen delegades les competències de Justícia.
La dotació de les oficines serà acordada entre el Ministeri de Justícia i les comunitats que tinguin les competències delegades, com Catalunya. Actualment, cada jutjat unipersonal funciona de forma independent, amb un jutge, un lletrat de l’Administració de Justícia i uns set funcionaris.
Actuació col·legiada
En l’exposició de motius, el govern espanyol del PSOE justifica la norma perquè considera que “el model tradicional de Jutjat unipersonal ha anat quedant-se obsolet” i hi afegeix: “L'organització judicial tradicional ha provocat, amb el pas del temps, una sèrie de disfuncions en l'àmbit de l'Administració de Justícia, com poden ser la falta d'especialització dels jutjats; la proliferació d'òrgans amb idèntica competència en cada partit judicial, comportant una innecessària dispersió de mitjans i esforç; l'afavoriment de la justícia interina i no professional; i les desigualtats en la càrrega de treball i en el temps de resolució d'assumptes.”
Per això, el govern espanyol exposa que “la racionalització del model i la cerca de l'eficiència aconsellen que el primer nivell d'organització judicial operi de manera col·legiada, com també ocorre en les altres instàncies judicials, en la mateixa línia que altres països del nostre entorn democràtic”. Hi afegeix que “el model dels Tribunals d'Instància és un sistema d'organització col·legiada que no altera l'exercici de la funció jurisdiccional ni les competències dels òrgans d'enjudiciament unipersonals”.
Així, la llei preveu que els Tribunals d'Instància estaran integrats per Seccions amb jutges especialitzats. Hi haurà les seccions de Civil, d'Instrucció, de Mercantil, de Violència sobre la Dona, de Menors, de Vigilància Penitenciària, del Contenciós Administratiu i Social. Es regularà l'àmbit territorial al qual estendran la seva jurisdicció cadascuna de les seccions, la seva estructura, la seva composició i les seves competències. Hi haurà seccions noves, com ara Infància, Capacitat i Família. Cada Tribunal d'Instància estarà integrat per un magistrat president, que serà l’actual figura del degà o degana dels jutjats.
La llei inclou la possibilitat que la instrucció d'un determinat procés penal o el coneixement en primera instància d'un procediment de qualsevol ordre jurisdiccional correspongui conjuntament a tres jutges, jutgesses, magistrats o magistrades del Tribunal d'Instància. És una mesura clau, que ha d’afavorir el consens i cap desmesura. Desapareixeran els regnes de taifes, el malnom que reben els jutjats unipersonals.
Quan es posaran en marxa?
La llei precisa que la reforma entrarà en vigor tres mesos després de la seva publicació al BOE, i no afectaran els procediments oberts. La creació dels Tribunals d’Instància s’ha programat que es dotin, de forma esglaonada, entre l’1 de gener i l’1 de juliol de 2025.
En el context d'aquesta transformació ja planificada, aquesta setmana el degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), Jesús M. Sánchez, posava en dubte la creació de 5 nous jutjats a Barcelona, anunciats pel Ministeri de Justícia, per fer front als lladres multireincidents, i exigia més concreció en el nombre de jutges i fiscals que s’incorporaran per fer de reforç real als 33 jutges d’instrucció, i de la necessitat de més jutges a executòries per fer complir les condemnes. I és que, a més del col·lapse endèmic, Catalunya té menys jutges que a la resta de l'Estat espanyol, i amb més vacants, com de lletrats de l'Administració de Justícia.
El degà de l’Icab hi va afegir que el canvi de model organitzatiu recollit en la llei d'Eficiència és el que ja realitzen els magistrats dels 12 jutjats mercantils de Barcelona, que tenen un àmbit provincial, "consensuen les accions" -com ara l’elaboració d’un protocol de protecció del secret professional i de marques, durant les fires, com el Mobile World Congress- i alhora tenen una especialització.
"Una víctima no pot declarar per videoconferència"
L’Advocacia Catalana es mostra expectant davant l’aplicació d’aquesta llei, ja que fa massa anys que esperen una millora real dels jutjats. Magistrats i fiscals també perquè la majoria de lleis són aprovades amb més obligacions però sense dotació econòmica.
David Casellas, degà del Col·legi d’Advocats de Manresa i responsable del Consell de l’Advocacia Catalana a la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia (CRAJ), afirma que “els preocupa”, que la llei deixa a criteri del govern espanyol de torn poder agrupar matèries sense límits ni excepcions. “És perillós perquè allunya la justícia del justiciable”, manifesta Casellas. Exposa, que actualment la llei permet la unificació de temes, com ha passat amb les demandes de ciutadans contra les clàusules sòl dels bancs, amb la dotació de jutjats d'àmbit provincial, per tal de resoldre l'allau, però que ara, ja s'ha revertit i les competències han tornat al jutjat del territori.
La norma potencia l’especialització per a agrupar seccions fora d’alguns partits judicials i ho justifica amb la implantació dels mitjans telemàtics a l’Administració de Justícia. “No pot ser que una víctima de violència masclista, menors o una persona amb una discapacitat sigui atesa pel jutge a través d’una pantalla”, alerta el responsable de l’Advocacia Catalana per insistir que no es pot allunyar els jutges del territori. L'Advocacia Catalana ja es va oposar als diversos intents de comarcalitzar els jutjats de violència masclista.
La segona preocupació de l’Advocacia Catalana és que la llei permet que el jutge pugui descartar una demanda, si no hi ha hagut abans un procés de mediació o conciliació. David Casellas exposa que l’advocacia està a favor de la resolució de conflictes a través de l’anomenada ADR Mediació Masc (Alternative Dispute Resolution) per reduir el nombre de plets als jutjats, però que els ciutadans “han d'estar ben assessorats, amb garanties”, ja que en alguns casos, l’intent d’acord entre les parts no és obligada la presència d’un advocat o advocada.
Els jutges de Pau, salvats
La llei crea les Oficines de Justícia en els municipis, que a gran part del territori espanyol substituiran els jutjats de Pau, que són als municipis on no hi ha jutjats de Primera Instància i Instrucció. Aquesta nova estructura, però, permetrà mantenir els 898 jutges de Pau que actualment hi ha a Catalunya, figures modernes en el nostre país i que han estat defensades per les anteriors conselleres de Justícia, quan la norma havia de ser aprovada en l’anterior mandat, però va quedar pendent quan el president Pedro Sánchez va avançar les eleccions estatals.
Els drets dels consumidors, reforçats
Finalment, la llei d’Eficiència del Servei Públic també incorpora la nova normativa europea sobre els drets dels consumidors. Es regula les accions col·lectives, per part d’entitats reconegudes, per poder reclamar la tutela dels drets i interessos dels consumidors i usuaris, l'obtenció de mesures de cessació o de mesures resarcitorias enfront de les conductes d'empresaris o professionals que perjudiquin o puguin perjudicar els interessos col·lectius dels consumidors i usuaris.