Aquest divendres és el dia mundial de la lluita contra la Sida, una malaltia infecciosa que a Catalunya afecta més de 30.000 persones. Les infeccions per VIH a Catalunya van repuntar el 2022 amb 460 nous casos, cosa que suposa una taxa de 5,9 casos per cada 100.000 habitants. L'any anterior, segons dades de Salut, se'n van registrar 431, amb una taxa de 5,6. Malgrat el lleuger augment, la tendència a cinc anys vista va a la baixa, ja que els nous diagnòstics han caigut més d'un terç (37%) des dels 727 detectats el 2017. La via de transmissió més habitual és la sexual, amb un 57,7% dels nous diagnòstics l'any passat produïts en homes que han tingut sexe amb altres homes. D'acord amb les dades de 2021, la taxa de diagnòstics és més alta a Barcelona ciutat que a la resta de regions sanitàries.
Incloent-hi els nous casos del 2022, s'estima que a Catalunya 32.579 persones conviuen amb el VIH i que la mitjana d'edat entre els infectats és de 37 anys. La retallada en el nombre de diagnòstics anuals és pràcticament la meitat des del 2010, quan se'n van declarar 895, amb una taxa de 12 persones per cada 100.000 habitants. Al llarg de l'última dècada, l'origen dels infectats s'ha capgirat. Fins al 2016, la majoria dels nous diagnòstics eren de persones amb nacionalitat espanyola, però des de l'any 2017 ja no és així, perquè més de la meitat ja són d'origen estranger. La dada més recent, obtinguda per l'ACN, és del 2021, quan un 57% dels 431 casos van ser de persones de fora de l'Estat.
Principals afectats, homes que tenen sexe amb homes
En aquest sentit, el perfil de les persones infectades no ha variat significativament al llarg dels anys: en l'última dècada, sempre s'ha donat sobretot en homes, entre el 80% i el 90% del total —la xifra durant el 2022 va ser del 83,5%—, i la via de transmissió majoritària continua sent de sexe d'homes amb altres homes. Amb tot, la proporció d'aquesta casuística s'apropava al 65% durant la dècada passada i ara s'ha estabilitzat en el 57% dels casos. Les pràctiques sexuals d'homes i dones heterosexuals van sumar el 35,7% dels nous diagnòstics l'any passat.
Mesures de prevenció per explicar el descens
Segons Salut, el descens gradual en el nombre de casos de Sida dels darrers anys és atribuïble a l’expansió del tractament —que des del 2015 és universal, és a dir, que tota persona diagnosticada el rep independentment de la seva condició clínica–, així com a l’augment de l'ús de la profilaxi preexposició al VIH (PrEP) i a l’ampli ventall d’intervencions desplegades en tots els àmbits durant aquests anys. També subratllen la diversificació de l’oferta per a la realització de la prova de detecció del VIH, amb 14.605 proves realitzades a 14 ONG, 918 proves a 122 farmàcies i prop de 400.000 proves fetes a la xarxa sanitària i, a més, l’actualització del model de seguiment en l’atenció a les persones VIH per adequar-lo als seus perfils i necessitats.
Entre les actuacions, també destaca el pla per a l’accessibilitat al preservatiu, amb més de 2 milions de preservatius interns, externs i lubrificants distribuïts gratuïtament; la provisió de material divulgatiu adaptat a les noves tecnologies; els programes de distribució de xeringues —se n'han repartit 741.646 a través de més de 600 agents—; i el suport tècnic i econòmic a projectes de prevenció desplegats per entitats comunitàries, amb 1.632.923,82 euros a 58 projectes de 30 entitats.
El 94% dels afectats ho saben
Catalunya ha assolit els objectius 90-90-90 d'ONUSIDA —el Programa de les Nacions Unides per al VIH— per a l’any 2020, que fixaven que el 90% de les persones infectades pel VIH ho sàpiguen, que el 90% d’aquestes estiguin en tractament i que el 90% d’aquestes últimes tinguin la càrrega viral indetectable. En aquest sentit, el país ha arribat a aconseguir el 94% de persones infectades pel VIH conscients de ser-ho, el 90% de pacients en tractament, i el 98% d'aquests últims, amb càrrega viral indetectable. El següent repte del programa ONUSIDA és aconseguir el 95% en les tres categories l'any 2025.
La PrEP: 9.000 beneficiaris i llarga llista d'espera
El nombre de beneficiaris de la pastilla preventiva del VIH, coneguda com a PrEP, no para de créixer des que va entrar a la cartera de serveis públics a finals del 2019. Segons dades de Salut, el 2022 s'havia administrat a 9.000 persones a Catalunya, la meitat de tot l'Estat. Moltes ho han fet al centre comunitari BCN Checkpoint, que tot sol dona el medicament i en fa el seguiment a 3.000 usuaris. La llista d'espera s'ha disparat. Només en aquest centre, hi ha 3.000 persones pendents, amb un temps d'espera d'entre 12 i 14 mesos. L'any passat eren 500 persones (i 6 mesos d'espera), mentre que al conjunt dels 21 centres de Catalunya eren 2.400, segons dades obtingudes per l'ACN, cosa que dona la mesura de com ha crescut la demanda i l'espera.
La llista d'espera per l'anomenada profilaxi preexposició (PrEP) al centre BCN Checkpoint s'ha multiplicat per sis en un any, alhora que s'ha duplicat el temps mitjà d'espera (de mig any el 2022 a un any llarg en aquest moment). A finals del 2022 hi havia 500 persones apuntades a l'espera de començar el tractament i ara ja en són vora 3.000, segons confirma a l'ACN el director del centre, Ferran Pujol. "És bastant gros el que està passant, i no és només aquí, també als altres centres dispensadors de PrEP", adverteix.
Segons dades del departament, al conjunt dels 21 centres sanitaris que administren la PrEP la llista d'espera era de 2.300 persones a finals del 2022, incloses les 500 que comptava el BCN Checkpoint. A Barcelona en conjunt 791 persones estaven a la llista, i la regió sanitària metropolitana (nord) és on hi havia més acumulació, amb 1513 inscrits. Salut no ofereix encara la llista actualitzada ni desglossada d’aquest 2023, però la xifra global creixerà per força tenint en compte que, només al BCN Checkpoint, ja hi ha les esmentades 3.000 persones en espera.