La Conxita era una de les persones més conegudes al Mercat Central de Tarragona, on tothom anava a comprar i gaudir de les seves recomanacions a la parada "Pollastres Conxita". Aquesta botiga segueix al mateix lloc que fa gairebé 50 anys, però amb la persiana abaixada. Ella va ser-hi al capdavant fins que fa dos anys van començar a notar, no només els clients de tota la vida als qui donava de vegades malament el canvi, sinó també la família, que hi havia alguna cosa que no acabava d'anar bé. I, malauradament, així va ser: el 2 de novembre de 2022 li van diagnosticar Alzheimer. Tenia 69 anys i fins aleshores havia estat al peu del canó venent els seus pollastres a la capital tarragonina.
Alzheimer, discapacitat i deneguen la dependència a la Conxita
Dies abans d'aquest diagnòstic, va venir una clienta a alertar en Jordi, el fill de la Conxita, dient-li que "la seva mare no estava bé". Ell explica a ElNacional.cat que més tard van tenir la confirmació després de nombroses proves mèdiques: Alzheimer i 65% de discapacitat. "Vam demanar la dependència, per la Llei de Dependència actual. Però se li va denegar", assevera. No saben per què. Aquesta resolució va arribar fa ben poc, el passat mes d'octubre, després de dos anys esperant i quan la Conxita ja ha fet els 71 anys. No entenia com li podien negar a la seva mare això, quan cada cop tenia més problemes per parlar i comunicar-se i fins i tot oblidava receptes de plats que havia fet tota la vida.
Aleshores va caure: la persona que havia vingut per avaluar sa mare li havia advertit que segurament no li donarien la dependència. "Va dir-me, en veure-la, que estava molt bé de salut física i que això faria complicat que no li donessin la dependència", remarca en Jordi. És cert que les analítiques a la Conxita li han sortit els darrers anys esplèndides, sense cap mena de problema proteic o d'altre tipus, però la raó per demanar la dependència no és física: "El neuròleg diu que no pot estar sola. De fet, ens va fer un nou informe i va veure que havia empitjorat...". Això fa que ell mateix es pregunti quin ha estat el criteri si "mèdic o econòmic", recrimina a l'Administració, per a una persona que no pot fer el que seria rutinari o el seu "dia a dia" i és en Josep, la parella actual de la Conxita, qui l'ajuda i ha assumit les funcions que ella feia cada dia.
Recurs i més burocràcia
La dependència és, entre altres coses, necessària en segons quins casos i aquest tipus d'instrument evitaria fer-la responsable d'actes que poguessin implicar una estafa o que l'Administració tingués cura d'ella, tenint en compte el fet que només recorda com anar al Mercat Central de Tarragona i de tant en tant es passeja per les parades. Ara, en Jordi presentarà un recurs, "si em deixen", que pot trigar un any més a resoldre's. "És molt injust, que una persona amb Alzheimer i el 65% de discapacitat li diguin que continuï aquest procés que, si no l'estigués fent jo, com el dels deutes de la botiga o la concessió de l'Ajuntament de Tarragona, ella no podria fer", sentencia, especialment les últimes que són totes per Internet. No és el primer cas en el qual falla alguna cosa als corriols burocràtics, ni la Conxita és l'única ni serà la darrera. Potser mai aconseguirà la dependència o arribarà tard, com ha passat alguns cops, però la memòria social de la Conxita continuarà present al mercat tarragoní pel qual ella passeja esporàdicament i on va atendre milers de persones en més de quatre dècades.