Mil firmes, i en constant augment. El clam de dos docents catalans publicat a la plataforma change.org està en ple procés de viralització aquests dies, i no deixa de créixer en suports. Sota el nom 'Manifest per a la millora de l'ensenyament secundari de Catalunya', la proclama pretén precisament això: donar una resposta urgent per revertir la preocupant situació que travessa l'educació al país. "Conscients de la persistent davallada dels coneixements i capacitats adquirits pels alumnes d'ensenyament secundari (certificada pels resultats de les proves PISA del 2023), i amb la voluntat de posar remei a aquesta situació, hem volgut plasmar en aquest manifest una sèrie de concepcions pedagògiques i males pràctiques més o menys ancorades a la majoria de centres educatius d’ensenyament secundari del nostre país que creiem que estan perjudicant la qualitat d’aquest ensenyament des de fa temps", diu el clam, redactat pels professors d'institut Lídia Ribas i Florenci Vallès, en la seva introducció. I ho fan presentant 50 propostes concretes destinades a millorar-la.

 

Les evidències del declivi

El text arrenca amb crítiques a la situació educativa actual. Així, alerta que "bona part dels adolescents que obtenen el graduat d'ESO té grans dificultats en la comprensió lectora i l’expressió escrita, té molt poca cultura científica i de l’àmbit de les humanitats, té poc coneixement de les llengües estrangeres, mostra mancances evidents a l’hora de fer raonaments matemàtics o científics d’una certa complexitat, té un vocabulari que cada cop és més simple i abasta menys àmbits i té un nivell de llengua catalana notablement baix". "La formació acadèmica d’aquests adolescents ha anat empitjorant al llarg de les tres últimes dècades, un temps durant el qual s’ha potenciat molt la innovació pedagògica, una innovació que, en general, ha menystingut la cultura de l’esforç", afegeix el manifest. I al deteriorament també hi contribueixen altres elements, com "l'excessiva tolerància amb les faltes de disciplina i de respecte per part de l'alumnat, que cada vegada són més freqüents".

Les crítiques se centren especialment en aquesta innovació pedagògica, que recentment s'ha impulsat a les aules. Uns canvis que han implicat, entre altres coses, pressuposar que si els alumnes no aprenen "és perquè el professorat no l'ha motivat prou o no ensenya prou bé", "considerar que la felicitat dels alumnes és més important que el seu aprenentatge", "menystenir la importància de la memorització" i argumentar que el fracàs escolar es pot solucionar "fent que aconseguir títols estigui a l'abast de tothom" (cosa que anomenen vulgarment "regalar aprovats"). Per contra, els docents subratllen el mal que ha fet "menystenir els mètodes pedagògics tradicionals".

Les 50 propostes: millorar el nivell i frenar faltes de disciplina

Acompanyen aquestes queixes un total de 50 propostes per a la Conselleria d'Educació. Entre elles, hi ha la necessitat de potenciar l'esforç dels alumnes, evitar que la lluita contra el fracàs escolar comporti "donar aprovats i títols a qui no els mereix", restablir els exàmens de recuperació al juny i al setembre, fixar més avaluacions externes per conèixer el nivell dels alumnes, "no rebaixar els continguts o el grau d’exigència que corresponen a cada matèria per tal de no devaluar els títols", no "demonitzar" la repetició de curs, posar en marxa unes proves específiques per a obtenir el nivell C1 de català i no lliurar aquest títol amb el nivell de 4t d'ESO, "potenciar i no escatimar les aules d'acollida", i establir un marc disciplinari general per tal de dignificar la professió docent i frenar les faltes de disciplina.