La mala gestió de Carlos Mazón i la crisi climàtica han derivat en el pitjor desastre del segle al País Valencià, on la DANA ha deixat almenys 92 morts i una xifra indefinida de desapareguts, a més de danys materials incalculables (milers de persones estan sense llum ni aigua) —fins a les 21.00 hores—. Del segle entès com a segle XXI, però també entès com els últims cent anys: ni la pantanada de Tous del 1982 ni la riuada del Túria del 1957 van tenir efectes tan devastadors. L'any 82 van morir 40 persones, mentre que el 57 hi va haver 81 víctimes mortals. De fet, és el pitjor desastre natural de l'Estat: pitjor que les riuades de Biescas, a Osca, que l'any 1996 van causar la mort de 87 persones.
Els pròxims dies coneixerem més detalls del perquè de tota aquesta destrucció, però d'entrada sabem que fa temps que es construeix allà on no s'hauria de construir. "Construïm al voltant del riu, que recupera el que és seu", ha explicat a ElNacional.cat l'enginyer hidràulic Ernest Bladé, que també esmenta la crisi climàtica i com dificulta més preveure fenòmens climàtics violents. Diferents científics han sortit aquest dimecres a compartir aquesta opinió, en contra del que pensen els negacionistes. Malgrat que les gotes fredes sempre han existit al Mediterrani, amb les seves conseqüents inundacions, la seva freqüència i intensitat han anat clarament a l'alça els últims anys. I és que aquest dimarts van caure més de 400 litres d'aigua de cop, amb la devastació que això provoca.
Cronologia d'una mala gestió
Ara bé, el que s'ha viscut al País Valencià no és només una qüestió d'urbanisme i de crisi climàtica. La DANA també ha colpejat amb molta violència Castella-la Manxa i Andalusia, on només han mort dues i una persona, respectivament —segons dades fins a les 21.00 hores—. No, el que ha passat al País Valencià també té a veure amb una mala gestió de la Generalitat Valenciana, en mans del PP. No són poques les persones que n'han criticat els problemes tant de prevenció com de resposta, cosa que podria tenir conseqüències polítiques al govern de Mazón —començant per ell mateix—.
D'una banda, la prevenció ha fallat del tot. A les 8.00 hores, l'Aemet va recomanar no moure's en cotxe davant la previsió de pluges de més de 90 litres per metre quadrat. A les 12.00 hores, la Confederació Hidgrogràfica del Xúquer avisava de cabals que vessaven. El president de la Generalitat va dir poc després que les pluges disminuirien a les 18.00 hores, però a aquella hora el que es van veure van ser grans riuades. El primer missatge de Protecció Civil no va arribar als telèfons de la gent fins a les 20.12 hores, quan ja feia molta estona que es veien imatges de pobles inundats i de fenòmens meteorològics terrorífics. La població no va ser degudament avisada i molta gent es va trobar en un atzucac en els pitjors moments, ja que moltes havien anat a treballar per a les seves empreses —que no van aturar l'activitat—. Gent atrapada a la feina, a la carretera, als seus cotxes, a terrats d'edificis, en una avinguda d'aigua aferrats a un arbre, a locals, en una habitació de casa que ben aviat quedaria negada...
Paiporta, la població més afectada
Els problemes de prevenció i, per tant, de precaució, s'han convertit en problemes de resposta. Els serveis d'emergència no han estat capaços d'actuar correctament, tal com mostra la quantitat de persones atrapades durant hores i hores a tota mena d'indrets. Una resposta que, d'entrada, ja no era gens fàcil, per les gestions prèvies de la Generalitat de Mazón: fa gairebé un any, el novembre del 2023, el PP es va vantar a les xarxes socials de suprimir la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE). Es tractava d'un organisme que havia de "garantir la ràpida intervenció d'emergència" al País Valencià, però els populars van considerar que era una mena de guingueta. Ara, al president li han retret la supressió d'aquesta unitat, com ja li van retreure quan va tenir lloc l'incendi de Campanar (València). Hi van morir deu persones, cosa que el va convertir en el pitjor incendi de la història de la ciutat. Set mesos després, amb el mateix partit a l'executiu autonòmic, el país ha viscut també el pitjor desastre natural. És mala sort o hi ha alguna cosa més? Per dir-ho d'alguna manera, algú podria pensar que Mazón s'estima més protegir els valencians de la denominació "País Valencià" que no pas dels desastres naturals.
El diputat de Compromís Joan Baldoví deia aquest dimecres al matí que ja hi haurà temps per buscar els responsables i els culpables de la tragèdia, que fins a les 21.00 hores s'ha cobrat la vida de 92 persones i ha provocat una xifra indefinida de desapareguts. Si bé els danys materials són incalculables en gran part del territori (només cal veure les imatges aèries), pel que fa a les vides humanes qui sembla que s'ha endut la pitjor part és Paiporta (Horta Sud), on han mort almenys 40 persones —sis en una residència—. Ben a prop, a Picanya, la situació també ha estat greu. Mentre continuen les tasques de rescat (a la compareixença d'aquest vespre, el president ha dit que no quedava ningú "rescatable" des de l'aire), el govern espanyol ha declarat tres dies de dol per la catàstrofe i ha anunciat que aviat declararà les comarques centrals del País Valencià com a zona catastròfica per iniciar la recuperació i la reconstrucció de totes les zones que han viscut el pitjor desastre natural del segle. Un desastre del qual sempre ens quedarà el dubte si es podria haver salvat més gent si s'hagués construït allà on tocava, si s'haguessin impulsat més mesures de mitigació de la crisi climàtica i si la Generalitat de Mazón hagués gestionat millor les tasques de prevenció i resposta.