La llúdriga ha tornat a deixar-se veure al tram baix del riu Llobregat, a prop de la desembocadura. I és que des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han aconseguit imatges del mamífer de nit. Concretament, l'enregistrament s'ha produït durant els treballs d’anàlisi de connectivitat ecològica que s'estan duent a terme a la vall baixa del riu Llobregat en el marc de les competències de recuperació socioambiental i gestió dels espais fluvials.
El darrer cop que es van trobar rastres de llúdriga va ser el febrer de 2020 a la zona de Castellbisbal, aigües amunt. Enguany, però, s'ha avisat l'animal a quilòmetres avall, fet que demostra que el riu Llobregat té una bona connectivitat ecològica. És a dir, és un veritable corredor que utilitzen les espècies per moure’s en un territori molt fragmentat per diferents infraestructures (AP-7, A-2, xarxa ferroviària...).
Declaracions de Patrícia Rodriguez, biòloga del Servei d'Infraestructures de l'AMB/ AMB
Que s'hagi pogut tornar a veure la llúdriga al riu Llobregat és una molt bona notícia per a la biodiversitat d'aquest espai. Una prova més que s'està avançant en matèria de salut i qualitat ambiental del riu Llobregat. I és que l’estratègia de recuperació i transformació del riu Llobregat és una peça clau de la infraestructura verda metropolitana. Les espècies de flora i fauna tenen un paper clau en l'ecosistema del Llobregat. Allà, ha quedat demostrat que la conservació és compatible amb l’ús social del riu.
Hàbitats i evolució de la llúdriga
Les llúdrigues són mamífers carnívors semiaquàtics. Habiten rius, llacs, llacunes i aiguamolls amb bona qualitat de l’aigua. És per això que la llúdriga es considera un bioindicador de l’estat dels sistemes fluvials. L'any 1973 es va constatar el perill d'extinció d'aquesta espècie de mustèlid. Consegüentment, va ser protegida a tot l’Estat Espanyol. Està classificada com a espècie d’interès especial en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (Reial Decret 439/90) i a Catalunya és una espècie protegida dins de la categoria A (Llei 3/1988).
Per afavorir la protecció de la llúdriga, des del 2002, Catalunya disposa del Pla de conservació de la llúdriga. Avui dia, la llúdriga és molt present al riu Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, alhora que també n’hi ha importants poblacions a la Muga, el Fluvià i el Ter. Val a dir que en el nou Catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya, que està pendent d'aprovació, la llúdriga ja no hi figura com a espècie amenaçada. No obstant això, continuarà sent una espècie protegida.
Amb tot, segons l'informe de l'Estat de la natura a Catalunya de l'any 2020, realitzat per l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat, la reintroducció d’exemplars de llúdriga del 1995 al 2001 al nord-est de Girona, va contribuir a recuperar l’espècie en bona part de les conques, especialment de Girona i Barcelona.
En els últims anys, la llúdriga ha anat guanyant terreny a la metròpolis de Barcelona i s’ha pogut veure en diferents punts del riu Besòs i el riu Llobregat. D'aquesta manera, l’AMB constata la contínua presència de la llúdriga al territori i una major mobilitat d’aquests mamífers.