El Consell de la Unió Europea ha donat la llum verda definitiva aquest dilluns a la primera Llei de Restauració de la Natura. La norma, validada al límit de temps, pretén recuperar el 20% dels ecosistemes terrestres i marítims degradats de cara al 2030, i restaurar-ne la totalitat el 2050, incloses les terres de cultiu. Per què l'aprovació de la llei ha estat rodejada de tanta polèmica?

Què és la Llei de Restauració de la Naturalesa?

L'objectiu d'aquesta nova llei és compassar la legislació comunitària amb els acords sobre biodiversitat que manté les Nacions Unides. Aquesta llei, entre altres punts:

  • Obliga els estats membres a corregir la pèrdua de les poblacions de pol·linitzadors, com són les abelles i les papallones.
  • Insta a  recuperar el 30% dels aiguamolls buidats per a ús agrícola.
  • Pretén garantir la continuïtat d'espais verds urbans.
  • Preveu mesures per promoure la restauració marina i forestal.
  • Preveu mesures per eliminar les barreres artificials en els rius europeus.
  • Preveu el repte de plantar almenys 3.000 milions d'arbres nous d'aquí a 2030.

La normativa consta d'objectius i obligacions específiques i jurídicament vinculants.

Per què és tan polèmica la Llei de Restauració de la Naturalesa?

Més enllà de servir per validar l'estratègia contra el canvi climàtic i la preservació de la natura a Europa, el text s'ha anat convertint en un símbol de la batalla ideològica entorn de l'agenda verda, guanyant intensitat a mesura que s'anaven acostant les eleccions europees del passat 9 de juny. La llei s'ha anat moderant un cop al Consell de la UE, deixant fora algunes de les demandes més atrevides, i finalment ha superat per la mínima una llarga sèrie d'agòniques votacions al Parlament Europeu. El Partit Popular Europeu, els grups d'ultradreta i l'influent lobby agrícola Copa-Cogeca han situat la norma al centre d'una agressiva campanya.

El Parlament Europeu ja va donar el seu vistiplau a la Llei de Restauració de la Natura el passat mes de febrer, precisament enmig de les fortes protestes agrícoles que van sacsejar diversos països de la Unió Europea i també Catalunya. Fins ara, una minoria de bloqueig formada per vuit països —Finlàndia, Suècia, els Països Baixos, Àustria, Polònia, Bèlgica, Itàlia i Hongria— amb governs de dreta havien impedit la seva aprovació final. Finalment, però, l'abstenció de Bèlgica i el vot a favor d'Àustria a l'últim moment han decantat la balança perquè la llei superés tots els tràmits abans d'entrar en vigor.

Organitzacions ambientals i Espanya, a favor

La notícia de l'aprovació ha estat aplaudida per les principals organitzacions ambientals, com ara Ecologistes en Acció, Greenpeace i WWF, que consideren que la normativa serà "vital" per encara les grans crisis ambientals actuals i representa "una oportunitat històrica per retornar la naturalesa a Europa". També han assenyalat que, a Espanya, el reglament ha de traduir-se en un Pla Nacional de Restauració i estratègies regionals que assegurin el compliment de les obligacions. Precisament la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha celebrat l'adopció de la llei, considerant-la una bona notícia "per a tots els europeus i per a la biodiversitat a nivell mundial". En el marc de la polèmica generada per l'oposició del sector agrícola, ha recordat que "sense restaurar la naturalesa no hi ha futur per a l'agricultura".

 

🌳 Estàs compromès amb la sostenibilitat del nostre planeta? Nosaltres també. Per això et convidem a la nostra comunitat GreeN on podràs calcular la teva empremta de carboni i reduir-la plantant arbres.