El magistrat Guillem Soler Solé (Barcelona, 1976) ha presentat la seva candidatura a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons ha pogut saber ElNacional.cat. Aquest dilluns és el darrer dia per presentar candidatures a encapçalar el TSJC, que presideix el magistrat Jesús María Barrientos (de l’associació judicial Francisco de Vitòria), que ja va aclarir que no vol optar a aquest càrrec que s’havia de renovar el 2021 pel bloqueig del PP al canvi dels càrrecs del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), finalment acordat.
Guillem Soler és membre de l’associació Àgora Judicial, constituïda el 2018 per un grup de jutges i jutgesses, la majoria catalans, defensora de modernitzar i democratitzar els alts càrrecs de la judicatura, que es garanteixi els drets per a tothom i preocupats per la vulneració de drets a Catalunya, especialment amb les persecucions pel Referèndum per la Independència de Catalunya del 2017. Una de les seves propostes és potenciar la presència del català a la justícia, que ara és ben minsa.
Impugnació de la convocatòria
El magistrat Soler, que és titular en un jutjat de primera instància de Barcelona, és obertament crític amb algunes resolucions del Tribunal Suprem, especialment en tot el relacionat amb Catalunya i el procés. La seva candidatura és per, almenys, fer reflexionar i espolsar el biaix anticatalà d'algunes togues.
Precisament, a més de la seva candidatura, el magistrat Soler ha presentat un recurs de reposició contra les bases de la convocatòria perquè sosté que "tenen moltes deficiències". Ha demanat que la renovació de la presidència del TSJC s’aturi fins que el CGPJ no el resolgui. La convocatòria, que es va publicar en el BOE del 5 de novembre passat, es pot impugnar fins al 5 de desembre.
En concret, el jutge d’Àgora Judicial impugna quatre punts: el fet de limitar a 10 minuts (abans eren 60) el temps de la compareixença dels candidats davant de la comissió de qualificació del CGPJ; el fet d’excloure’s la possibilitat de parlar, en aquesta compareixença, del programa d’actuació, en contra del que preveu el reglament aplicable, i l'obligació de centrar-se, només, en els mèrits, així com el fet de no valorar-se el coneixement d’idiomes estrangers.
I, finalment, el que considera més important és el fet que es valoraran els mèrits governatius (haver estat a la sala de govern del TSJC, haver estat degà, etc.) per sobre dels mèrits jurisdiccionals. Tots dos haurien d’estar al mateix nivell, a parer seu.
Mercè Caso, la favorita
Per ocupar la presidència del TSJC, l’associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia ha presentat a la magistrada especialitzada en Família Mercè Caso, que n’és la favorita i té una àmplia experiència governativa perquè ha estat degana dels jutjats de Barcelona. L’Associació Professional de la Magistratura (APM), la majoritària a la judicatura, no ha anunciat encara si finalment presenta un candidat o candidata. Els presidenciables hauran de fer una entrevista davant el CGPJ, que al final n’escollirà un per a la presidència durant els quatre anys vinents. En la llarga llista de càrrecs judicials pendents de renovar, també hi són les presidències dels Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) d’Andalusia, Castella i Lleó, Castella- la Manxa, i València.
Excepcionalitats jurídiques
El magistrat Guillem Soler va elaborar el 2022 un treball en el qual sosté que l’intent de secessió de Catalunya s’ha combatut, des de la tardor de 2017, amb una “excepcionalitat jurídica” que s’ha convertit en “permanent i general”, vista la seva durada en el temps i l’afectació a diversos àmbits socials. Defineix com a excepcionalitats jurídiques “aquelles decisions públiques imperatives de govern o, especialment, judicials que s’allunyen del que fins a un moment determinat havia estat la regla o criteri general”. I ho exemplificava amb la imposició del 25% de castellà a les escoles per part del TSJC, sense tenir cap informe d’experts o tècnic de la situació real als centres, o la persecució dels líders independentistes.
Des de fa uns mesos, el magistrat Soler explica, de forma pedagógica i brillant, aquestes excepcionalitats en les seves col·laboracions a ElNacional.cat. Ha defensat que el moviment independentista català ha d’articular accions i desenvolupar el concepte de Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP), com va citar el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). També ha denunciat la vulneració de drets per part de la justícia espanyola al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, en escorcollar el seu mòbil i ordinadors per un suposat delicte contra la intimitat de la parella d’Ayuso.
El problema dels desnonaments
El membre d’Àgora Judicial també s’ha implicat en intentar donar solucions pràctiques i garantistes davant la xacra dels desnonaments. Fa dos anys, amb un altre magistrat i dues lletrades de l’Administració de Justícia, van elaborar el document Problemàtiques pràctiques i jurídiques en l’execució dels llançaments d’habitatges, com a grup de treball, per ser una eina de treball de la judicatura, malgrat els constants canvis normatius. L'habitatge és un greu problema social, com denuncien col·lectius -milers de persones es van manifestar aquest dissabte, convocats pel Sindicat de Llogateres- mentre el govern espanyol fa tombar normativa catalana més avançada.