Una investigació sobre l’antic hospital de carabiners ubicat a la finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes (Garraf) ha permès trobar els familiars de dos soldats republicans enterrats a la fossa del municipi. La recerca, de l’arqueòloga Irene Estévez, ha tret a la llum els noms dels 19 combatents republicans que van ser sepultats de forma comuna durant la Guerra Civil. A través d’una crida a difosa a la premsa andalusa i aragonesa dels pobles de procedència, Estévez ha trobat els descendents d’un soldat de 22 anys procedent de Pozoblanco (Córdova) i d’un altre de 38 anys de Tierz (Osca). Els familiars reclamen ara a la Generalitat que localitzi el punt exacte de la fossa per senyalitzar-la i més endavant exhumar els cossos.
La mare de la Virginia Ranchal Díaz va marxar de Pozoblanco a mitjans dels anys 50 per establir-se prop de Barcelona amb l’objectiu d’oferir millors oportunitats de futur als seus fills. A tots els havia parlat del seu germà, Félix Díaz, que havia mort a Catalunya durant la Guerra Civil l’any 1938, sense donar-los detalls. La Virginia, que ara té 79 anys i viu a Cunit (Baix Penedès), recorda que només li havien dit que “possiblement” el seu tiet Félix havia estat enterrat a Catalunya. Ara acaba de saber que és a la fossa comuna de Sant Pere de Ribes. Una història molt similar a la d’una veïna octogenària del petit poble de Tierz (Osca), a qui li acaben de comunicar que el seu pare també va ser enterrat en aquesta fossa quan tenia 38 anys i va morir ferit de guerra.
Els dos casos són fruit de la recerca d’Irene Estévez, amb el suport del grup municipal Fem Poble. “Em sento una mica decebuda amb les institucions perquè en 80 anys no han investigat aquesta fossa comuna”, diu Estévez, que recorda que l’hospital de Mas Solers era un centre de rereguarda on els ferits es recuperaven de les lesions després de rebre una primera atenció a la línia de combat. Destaca que l’any 1938 era un dels centres quirúrgics més importants. Després dels primers resultats “socialment útils” que ha donat la seva recerca, diu que se sent “molt esperançada” per seguir avançant i aconseguir contactar amb més familiars. Matisa, però, que els 17 soldats restants procedien de ciutats més grans i això dificulta la localització de descendents.
Respecte als soldats de Pozoblanco i Tierz, ha estat clau la implicació dels mitjans locals, que van fer d’altaveu per explicar que a Sant Pere de Ribes hi havia enterrats combatents d’aquests municipis sense que ningú els hagués reclamat abans. La notícia va donar fruits ràpidament. En el cas de la família Ranchal Díaz, un nebot del soldat -de nom Félix, en honor al soldat desaparegut- va saber que els estaven buscant i aviat va avisar els familiars que viuen a Catalunya. Entre ells, la Virginia.
S’hi suma una casualitat: una reneboda, la Fina Ranchal, feia pocs dies que havia localitzat un document familiar fins aleshores guardat en una capsa on s’indicava que Félix Díaz havia mort a l’hospital de carabiners de ‘Ribas del Panadés’. La Fina assegura que tenia pendent apropar-se un dia al cementiri de Sant Pere de Ribes per comprovar si la fossa estava senyalitzada i poder iniciar els tràmits per demanar l’exhumació. “Sembla impossible que dues recerques totalment en paral·lel convergeixin ara i ens permetin saber on és el meu tiet avi”, celebra la Fina.
La Virginia i la seva neboda senten una barreja “de tristesa i alegria”, i recorden que a la família sovint imperava el silenci respecte als records de la Guerra Civil. Una germana del Félix havia estat empresonada durant més de deu anys, una part dels quals a Catalunya, per la seva implicació amb el bàndol republicà. “No volia sentir a parlar de Catalunya perquè en tenia molt mals records i inclús crec que por”, relata la Virginia. Al seu torn, la Fina recorda que, gràcies a la documentació obtinguda, han pogut saber que el Félix va morir després d’estar un mes ingressat per una ferida de bala a l’esquena. També han esbrinat que va ser reclutat el 1937, i han trobat una fotografia signada per un estudi de Mataró que els ajuda a resseguir la seva trajectòria abans de morir a l’hospital. Assegura que vol seguir investigant “per deixar constància de la memòria familiar i un llegat pels fills i nets”.
Tant la Virginia com la Fina s’emocionen quan parlen del seu familiar, ara que per fi poden ubicar el seu enterrament. Amb tot, lamenten que la fossa de Sant Pere de Ribes no està exactament identificada i només consta que està dins o prop del cementiri. Les dues exigeixen a la Generalitat que destini recursos per trobar el lloc precís on s’ubica “i, com a mínim, que hi posin una placa explicant qui hi ha enterrat”. “És una qüestió de reconeixement i justícia”, afirma la Fina, que veu la identificació de la fossa com una fita per “poder fer realitat” el desig dels germans que han mort sense saber on havia estat enterrat el Félix “però amb un record d’ell molt present”. “Ara no només tenim algunes pertinences, sinó que podem aspirar a recuperar el seu cos i traslladar-lo amb els seus pares a Pozoblanco o amb els familiars morts més recentment i que estan enterrats a Cornellà”, apunta.
La Fina insta la Generalitat a invertir recursos en la investigació d’aquesta fossa, que considera més senzilla d’afrontar en comparació a altres sepultures ubicades en camps de batalla “perquè aquesta se sap que és al cementiri”. La família té previst formalitzar la petició a través del Cens de Persones Desaparegudes i també s’inscriurà al Programa d’Identificació Genètica amb què la Generalitat recull l’ADN de familiars de soldats morts no identificats. En paral·lel, demanen a l’Ajuntament que s’impliqui en aquesta causa.
Des de la Generalitat, fonts consultades per l’ACN apunten que actualment no disposen de cap petició d’identificació relacionada amb aquesta fossa, pas previ a què el Departament de Justícia la prioritzi dins la seva planificació. Recalquen que abans de qualsevol tasca d’identificació de l’espai o d’exhumació requereix que s’hagi fet una “documentació exhaustiva” sobre la fossa. Al seu torn, el govern de Sant Pere de Ribes assegura que “sempre ha estat molt sensible” amb la memòria històrica i fa una crida a la resta de formacions polítiques perquè no utilitzin aquesta recerca per fer-ne partidisme. En aquest sentit, insta Fem Poble a reunir-se per valorar la instal·lació d’una placa al cementiri on hi figurin els noms dels soldats.