Què és la manosfera i per què és tan perillosa per a les dones?

Internet no és un lloc segur per a les dones. La naturalesa de les interaccions a la xarxa fa que els discursos antifeministes i misògins siguin especialment durs i agressius, emparats en l’anonimat i el sentit de comunitat. Són dos factors crucials en el naixement d’un nou fenomen: grups virtuals que es basen, promouen i defensen el discurs d’odi i les violències digitals contra les dones. És el que s’anomena manosfera (contracció de les paraules angleses man -home- i sphere -esfera-), que cada cop té més presència a l’estat espanyol i és una nova amenaça per a les i els joves. Sobre aquest grup versa l’estudi del Centre Reina Sofia sobre l’Adolescència i Joventut de la Fundació Fad, Joves a la manosfera. Influència de la misogínia digital a la percepció que tenen els homes de la violència sexual.

🟣 Repunta la violència de gènere entre els més joves

🟣 Què és el 25 de novembre? Què es commemora?

🟣 Manifestació del 25 de novembre 2022 a Barcelona i totes les convocatòries a Catalunya

Les autores, Elisa García-Mingo i Silvia Díaz Fernández, assenyalen que espais com Youtube o Twitter són un territori fèrtil per la producció i distribució de la ideologia misògina que articula la manosfera. En aquestes plataformes trobem discursos pròxims al que formacions com Vox o Hazte Oír defensen en l’esfera pública. Idees com que la violència no té gènere o que la violència de gènere és un invent ideològic són pilars per aquestes comunitats, que neguen la violència masclista alhora que l’encoratgen, en especial la violència sexual. Són conceptes que poden semblar radicals, extremistes, lluny de la realitat, però arriben i conformen la percepció sobre les dones i el feminisme que comparteixen molts homes. Les investigadores alerten: "Considerem la manosfera un element crucial en la socialització dels i les joves en matèria de gènere". Així doncs, què és aquesta escola de la misogínia? 

La manosfera, l’articulació del discurs de l’odi contra les dones a Internet

García-Mingo i Díaz defineixen la manosfera com un conglomerat d'espais virtuals que donen cabuda a multitud de moviments basats en la propagació de discursos misògins i antifeministes. Les investigadores ressalten l'heterogeneïtat de tots els grups que formen l’espai, però destaquen uns trets comuns: negacionisme de les violències masclistes, odi cap a les dones i el feminisme i, especialment, la victimització dels homes -- totes les subcultures d’aquest espai comparteixen la visió de què els homes estan oprimits i són les autèntiques víctimes del progrés cap a la igualtat. Qui els oprimeix? Pel creixent moviment feminista. 

La manosfera i els seus grups neixen de la cultura anglosaxona. La seva configuració a l’Estat espanyol és relativament recent i s’ha investigat poc, ja que la seva dimensió és menor. García-Mingo i Díaz apunten que com més s’han institucionalitzat els feminismes, hi ha hagut una creixent reacció adversa i, per tant, un augment dels discursos antifeministes. En una societat on la xarxa juga un paper important en la ciutadania, és fàcil imaginar que l’hostilitat contra els avenços del moviment feminista desemboca a Internet, ideal per actuar conjuntament contra col·lectius feministes i individus des de l’anonimat. 

Les plataformes de la manosfera a l’Estat espanyol

On es mouen aquests discursos, exactament? Internet és molt gran i podríem pensar que aquesta ideologia reaccionària s’amaga en xats secrets. No és així. Les autores assenyalen que la manosfera espanyola té com a principals plataformes Twitter, Youtube i pàgines web pròpies, com Forocoches, Hispanchan o fòrums de prostitució. L’abast d’aquestes plataformes és enorme. Forocohes compta amb més de 800.000 usuaris, sent el segon fòrum en espanyol més gran del món. Hispanchan, que imita el fòrum anglosaxó 4chan (un dels espais predilectes de la manosfera en llengua anglesa), reporta comptar amb 700.000 visites mensuals. I això són només les webs més destacades de parla majoritàriament hispana. Altres espais com Reddit han estat el feu d’aquests grups antifeministes durant anys, fins que han endurit les seves polítiques de moderació.

Respecte de plataformes més famoses com Twitter i Youtube, les investigadores il·lustren amb alguns casos l’ampli abast d’aquests postulats: GrisA (@grisasexual) i el compte de l'Associació Homes Maltractats (@AsocMaltratados), que arriba als 25.300 seguidors. També destaquen el paper dels youtubers antifeministes en la disgregació del discurs de la manosfera en el context espanyol. Són creadors de continguts que defensen els postulats mencionats mitjançant la burla, la banalització. Els més populars aconsegueixen diners amb els vídeos, que alhora són més populars com més radicals són. Així, troben la mina d’or: com més polaritzen, més rèdit econòmic treuen. La monetització del discurs de l’odi. 

D'Internet als carrers

Quin mal poden fer més enllà de les pantalles aquests discursos? Molt i ja està succeint. Hi ha grups de la manosfera que han portat la violència contra les dones de les xarxes, al debat públic, als nivells més extrems de violència. Són tristament coneguts dos atacs massius perpetrats per reconeguts membres d’una de les subcultures: els Incels, la contracció dels termes en anglès "cèlibe" i "involuntari". En resumits comptes, es tracta una subcultura formada per homes que sense relacions romàntiques o sexuals i creuen que això els desmereix socialment. Les culpables i el focus de la seva ira? Les dones, segons ells.

El conglomerat d'idees que s'agrupen en la comunitat incel és molt variada i tòxica. En els seus xats sovint s'anima a la violència a través del que anomenen bromes. Les bromes si les fantasies de venjar-se de les dones han traspassat les pantalles. Per exemple, als Estats Units (EUA) (2010) i al Canadà (2018), dos joves van perpetrar atacs massius en nom de la comunitat incel que es van cobrar la vida de desenes de persones. En ambdós casos van justificar la violència, enfocada principalment a les dones, com una venjança contra el feminisme i l’alliberament de les dones. No són els únics atacs, però són els més mediàtics. Són uns dels resultats d’alimentar la polarització fins a l’extrem.

Les violències digitals més enllà de la manosfera

El 85% de les dones han experimentat algun abús tecnològic en primera persona o n'ha estat testimoni, segons recull el projecte FemBloc. Aquesta mena de violències les exerceixen tota mena d’usuaris, no només els més radicals dels que hem parlat anteriorment. Segons la Diputació de Barcelona resumeix les violències digitals com aquelles que amenacen a través de la Xarxa "la integritat física, la reputació, la llibertat d’obrar, la integritat dels fitxers o dispositius, la llibertat sexual, la privacitat, els canals de comunicació, la llibertat d’expressió i d’informació". La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha anunciat que s'està treballant per posar en marxa un servei especialitzat d'atenció a violències digitals el 2023.