El 19 d’octubre de 1989, la central nuclear de Vandellòs I, a Tarragona, va patir un incendi després d’una explosió que es va produir a causa d’una fallada mecànica en una turbina. L’accident, considerat el succés nuclear més greu que s’ha produït en territori de l’Estat espanyol i en l’Europa occidental, va afectar el sistema de refrigeració del reactor, que va quedar greument danyat, i a l’ordinador de control. A conseqüència d’aquest incident, la central nuclear es va tancar i es va procedir al seu desmantellament parcial. Després del tancament, es va decidir enviar els residus radioactius a França pel seu emmagatzemant temporal, donat que Espanya no comptava amb un magatzem adient per gestionar-los. Després d’anys de retards, el Govern de Pedro Sánchez ha iniciat el procés administratiu per la construcció del magatzem temporal en l’emplaçament de Vandellòs I, que s’espera que estigui operatiu en el 2027 i que permetrà el retorn d’aquests residus en el 2028.
Inici del procés d’audiència pública
Segons informa El Periódico, el BOE està a punt de publicar l’inici del procés d’audiència pública del projecte de construcció d’aquest magatzem temporal i també del seu estudi d’impacte ambiental, que ha ultimat el Ministeri per la Transició Ecològica que dirigeix la vicepresidenta Sara Aagesen. A partir d’aquest moment, el projecte haurà d’aconseguir l’informe favorable del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) i el govern aprovar la declaració d’impacte ambiental, i si tot segueix el seu curs, a principis de 2026 es podran licitar les obres de construcció del magatzem i posar fi als retards acumulats, que estan causant un gran perjudici econòmic a l’Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa), que és l’encarregada de la gestió dels residus radioactius (RR) i del combustible gastat, que constitueix una qüestió d’interès nacional i que exigeixen unes garanties màximes de seguretat.
La construcció d’aquest magatzem temporal s’emmarca dins del 7è Pla General de Residuos Radiactius (PGRR), aprovat en desembre del 2023, que va descartar l’opció d’un únic magatzem temporal centralitzat (ATC) a Villar de Cañas (Cuenca), en favor de set magatzems individuals en diferents ubicacions. Els residus que es repatriïn des de França es quedaran temporalment en el magatzem que es construirà a Vandellòs I, prop de mig segle, fins que en el 2073 entri en servei el Almacén Geológico Profundo (AGP), el cementiri nuclear definitiu que encara no té un emplaçament concret (l’elecció es farà entre el 2017 i el 2031), però que s’ha de construir a una profunditat del voltant dels 500 metres i en formacions geològiques estables. El AGP està dissenyat per emmagatzemar els residus durant milers d’anys, proporcionant una solució a llarg termini.
Múltiples retards
El trasllat dels residus i del combustible gastat de Vandellòs I a França pel seu reprocessament, amb el fi de reduir la seva radioactivitat i permetre el seu emmagatzemant posterior, havia de ser una solució provisional mentre Espanya desenvolupava les seves pròpies instal·lacions per emmagatzemar els residus radioactius. Els plans inicials preveien el retorn d’aquests residus en el 2010, posteriorment en el 2015, i després en el 2017, però aquests terminis no es van complir. Les despeses pel reprocessat, el transport, emmagatzemant, els contenidors i el condicionament d’aquests residus a França han tingut un cost que supera els 800 milions d’euros. I a més, Espanya paga a França per aquests retards unes multes que pugen actualment a uns 85.000 euros diaris.
Multes milionàries
Enresa porta des de l'1 de juliol del 2017 pagant aquesta multa diària a la companyia francesa Orano (antiga Areva) per incomplir els acords i no retornar a Espanya a temps aquests residus de Vandellòs I, que es troben emmagatzemats a La Hague, i que van ser generats a conseqüència del reprocessament del combustible gastat en la central tarragonina a les instal·lacions de Marcoule. Espanya portava acumulats més de 200 milions d’euros en multes fins al juliol del 2024, i la xifra seguirà sumant fins que es puguin repatriar els residus en el 2028, com està previst. Per tant, aquesta xifra escalarà fins als 350 milions quan estigui acabat el magatzem temporal. En el moment en què Espanya pugui repatriar els residus, podrà recuperar gran part de les penalitzacions abonades, i la companyia francesa cobraria només per la tasca d’emmagatzemat realitzada durant aquests anys.
Vandellòs I, en fase de latència
Vandellòs I va estar 17 anys en funcionament i ja porta més de 35 anys inactiva, des del seu tancament en 1989. Actualment, l’antic reactor està cobert per un sarcòfag de formigó i la central es troba en fase de latència (nivell 2) des del 2003, que és un període d’espera i monitoratge que segueix al desmantellament parcial de la central, i que dura uns 25 anys. El desmantellament complet (nivell 3), que inclou el desmuntatge del calaix del reactor i les estructures internes restants, està previst que comenci en el 2028, per això el magatzem temporal que es construirà al seu voltant hi ha d’estat acabat aquell any. Mentrestant, la seva central germana, Vandellòs II, continua en operació. De fet, Vandellòs II té programat el tancament per al 2035, encara que hi ha la possibilitat que la seva vida útil s'estengui més enllà d'aquesta data.