La mandíbula de Banyoles va pertànyer al primer Homo sapiens d'Europa, que va habitar aquest espai de la península Ibèrica, convertint-se així en les restes òssies més antigues al continent europeu. La mandíbula, que va ser descoberta l'any 1887 a Banyoles, ha estat estudiada durant tot aquest temps per diferents investigadors. El fòssil s'ha datat entre fa 45.000 anys i 65.000 anys, cosa que generava incertesa entre els investigadors, ja que es pensava que en aquest període de temps Europa estava ocupada exclusivament pels neandertals. És per això que la mandíbula de Banyoles va ser assignada inicialment a aquesta espècie fòssil, encara que la seva morfologia no era la d'un neandertal típic. ​Així ho determina un estudi publicat en la revista científica especialitza Jounal of Human Evolution, en el qual han participat científics nord-americans i espanyols entre els quals s'inclou el director científic del Museu de l'Evolució Humana, Juan Luis Arsuaga, Ignacio Martínez, de la Universitat d'Alcalá o Julià Maroto, de la Universitat de Girona.

Imatges a través del TAC

El nou estudi utilitza imatges obtingudes per mitjà del TAC, que han permès reconstruir en l'ordinador les parts que li falten al fòssil. D'aquesta manera han pogut obtenir un model virtual tridimensional que s'ha comparat amb altres fòssils utilitzant una tècnica coneguda com a Morfometria Geomètrica. L'investigador Juan Luis Arsuaga es mostra categòric respecte de l'espècie a la qual va pertànyer la mandíbula de Banyoles: "No és un neandertal. És en gairebé tota la seva morfologia un humà modern. No obstant això, no s'aprecia l'existència d'un mentó pel qual no pot descartar-se que tingui algun avantpassat neandertal. El fòssil d'Homo sapiens considerat fins avui el més antic d'Europa era Pestera cu Oase 1 a Romania, però nosaltres afirmem que Banyoles és més antic".

Els autors de l'estudi assenyalen que la resignació taxonòmica - canvi d'espècie - que proposen per a Banyoles "podria comprovar-se per mitjà d'anàlisi d'ADN antic o de proteòmica". Per aquest motiu, els autors planegen posar el TAC i el model 3D de Banyoles a la disposició d'altres investigadors perquè puguin incloure'ls en futurs estudis comparatius, promovent l'accés obert als espècimens fòssils i la replicabilitat dels estudis científics.