"És una realitat, una desgraciada realitat. Així defineix el sergent Pere Sánchez el fet que un 78% dels caos de desaparició d'àmbit criminal a Catalunya estigui relacionat amb situacions prèvies de violència de gènere. Sánchez és el cap de la Unitat de Persones Desaparegudes de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos, que ha detallat que a Catalunya cada any hi ha un o dos casos d'aquesta mena de desaparicions, en les que s'intueix algun indici de criminalitat, tot i que dona per fet que hi ha una gran xifra de casos que no s'han denunciat. Avui, 9 de març, és el Dia de les persones desaparegudes sense causa aparent, en record de Cristina Bergua, una adolescent de Cornellà que va desaparèixer avui fa 25 anys. Els seus pares la van veure per últim cop sortint de casa per anar a tallar amb el seu nòvio, que tenia 10 anys més que ella. Per això, la hipòtesi d'un crim masclista sempre ha sobrevolat el cas. 

Segons ha puntualitzat el sergent, encara que aquestes desaparicions no es resolguin durant anys, "la investigació no es tanca mai" i es busquen nous indicis i se segueixen verificant declaracions per mirar de trobar una resposta al cas. Amb tot cal tenir en compte que si la persona desapareguda és menor de 65 anys, es declara morta 10 anys després de la desaparició. Si és major de 65, 5 anys després. 

La cap de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, la caporal Laura Villanueva, ha apuntat en declaracions a Europa Press que les desaparicions són "multicausals i molt complexes", i ha destacat que la seva entitat està en constant contacte amb associacions de desapareguts d'arreu de l'Estat així com amb els Mossos o la Secretaria General de l'Estat, a banda d'acompanyar i informar a la família de tots els avenços que es fan durant el procés d'investigació. 

La importància de denunciar 

Villanueva ha destacat la necessitat d'acabar amb el mite que s'ha d'esperar 48 hores per denunciar una desaparició, ja que en el moment en què es nota quelcom estrany en la rutina diària de la persona, ja s'ha de posar la denúncia: "Les primeres hores d'una desaparició són crucials", ha destacat la caporal. Villanueva també ha explicat que en el cas que una persona no vulgui ser trobada, té dret a la seva intimitat i a desaparèixer. Per això, quan es troba a aquesta mena de persones i no volen que s'avisi a les famílies se'ls intenta convèncer d'almenys informar que estan bé.

Aquesta oficina també orienta les famílies sobre la conveniència, o no, de difondre una desaparició a través dels mitjans de comunicació. "Quan es tracta d'un desaparegut amb Alzheimer sí que interessa aquesta difusió, ja que és vital i ajuda a localitzar a la persona més ràpidament. En altres casos hem de protegir tant com puguem a les famílies, perquè pot arribar a perjudicar el seu estat d'ànim o les investigacions", apunta. Moltes famílies, afirma l'experta, "intenten agafar-se a qualsevol informació que els apropi als seus familiars desapareguts", i acaben contactant amb vidents i detectius. 

 

La tasca dels detectius

Sobre el paper dels detectius en aquesta mena de casos, la detectiu Alexandra Oliver ha explicat a Europa Press que el seu sector treballa, fonamentalment, amb desaparicions voluntàries. En la resta, són les forces de seguretat de l'Estat qui tenen les competències exclusives. En la seva empresa, detectius Oliver, passen unes 60 desaparicions al any, de les quals la majoria se solucionen de forma òptima en menys de 60 dies i es manté el contacte amb les famílies.