La llúdriga s'ha expandit per la conca del Besòs des que va tornar a la zona fa més d'una dècada després d'anys absent per culpa de la contaminació, han explicat el director de Sostenibilitat del Zoo de Barcelona i el responsable de Medi Fluvial del Consorci Besòs-Tordera, Manel Isnard.

Tots dos treballen en un pla de recuperació d'aquest mamífer, considerat un "gran equilibrador" de l'ecosistema, i a la tardor iniciaran un treball per comptar els exemplars de la colònia i establir-ne les característiques genètiques.

Imatge: Consorci Besòs Tordera

Mauri veu la tornada de la llúdriga com el "colofó" d'una història que va començar amb la recuperació de l'aigua i, amb això, de la vida de petits invertebrats, amfibis i peixos d'aigua dolça, dels quals s'alimenten aquests animals aquàtics.

La base alimentosa de la llúdriga són els peixos i es calcula que en els sistemes fluvials de la conca del Besòs conviuen una desena d'espècies com el barb vermell i el de muntanya, bagre català, el llopet de riu, l'anguila, el barb roig i la carpa, entre altres.

Des del Ter i la Tordera

Les llúdrigues van arribar al Besòs saltant de les conques del Ter i de la Tordera, i en primer lloc van conquerir el riu Congost i després el riu Ripoll, fins a Montcada i Reixac; de fet, també se n'ha detectat la presència al delta del Llobregat.

"No vol dir que siguin tot l'any a la zona, però la seva colònia és una realitat" i cada vegada n'hi ha més, ha remarcat el cap de Sostenibilitat del Zoo.

Aquests mamífers han anat saltant per les capçaleres dels rius, i cada vegada són més els albiraments fets a través de tècniques de fototrampeig i "en 10 o 15 anys la seva expansió ha estat espectacular", coincidint amb la recuperació dels rius.

Animal nocturn i solitari

Malgrat que la llúdriga és considerat un animal nocturn i solitari, "és més tolerant del que sembla", comenta Mauri, mentre que Isnard situa el seu paper en la cúspide dels depredadors.

Isnard ha encomiat el treball que duen a terme una xarxa de voluntaris que fan el seguiment d'aquesta població, sovint confosa amb el visó americà.

"Abans, la llúdriga ocupava tot Catalunya i a poc a poc torna a reconquerir els seus espais", diu Isnard, que ha agraït especialment el treball del Grup Ornitològic del Tenes i del Nat Mogent.