La tendència és negativa. L’any 2020 als jutjats de Catalunya es van redactar 14.455 sentències en català, una xifra que tan sols és un 7,44% del total i que és un punt inferior a la registrada el 2019, del 8,2%. Així ho reflecteix un informe del Departament de Justícia, que alerta que fa temps que l'ús del català a la justícia retrocedeix considerablement.

L'informe del balanç del 2020 exposa que el descens de sentències en català respon a la incorporació de 56 jutges titulars. "És habitual que jutges substituts redactin les sentències en català, però quan pren possessió el titular, que sovint és de fora de Catalunya, les sentències al jutjat es passen a fer en castellà”, s'explica al document.

El Consell d'Europa, preocupat

A més, s'afegeix que “la no obligatorietat de conèixer el català per ocupar una plaça a Catalunya i la poca demanda del català entre els professionals que es relacionen amb l’administració de justícia” són els dos esculls principals. Tot i això, l'article 33 de l'estatut detalla que tots els professionals que treballen a l'àmbit judicial han d'acreditar un nivell de coneixement adient de les llengües oficials per poder fer feina a Catalunya.

El retrocés del català a la justícia és quelcom que preocupa el Consell d'Europa, que aquest any ha reclamat a Espanya aplicar "accions legislatives immediates" per garantir l'ús de les llengües cooficials en camps com els processos judicials. En l'informe que va difondre a l'abril, la institució europea va denunciar "l'escàs" ús del català en la justícia, l'administració pública o els mitjans de comunicació.

Eines per la justícia

A l'espera d'aquestes accions legislatives que hauria d'aplicar l'Estat espanyol, ja estan en marxa algunes iniciatives per combatre la situació. Per una banda, el Departament de Justícia ofereix serveis per al foment i la formació en llengua catalana. La traducció, la correcció, l'assessorament lingüístic i el manteniment de la legislació estatal en català són algunes de les eines que s'ofereixen.

A més, també es faciliten eines als jutjats com cercadors terminològics en línia o formularis, entre d'altres, que actualment permeten trobar gairebé 200 lleis en català que han estat pujades a internet.

Barcelona i Tarragona, on més s'empitjora

Per una altra banda, el Departament ha recuperat recentment una iniciativa que va impulsar l'exconseller Carles Mundó el 2017, mitjançant la qual s'abonen catorze euros als advocats que presenten un escrit del torn d'ofici en català, amb tota la seva tramitació.

El descens de l'ús del català als jutjats es produeix especialment a Barcelona i Tarragona, on s'ha baixat a un 6,2% i un 2,86%, respectivament. En el 2019, però, les xifres se situaven en un 7,55% i en un 5,6%. En canvi, a Girona i a Terres de l'Ebre les dades milloren. En el primer cas, passem d'un 15,51% a un 17,04%. En el segon, d'un 3,69% a un 4,44%. Unes dades encara molt baixes a Terres de l'Ebre, però que permeten ser una mica optimistes.

 

Imatge principal: Imatge d'un judici a l'Audiència de Barcelona / ACN