Un equip investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha trobat una mandíbula de fa 15.000 anys, que es converteix en el fòssil humà més antic del sud de Catalunya. Recuperades en el jaciment arqueològic del Molí del Salt (a Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), les restes humanes han estat el resultat d'uns treballs duts a terme durant el mes de maig passat. "Formaran part de la història de l'evolució humana i la prehistòria catalana", ha celebrat aquest dijous l'IPHES-CERCA en un comunicat. A l'estiu ja es va trobar a Atapuerca una altra mandíbula que revelava la cara del primer europeu, però aquesta de fa 1,4 milions d'anys.
L'excavació del nivell B2 del jaciment va sorprendre l'equip amb una troballa excepcional: les restes d'una mandíbula humana pertanyent a un individu infant (de 4 o 5 anys), amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present. Des del punt de vista taxonòmic, l'individu correspon a la nostra espècie — l'"Homo sapiens", com totes les poblacions fòssils del paleolític superior.
La troballa de la mandíbula, un fet excepcional
Tot i que es va trobar trencada en dos fragments, la mandíbula està pràcticament sencera i conserva una part de la dentició (dos molars decidus a cada costat). Estava associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda per humans, però és veritat que la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara s'han de determinar. És per això que caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell del jaciment. Si es confirma la relació, és possible que apareguin més restes humanes en pròximes campanyes.
És un descobriment important, ja que la troballa de restes humanes del paleolític superior a la península Ibèrica és un fet excepcional. En el cas específic del final del magdalenià, la majoria de les restes són troballes aïllades que sovint es recuperen en excavacions antigues. Ara, la mandíbula del Molí del Salt se suma als pocs jaciments catalans que han proporcionat restes d'aquest període — com la Balma de Guilanyà (Solsonès) o la Cova Gran (la Noguera). Llavors, es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.
El paper de les poblacions del sud de Catalunya
Aquests treballs habiliten que, a partir d'ara, es portin a terme un conjunt d'analítiques que permetran obtenir una informació molt valuosa sobre aquestes poblacions. És més, els estudis genètics ajudaran a establir la relació amb altres poblacions contemporànies i amb poblacions tant anteriors com posteriors. Les dades disponibles indiquen, ara per ara, que el final del paleolític superior va ser un moment molt dinàmic des del punt de vista demogràfic — amb l'arribada de nous grups humans que van substituir o es van barrejar amb els que vivien a Europa fins a aquest moment. Però si es pot extreure ADN de la mandíbula del Molí del Salt, es podrà establir el paper de les poblacions del sud de Catalunya en aquestes dinàmiques demogràfiques.
Sobre el jaciment del Molí del Salt, cal dir que és un abric de conglomerats situat en una via de comunicació natural com ho és la vall del Francolí i el peu de les muntanyes de Prades. La seva ubicació és especialment apropiada en un context d'una forma de vida caçadora-recol·lectora, en la qual la mobilitat i l'accés a una diversitat de recursos naturals són aspectes essencials. Tot plegat, explica que el Molí del Salt va ser ocupat de manera intermitent per poblacions de finals del paleolític superior al llarg de més de 2.000 anys. Les excavacions arqueològiques engegades l'any 1999 hi han descobert una seqüència estratigràfica d'uns 2,5 metres de potència amb una important seqüència d'ocupacions humanes corresponents al mesolític i al paleolític superior (entre els 9.000 i els 15.000 anys abans del present). Però la part principal de la seqüència és la compresa entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present, quan van tenir lloc les ocupacions del final del paleolític superior. Culturalment, és un dels últims moments del magdalenià. El jaciment va funcionar durant aquest temps com a campament residencial de caçadors-recol·lectors nòmades, que s'instal·laven de tant en tant en aquest indret.
El jaciment del Molí del Salt
El jaciment ha proporcionat, fins ara, més de 50.000 restes arqueològiques. Hi ha restes d'animals petits (conills) i de grans (cérvols, cabres i porcs senglars), amb evidències clares que van ser caçats i consumits pels humans. També hi ha utensilis de pedra (sílex), principalment domèstics (treball de les pells, processament de recursos animals i vegetals) i puntes de projectil fetes servir per a la cacera. A més, s'han recuperat prop d'un centenar de petxines marines perforades que es feien servir com a penjolls.
Una de les singularitats és que Molí del Salt ha proporcionat una important col·lecció de peces d'art moble, que l'ha convertit en un referent per a l'estudi de l'art moble paleolític tant a Catalunya com a la resta de la península Ibèrica. Amb una vintena de còdols i plaques d'esquists gravats, és la col·lecció d'art moble paleolític més rellevant de Catalunya. Aquestes evidències sempre havien estat molt escasses al país, cosa anòmala en comparació amb el conjunt de la península. Els gravats corresponen a figures d'animals, però sobresurt una placa d'esquist molt especial amb uns motius semicirculars que s'han interpretat com la representació de cabanes. S'ha interpretat com un mapa d'un campament de caçadors de fa més de 13.000 anys, únic al món.