Unes 1.500 persones s'han manifestat avui a Barcelona sota el lema Con la Constitución, las Fuerzas Armadas y la Legión. Amb aquesta manifestació, organitzada per la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, es volia protestar pels intents d'expulsar la Hermandad de la seva seu del barri de Sant Andreu, per les crítiques de l'alcaldessa Ada Colau a la presència de les Forces Armades al Saló de l'Ensenyament i pel rebuig a l'himne espanyol a la final de Copa. A diferència de la darrera manifestació legionària de l'Hospitalet, per Setmana Santa, en aquest cas no han desfilat d'uniforme, tot i que hi havia nombroses gorres legionàries i d'altres cossos de l'exèrcit. Malgrat el lema i que els eslògans cridats des de megafonia tendien a una certa moderació, la protesta s'ha acabat amb discursos d'un clar to involucionista i anticatalanista.
Un públic variat
Entre els assistents hi havia alguns vells legionaris, de la Legió franquista. Malgrat tot, no eren la majoria. Entre els que s'identificaven com legionaris hi predominaven els nascuts després de la mort de Franco. N'hi havia de Barcelona, però també alguns que havien arribat d'altres punts de l'Estat: Lleó, Menorca, València, Castelló, Fuengirola, Màlaga... Alguns d'ells, anaven tatuats per arreu i lluïen l'aspecte amenaçador del qual tan orgullosa se sent la Legió. Els acompanyaven d'altres militars o exmilitars, d'altres cossos. No hi faltaven alguns grups de joves amb estètica skin, que contrastaven amb les famílies vestides impecablement amb aspecte d'haver arribat de la zona alta de Barcelona. Alguns dels militars anaven acompanyats de les seves famílies: nòvies, dones, fills, pares, avis...
Formalment constitucionals
Les banderes espanyoles que s'havien distribuït als assistents, de plàstic, no tenien cap escut. La majoria de les que duien els assistents incorporaven l'escut constitucional. Alguns duien banderes catalanes i espanyoles, enganxades, una per cada banda. Els crits que es proferien eren bàsicament moderats: fins i tot incloïen algun "¡Viva el Rey!". De tant en tant es cridava "¡Viva España y viva Cataluña!". A l'inici de l'acte ha sonat, per megafonia, tocada per una banda militar, la Santa Espina, la sardana prohibida per Franco.
A la plaça Sant Jaume els concentrats han llegit una carta a Ada Colau en què es posava èmfasi en la "tasca social" de la Hermandad, es remarcava que l'organització és "apolítica" i fins i tot s'acabava per demanar una subvenció a l'Ajuntament. Fins i tot es feia una reivindicació de l'Estat de dret. Però alguns detalls desmentien el discurs: entre els assistents no hi faltaven algunes banderes espanyoles amb l'àliga franquista; hi havia una pancarta, duta per legionaris, que deia literalment "Nuestra Raza o ha muerto aún"; i en algun moment els assistents han proferit crits de "¡Viva la División Azul!", la que va lluitar amb els nazis a Rússia.
Moments de tensió davant l'Ajuntament
Incidents reveladors
En arribar a la plaça Sant Jaume els manifestants s'han trobat amb un artista anglès que sol circular pel Casc Antic amb poemes i lemes penjats a la seva roba. En aquest cas anava amb un barret amb textos com "El pueblo español ha sido maltratado por sus propios líderes". La seva presència ha irritat a molts dels presents, que l'han increpat als crits de "¡Rojo!", "¡Perroflauta!" i "¡Etarra!". L'artista ha estat defensat pels guàrdies urbans situats a la porta de l'Ajuntament i per membres del servei d'ordre de la manifestació. Malgrat les amenaces s'ha negat a bellugar-se
També en alguns moments els manifestants s'han encarat a vianants que els qüestionaven o a gent que els increpava des dels balcons, però els incidents han estat pocs. Un jove s'ha plantat davant la manifestació, amb una senyera, i els ha cantat Els Segadors. Davant les amenaces que ha rebut, ha estat apartat del lloc per la Guàrdia Urbana.
Anticatalanisme
Tot i que en principi la convocatòria no anava dirigida contra el catalanisme, el to dominant de la manifestació ha estat l'oposició frontal al nacionalisme català. Alguns assistents duien samarretes amb el lema "Esto es España". I repetidament s'ha cridat el lema "No nos engañan, esto es España". La cançó més corejada ha estat, sens dubte, "Que viva España" de Manolo Escobar. En arribar a la plaça Sant Jaume no han faltat tampoc els crits de "¡Puigdemont, dimisión!". Entre els assistents no s'hi sentia gens el català, tot i que alguns assistents feien professió de catalanitat.
Nuestra presencia en esta plaza es una línea roja para el nacionalismo catalán
Legionaris i ultradretans
En arribar a la plaça Sant Jaume hi ha hagut diversos parlaments. Ha estat convidat a parlar Javier Barraycoa, líder del moviment ultradretà Somatemps. Ràpidament ha passat a un discurs de to ultra, tot elogiant els "camaradas" que eren "en esta plaza de Santiago de España": "aún quedan hombres y mujeres de honor en esta tierra". Ha vinculat la Legió amb les velles glòries d'Espanya: "Vosotros, venerables caballeros legionarios, sois los descendientes de los almogávares, de los somatenes del Bruc, de los españoles que lucharon en las Alpujarras contra los moriscos"...
En els discursos posteriors hi ha hagut crítiques "a las banderas que desplazan a la bandera de España". Han emfatitzat que "nuestra presencia en esta plaza es una línea roja para el nacionalismo catalán" i han afirmat que "hoy empieza el declive del nacionalismo catalán".
Nacional-catolicisme
A la manifestació hi destacava una bandera espanyola amb el Sagrat Cor, en una zona on hi havia també diverses banderes carlines. No han faltat les al·lusions a la suposada unió indestriable entre Espanya i el catolicisme, ni els crits de "¡Viva Cristo Rey!". Custodio Ballester, el sacerdot de l'Hospitalet que apadrina la Legió a l'Hospitalet s'ha adreçat al públic en termes que recordaven el nacional-catolicisme. Entre crits de "¡Viva Cristo Rey!" ha criticat a "los nuevos fariseos que desde sus sanedrines siguen crucificando a los creyentes". I ha fet un crit a la desobediència a les autoritats: "Sólo nos debemos a Dios y a nuestra Patria". Jesús Cañadas ha criticat que "En España se toleran todas las religiones menos la nuestra" i ha fet una crida a "luchar por nuestra patria, por nuestra lengua, por nuestra cultura y por nuestra religión".
Involucionisme
En les intervencions al final de la manifestació, el to "constitucional" ha desaparegut per donar peu al discurs més radical. El president de la Hermandad de Antiguos Legionarios, Jesús Cañadas, ha glorificat l'actuació dels legionaris a "nuestra guerra de liberación", per després amenaçar directament el procés: "Estamos dispuestos a defender España hasta sus últimas consecuencias". Cañadas ha afegit: "Seguimos siendo soldados de la patria. Moriremos sintiéndonos soldados españoles". Ha acabat per afirmar: "Estamos dispuestos a todo". Els organitzadors han convocat demà una conferència de l'ultradretà general Blas Piñar Gutiérrez, fill de l'històric dirigent de Fuerza Nueva Blas Piñar López.
Fi amb himne franquista
La manifestació s'ha tancat amb l'himne espanyol, cantat amb la lletra que va elaborar José María Pemán i que era una de les lletres usades durant el franquisme. Els organitzadors passaven fulls amb el text als assistents perquè el poguessin cantar.
No me da la gana de aprender el idioma de mierda de esa gente
Catalanofòbia
Els comentaris dels assistents a l'acte també eren reveladors. Al Metro, en acabar l'acte, un dels assistents, resident a Barcelona, comentava a un altre, procedent d'un altre punt d'Espanya, la "difícil" situació al seu entendre a Catalunya. Afirmava, a crits, que al seu fill li posaven els deures en català, i que ell, tenia problemes per ajudar-lo, però que "no me da la gana de aprender el idioma de mierda de esa gente. Porque esto es España".
Uniformes militars a la manifestació
És absolutament inusual la presència de persones amb uniformes militars en una manifestació. La Constitució estableix que l'exèrcit no ha d'intervenir en el debat polític. I la Llei 39/2007 de la carrera militar estableix clarament que els exmilitars només poden dur els uniformes "en actes militars i socials solemnes". Però el març els legionaris ja van participar en una manifestació, uniformats i amb armes simulades, i no van ser sancionats. En aquesta ocasió no han portat l'uniforme complet, però molts legionaris duien les seves gorres i alguns les seves tradicionals camises verdes.
Franco, als seus temps de legionari, amb Millán Astray
La Legió: la llavor del feixisme
Diversos estudis han apuntat que la Legió va ser la principal difusora del feixisme a Espanya abans de la guerra civil. La Falange de José Antonio Primo de Rivera era un petit partit d'estudiants i taxistes que mai hauria pogut assolir el poder sense el suport de l'exèrcit colonial. En la ideologia de la Legió hi ha els principis del feixisme: el patriotisme sense límits, l'obediència cega, el sentiment elitista de ser un grup d'elegits, la voluntat de difondre la disciplina... No cal oblidar que, quan es va formar la Legió, Francisco Franco va ser nomenat lloctinent del fundador, Millán Astray. A les unitats de la Legió hi ha, encara, un autèntic culte als fundadors. Alguns polítics progressistes, durant la República, van voler dissoldre aquest cos. No van fer-ho, i els va costar car. El bàndol rebel no hauria pogut guanyar la Guerra Civil, especialment en les seves primeres fases, si la Legió no hagués acudit des de l'Àfrica en ajuda dels enemics de la República.
On la transició no va arribar
La majoria dels exlegionaris assistents a la manifestació no havien nascut quan va morir Franco. Però molts d'ells compartien la ideologia feixista dels fundadors de la Legió, transmesa al llarg dels temps a aquesta unitat. L'exèrcit va blindar-se davant la transició, i la Legió és, potser, la unitat que s'ha mantingut més impermeable a la democratització. I continua essent un reducte d'ultradreta.