El Sindicat de Llogateres ha convocat a més d'un centenar de manifestants en contra de les retallades del Tribunal Constitucional a la llei de lloguer de Catalunya. La concentració s'ha fet sota el lema "La regulació no es toca", on aproximadament 200 persones s'han aplegat a les 18h a la plaça de Sant Jaume per alçar el crit contra l'estocada que ha rebut aquesta llei dels lloguers. El sindicat ha carregat contra la decisió del TC de retallar el dret a l'habitatge, ja que "defensa així els interessos i els beneficis del lobby immobiliari i dels fons voltors". Han advertit que "tornarem a regular els lloguers" i han fet una crida a què se sumin a la lluita els partits polítics i les més de 4.000 entitats que van ajudar a redactar i impulsar la llei de lloguer de Catalunya.
"Puja la llum, el gas, l'IPC, la cistella de la compra i la gasolina. Però no apugen els sous i som cada dia més pobres. Ara els lloguers també pujaran perquè el TC ha tombat la regulació. Creus que cal recuperar aquest dret?", ha criticat el sindicat a través de les xarxes socials. El ple del Tribunal Constitucional (TC ) ha tombat part de la llei catalana de l’habitatge, la 11/2020, de mesures urgents en matèria de contenció dels preus dels lloguers, a instància del grup parlamentari del PP, segons han avançat fonts diferents i després confirmat pel TC. El ple del TC ha aprovat per unanimitat que nou articles de la llei catalana envaeixen competències de l'Estat espanyol i les declara inconstitucionals. Davant aquesta notícia, els grups parlamentaris que van aprovar la llei, el setembre de 2020, JxCat, ERC, Comuns i la CUP, han convocat una compareixença aquesta tarda al Parlament. El Sindicat de Llogateres ha demanat una resposta urgent al Govern. La resolució del TC, de la qual ha estat ponent el magistrat Ramon Sáez, encara no s’ha fet pública des d’aquest tribunal.
En concret, el TC anul·la: els articles 1, 6 a 13,15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta, i la disposició final tercera de la Llei de Catalunya 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge. La norma obligava a congelar o abaixar els preus dels lloguers en les zones de “tensió” residencial en les 60 ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants, tot i que quedaven exempts els llogaters amb ingressos menors de 2.000 euros mensuals. A efectes pràctics, part de la llei 11/2020 quedaria tombada en el moment en què es faci pública la resolució del TC, la qual cosa passarà en els dies vinents, alerta el Sindicat de Llogateres, que demana una acció ferma del Govern de la Generalitat. Precisament, avui el govern espanyol tirava endavant la nova llei de l'habitatge, tot i que envaeix competències de les autonomies, va alertar el Poder Judicial.
El futur dels lloguers
El TC ha avançat, en un comunicat, el contingut de la resolució i un dels punts claus és que sosté que "no afecta les situacions jurídiques consolidades, d'acord amb el principi de seguretat jurídica i al legítim fi de procurar l'estabilitat en les relacions contractuals preexistents. Els efectes seran -indica- pro futuro". És a dir, els contractes d'arrendament d'habitatges subscrits amb anterioritat al moment de l'actual resolució es mantenen en els seus termes.
A més, hi precisa que "la finalitat de la reserva estatal en matèria de dret de contractes és per la necessitat de garantir un comú denominador en els principis que han de regir les obligacions contractuals, fet que s'aconsegueix quan les categories generals són les mateixes en tot el territori nacional". I insisteix que la jurisprudència constitucional fixa la competència estatal de les "bases de les obligacions contractuals" i que ha de ser entès com "una garantia estructural del mercat únic i suposa un límit en si a la diversitat reguladora que poden introduir els legisladors autonòmics".