El govern de Maó ha restituït el topònim en català com a única forma oficial, en lloc de la doble denominació Maó-Mahón fins ara vigent, una decisió que la Plataforma per la Llengua ha celebrat.
Així s'ha aprovat en ple de l'Ajuntament de Maó amb el suport de l'equip de govern del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB) i AraMaó, els quals sumen 12 vots. En canvi, el PP i Cs a l'oposició hi han votat en contra (9).
Segons ha declarat la Plataforma per la Llengua al seu portal web, "aquesta decisió significa acabar definitivament amb l'anomalia existent des que el 2012, després que l'Ajuntament de Maó, governat per majoria absoluta del PP, establís el topònim en forma bilingüe, arran d'una modificació legislativa del govern autonòmic de José Ramón Bauzá, que permetia l'ús oficial de les formes castellanes dels topònims de les Illes Balears".
Han assegurat també que la castellanització del topònim responia a l'interès del PP "per relegar el català a una llengua de segona i sense protecció legal", per la qual cosa des de la plataforma s'hi van oposar "des del primer moment". "La forma única i indivisible que imposava per força el nom en castellà no tenia cap fonament històric i contradeia, de fet, els criteris de la UIB i de l'Institut Menorquí d'Estudis", han afegit.
La modificació de la Llei de normalització lingüística
Després de les eleccions del 24 de maig de 2015, el Parlament de les Illes Balears va modificar la Llei de normalització lingüística per poder garantir que l'única forma oficial dels topònims de les Illes Balears sigui "la pròpia i en llengua pròpia", versió que continua actualment.
Concretament, l'article 14 d'aquesta llei determina que "els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana i que correspon al Govern de la comunitat autònoma o als consells insulars, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la comunitat autònoma".
Tal com s'explica al portal de la Plataforma per Llegua, després d'aquest canvi legislatiu, el consistori va iniciar l'expedient per a restituir el topònim oficial a la forma única en català, i així complir la Llei de normalització lingüística.
Tanmateix, segons la Llei estatal de Règim local, la decisió encara havia de ser aprovada per la majoria absoluta del ple, un tràmit que durant la legislatura passada el consistori no va tirar endavant.
La Plataforma per la llengua demana fer el mateix a tot l'Estat
En aquest context, la Plataforma per la Llengua ha explicat que "feia anys que mantenia contactes amb els representants públics de Maó, Menorca i el Govern de les Illes Balears, a fi d'expressar la inquietud i el malestar dels socis, voluntaris i ciutadans menorquins davant aquest fet, i esperonar el consistori maonès a fer efectiva la normalització del topònim". Ara, han convidat a la resta d'administracions públiques de l'Estat "a fer el mateix amb topònims encara no plenament normalitzats, com el de l'illa d'Eivissa, així com els usos toponímics dels aeroports de les Illes Balears, entre d'altres".
Ara, un cop s'ha aprovat la moció proposada per l'equip de govern, liderat pel batle Héctor Pons, i format pel pacte d'esquerres de PSIB i Ara Maó, caldrà esperar la presa en consideració de possibles al·legacions durant els dies vinents, fins que el canvi de topònim es dugui a aprovació definitiva en el ple del mes següent. Finalment, l'Ajuntament de Maó sol·licitarà formalment al Consell Insular de Menorca, que té la competència legal de determinar els noms dels municipis menorquins, que n'executi el canvi de forma definitiva.
La Plataforma per la Llengua celebra la decisió de l'Ajuntament de Maó de restituir el topònim genuí de la capital de Menorca i convida la resta d'administracions públiques de l'Estat a fer el mateix amb topònims encara no plenament normalitzats, com el de l'illa d'Eivissa, així com els usos toponímics dels aeroports de les Illes Balears, entre d'altres.