Nombrosos manifestants en suport a Palestina —milers, segons els organitzadors— s'han concentrat aquest diumenge davant del Consolat d'Israel a Barcelona i han desplegat una llarga llista en paper amb els noms de milers de civils morts a Gaza a causa de l'ofensiva armada d'Israel sobre la Franja. Convocats per la comunitat palestina a Catalunya i la plataforma "Prou complicitat amb Israel", s'han mobilitzat una vegada més a la capital catalana "per exigir la fi del genocidi i de l'ocupació" per part d'Israel sobre la població palestina. Els manifestants han tallat tres carrils de l'avinguda de Carles III (al barri de les Corts, tocant amb la Diagonal), on hi havia un desplegament dels Mossos d'Esquadra per blindar les oficines diplomàtiques d'Israel.

Els manifestants, de variada edat i procedència, han ondejat nombroses banderes palestines i han portat cartells en els quals es podia llegir missatges crítics amb Israel com "Jueus i palestins, antisionistes contra el genocidi", "Veig humans, però no humanitat", "No és legítima defensa, són crims contra la humanitat", "Netanyahu i els seus còmplices a la Cort Penal Internacional per Genocidi", "Palestina lliure", "No és silenci, és complicitat", "Ni un nen més, prou genocidi", "Pau", "Alto el foc ja" o "Els nens no són un objectiu militar"; i inclús una gran pancarta amb la imatge del Guernica de Picasso pintat amb el vermell, blanc, verd i negre de la bandera palestina, per establir un paral·lelisme entre els bombardejos israelians sobre Palestina i els que va patir la ciutat basca a mans de l'aviació Nazi durant la Guerra Civil Espanyola. També han entonat càntics com "On estan, no es veuen, les sancions a Israel", "Gaza no estàs sola" o "Boicot Israel". 

18.000 morts a Gaza en dos mesos

La mobilització de la comunitat palestina a Barcelona denuncia l'elevat nombre de morts palestins a Gaza després de gairebé dos mesos de conflicte obert, en la que és la darrera revifada violenta del conflicte palestino-israelià. Aquest nou esclat del conflicte latent va començar el passat 7 d'octubre, amb l'atac terrorista del grup islamista d'alliberament palestí Hamàs, que va fer una incursió sense precedents en territori d'Israel i va assassinar 1.400 persones i segrestar altres 200. Com a resposta, Israel va iniciar una ofensiva armada a gran escala sobre la Franja de Gaza i en grau més baix sobre Cisjordània, l'altre territori palestí; una croada per eliminar Hamàs que ha deixat ja 17.997 morts a Gaza —segons les darreres dades del ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs—, la immensa majoria dels quals són civils. Entre ells, menors. La xifra de ferits ascendeix fins als 49.229 i les autoritats de l'enclavament palestí apunten a "un gran nombre de víctimes" que "segueixen sota els enderrocs i en les carreteres". 

Organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres i Human Rights Watch han denunciat crims de guerra de l'Exèrcit israelià sobre la població civil de Gaza i han clamat per un alto el foc. Una postura que ha defensat darrerament el secretari general de l'ONU, el portuguès António Guterres, que va invocar aquesta setmana un article excepcional de la Carta de Nacions Unides perquè el Consell de Seguretat de l'ONU propiciï un alto el foc a la Franja, entre retrets d'Israel, que l'han acusat de ser "una amenaça per la pau mundial". La iniciativa, que va aconseguir una aclaparadora majoria a la cimera —entre d'altres, França, Rússia, la Xina i l'abstenció del Regne Unit— , no va prosperar pel veto dels Estats Units, aliats històrics d'Israel, a qui consideren un soci estratègic a l'Orient Mitjà.