Després de la polèmica nadalenca que va arribar a qüestionar si donar cops de bastó al Tió era adequat per a l'educació dels més menuts, n'arriba una altra per Carnestoltes: les disfresses. Més enllà de la consciència social dels darrers anys per evitar disfresses inadequades o totalment masclistes, ara s'obren nous fronts que traslladen el debat a twitter però també, des de les institucions, se'n fan ressò. Sense anar més lluny, la mateixa Generalitat de Catalunya promou des del Departament de Consum un ús no sexista de les disfresses i evitar aquelles que puguin tenir alguna consideració d'aquesta mena: "Les disfresses infantils es consideren joguines. Mireu que siguin adequades a l’edat de l’infant i eviteu la distinció sexista". Aquest és el primer punt i el de major importància que donen en un article titulat 'Disfresses' on donen altres consells com que els menors de 7 anys "no portin cordills al coll" o mirar la caducitat del maquillatge.
"Ni mestresses de casa ni homes de negocis"
Ara bé, quina és la fina línia d'aquest argument i quina interpretació pot aconseguir un consens majoritari que no comporti una mena de prohibició social no escrita? Des de Consum detallen aquells continguts que, segons aquest departament, no es poden portar a la pràctica en la disfressa d'un menor: "Rols assumits tradicionalment es perpetuen. Les dones acostumen a aparèixer en espais domèstics, en el paper de mares i de mestresses de casa, i s’associen a qualitats com la dolçor, la fragilitat, la sensibilitat i la passivitat. També se’ls atribueixen valors negatius com l’enveja o la competitivitat. Els homes, en canvi, ocupen càrrecs de direcció i de poder, i es mostren forts, intel·ligents i decidits. La dona objecte i les relacions sexuals s’utilitzen com a reclam per a la venda de productes adreçats als homes. El sexisme és especialment present en la publicitat de les joguines: n’hi ha que se segueixen considerant exclusives per a nenes (nines, objectes per a la neteja, cuinetes, etc.) i d’altres que només s’adrecen als nens (cotxes, pistoles, ordinadors, etc.)".
En aquesta línia, també ha anat anteriorment el ministre espanyol de Consum, Alberto Garzón. El passat diumenge 12 de desembre del 2021, durant una hora, de les 11h fins a les 12h, va promoure una mena de vaga de joguines per posar de relleu "el dret a jugar amb el 100% dels nens i nenes, no tan sols del 50%". La campanya volia trencar amb les diferències sexistes que, segons Garzón, porta implícites moltes joguines. Un vídeo on apareixen diferents personatges d'aquestes joguines va córrer per les xarxes socials i surt una de les protagonistes i diu: "Portem anys suportant que ens encasellin, que ens diguin que vam ser creats tan sols per jugar amb nens o amb nenes. Encara que siguem de plàstic o peluix, també tenim el nostre petit cor i ha arribat el moment de dir prou, reivindicar el nostre dret a jugar amb el 100% dels nens i nenes. Por això hem convocat una vaga. Què som nosaltres? Joguines. I què volem? Llibertat". Malgrat que les joguines i les disfresses són vasos comunicants, el tema del Carnestoltes porta altres derivades.
Debat a twitter
A través de twitter, circula una mena de circular escolar, sense firma ni procedència, on aconsella a pares i mares com disfressar els seus fills. Més enllà de la veracitat d'aquest text, els usuaris l'han validat i han obert un debat a les xarxes on, una majoria, també demana no caure en els extremismes i aplicar el sentit comú sense titllar de masclista o discriminatori aquell infant que vagi vestit amb un estereotip que, al cap i a la fi, forma part de la realitat social. L'escrit que ha comportat aquest debat diu: "Per tal de ser coherents amb el projecte de l'escola recordem que cal evitar elements sexistes, com prínceps i princeses, bèl·lics com pistoles o superherois, punxants com espases i baretes, així com qualsevol element de discriminació. Per evitar pèrdues convé que no portin res a les mans". Algunes respostes que es poden llegir al text, tiren de polèmica i cinisme per criticar la proposta: "Proposo la disfressa de Nacho Vidal. Aparentment no està prohibida i estic segur que reconfortarà els valors de l’escola"; "Això redueix el número de disfresses considerablement...començant per treure les més populars pels nens. Sempre es poden disfressar de bombolla"; "Al nostre cole també ens ho van passar. El meu fill anirà amb un trident"; "I, si pot ser, que no vinguin... Només els faltava posar aquest final."; "Jo el portaria disfressat de cotó fluix, però potser ofendria a algú, tenen la pell tan fina". Així doncs, hi ha més d'una escola que ha aplicat aquests criteris i els ha traslladat als tutors dels menors.
Estudis paral·lels
Un estudi de la Universitat de la Rioja analitza els valors que es transmeten amb les disfresses dels petits. Aquest recomana seguir dues directrius que sempre s'han d'evitar: que siguin violents o discriminatoris. A més, també elabora una mostra i assegura que el 27% de les nenes prefereixen les disfresses de princeses davant del 0% dels nens; al revés passa amb els superherois dels nens en un 29% per un 0% de les nenes; hi ha més monstres i bruixes nenes que nens; les professions proliferen entre els nens i tan sols les disfresses d'animals es reparteixen per igual. De les princeses Disney conclouen que cal evitar-les perquè transmeten una actitud delicada amb colors suaus i el cap torçat i els superherois també perquè són de caràcter violent amb una musculatura exagerada.
Les conclusions que treuen són les següents: "Les nenes associen la seva vida a una de fantasia i felicitat. Volen ser noies Barbie que tenen el cotxe de color rosa, una enorme casa i un cos perfecte… Aspiren a ser maques com les princeses, a saber cantar i ballar i esperar que arribi el seu príncep blau per a rescatar-les. Aquests prínceps són els seus superherois. D'altra banda, els nens han de ser forts i resoldre els conflictes mitjançant violència, on sentir-se frustrat o plorar no casa amb el seu caràcter". Per això, aposten per canviar aquesta imatge i reforçar "d'altres més positius". L'estudi però, no explicita qui ha fomentat la disfressa: si ha estat per voluntat pròpia del menor o els pares ni tampoc si, realment, prohibir una disfressa també comporta una conseqüència negativa.