Fa un any que va entrar en vigor la Llei de la Transparència. Es va aprovar el 2014 i les administracions tenien un any per activar tots els mecanismes que preveu. Un dels elements que preveu la llei per evitar arbitrarietats en els municipis és el registre de grups d'interès o lobbys amb els que es relacionen els càrrecs públics. Ara mateix, cap ajuntament de Catalunya ha creat aquest registre. Per això el Departament de Justícia ha decidit tirar-ne endavant un d'unificat. 

L'objectiu d'aquest registre és que els ciutadans puguin identificar les persones i grups i conèixer les relacions que tenen amb l’Administració en defensa d’interessos concrets, així com les regles ètiques a les quals s'han d'ajustar. Cada cop més hi ha activitats públiques o d’interès públic que s'encarreguen a agents privats. Per això la llei també amplia el seu àmbit a les persones privades que exerceixen aquestes activitats, sens perjudici que en aquests casos el compliment de les obligacions de transparència i informació es faci efectiu per mitjà de les administracions públiques responsables del servei o de tutelar-lo.

La llei diu que "aquesta és una realitat que no es pot evitar, però sí que es pot fer més transparent mitjançant l’adopció de mesures legals". En aquest sentit, la llei crea el Registre de grups d’interès, que donarà a conèixer públicament les persones influents o que fan d'intermediaris, i els marca unes obligacions. Entre les obligacions hi ha acceptar i complir un codi de conducta que ha d’assegurar que l’activitat desenvolupada davant les autoritats, els càrrecs públics i els funcionaris respecti sempre el marc legal. 

El director general de Drets i Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, exposa, en declaracions a El Nacional, que un dels punts clau de les persones i entitats jurídiques que es reuneixen amb alcaldes i regidors és "la voluntat d'exercir influència en les polítiques públiques o en l'elaboració de les propostes per fer les normatives". La capacitat que pugui tenir algú per influir en les polítiques públiques, però, pot ser interpretable per l'Ajuntament i obviar la seva inscripció en el registre. 

Segons Bernadí: "És subjectiu fins a un punt. Quan un grup o una persona contacta amb un càrrec públic, què pretén? El que pretén és influir". Els grups d'interès, en aquest sentit, "van més enllà de la idea que tenim de lobby". El director general admet que els càrrecs municipals es poden deixar influir per entitats i associacions sabent que l'entorn d'aquests grups els pot generar vots en les properes eleccions. 

El registre únic estarà en funcionament a principis de l’any que ve, quan el Govern hagi modificat el decret que el regula. Serà obligatori deixar constància de les reunions dels alts càrrecs amb els lobbys. Aquest canvi pel Departament de Justícia representa "un salt endavant en transparència i capacitat dels ciutadans per fiscalitzar l’Administració de la Generalitat i les corporacions locals".

L'agenda pública

En paral·lel al registre dels grups d'interès hi ha l'agenda pública. Tots els càrrecs estan obligats per llei a mostrar totes les reunions oficials amb els grups d'interès. I si no es publica, hi ha sancions previstes. De fet, la llei catalana, a diferència de la resta, preveu sancions. Per vulnerar l'agenda pública hi ha multes d’entre 6.000 i 12.000 euros, la suspensió i, fins i tot, la destitució.

També preveu sancions per als grups d'interès. Perquè en el moment que entren en el registre "accepten d'una manera forçada una conducta legal", diu Xavier Bernadí.

Què són els grups d'interès

Segons defineix la Llei de la Transparència, un grup d'interès és “una persona o una organització que de manera lícita porta a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques en benefici i interès d’altres persones o organitzacions”.

Les organitzacions, associacions i fundacions els ingressos de les quals vénen de manera significativa de subvencions o ajuts públics són grups d'interès. La llei preveu la publicació de l'agenda de reunions amb els lobbys. En el món local, els grups d'interès acostumen a ser entitats socials, associacions d'empresaris o comerços, associacions de veïns... El registre permet veure quantes vegades un alcalde s'ha reunit amb cada un i si hi ha polítiques públiques més encarades a un sector que a un altre i si beneficien més un sector de població que a la resta.

"No és una llista negra", diu el director general. "Influir no vol dir influir negativament ni ser corrupte", explica i conclou que la figura és "una organització pública que ajuda les administracions a tenir una societat més democràtica".