La Llei del Divorci de 1981 compleix aquest dimarts 22 de juny 40 anys des de la seva aprovació al Congrés dels Diputats, una llei que va suposar un canvi transcendental, segons els advocats de família, encara que recorden que fins a 2005 la concessió del divorci "va girar entorn de la culpa" i no n'hi havia prou amb la mera voluntat dels cònjuges.

"Fins la Llei 15/2005 de 8 de juliol, l'accés a la separació i divorci era causal, i la seva concessió girava entorn de la culpa. No n'hi havia prou amb la mera voluntat dels cònjuges (tret d'en els processos de mutu acord, una vegada transcorregut el primer any des de la celebració del matrimoni)", ha explicat la presidenta d'AEAFA, María Dolores Lozano.

Segons precisa, amb la llei de 1981, "el cònjuge innocent que pretenia separar-se judicialment havia de culpabilitzar l'altre de l'autoria d'alguna de les causes previstes a l'article 82 del Codi Civil".

Els antics motius de divorci

Entre aquestes causes es trobaven: l'abandonament injustificat de la llar, la infidelitat conjugal, la conducta injuriosa o vexatòria o qualsevol altra violació greu o reiterada dels deures conjugals, la condemna a pena de privació de llibertat superior a sis anys, l'alcoholisme, la toxicomania o les pertorbacions mentals, sempre que afectessin l'interès de la família.

Per aquesta raó, subratlla que va ser molt rellevant la Llei 15/2005 de 8 de juliol que va suprimir les causes legals de separació i divorci a Espanya, convertint al país en "l'únic d'Europa amb accés directe al divorci, sense exigir la prèvia separació judicial i sense causa cualpabilística".

Així mateix, Lozano destaca que la Llei 13/2005 d'1 de juliol, o 'llei del matrimoni homosexual', "va situar Espanya com el tercer país del món (després dels Països Baixos i Bèlgica) que regulava positivament el matrimoni entre persones del mateix sexe".

2,2 milions de divorcis en 40 anys

Més de 2,2 milions de parelles s'han divorciat en els quaranta anys de vigència de la llei. En una primera etapa d'aplicació de la llei es registraven cada any al voltant de 20.000 divorcis i el procés que no era senzill, ja que la norma va reflectir les tensions polítiques i socials de l'inici de la democràcia, en un societat amb gran pes encara de l'Església catòlica.

No es podia demanar el divorci fins a dos anys després del casament i s'exigia la separació prèvia. Aquesta, a més, requeria al·legar una causa, des de l'alcoholisme o les drogues, a la infidelitat, l'abandonament de la llar, o la violació dels deures conjugals.

Deu anys després de la seva entrada en vigor, el 1991 es van registrar ja més de 27.000 divorcis i una dècada més tard se superaven els 39.000, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que va començar a recopilar aquesta informació a partir de 1998 gràcies a un acord amb el Consell General del Poder Judicial.

Va ser la llei del denominat "divorci exprés", impulsada el 2005 pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, la que va disparar les xifres. Ja no era necessària la separació prèvia ni al·legar causes i la demanda es podia presentar als tres mesos de celebrar-se el matrimoni.

 

Foto principal: Un cor partit / Unsplash - Kelly Sikkema