Tràgic balanç de morts a les platges de Catalunya. Fins al 15 d'agost han mort 20 persones a la costa catalana, una dada que duplica les xifres del mateix període l'any passat (11). Per fer-se una idea: des del 21 de juny han mort tres persones més que en tot el 2016.

L'augment de nombre de morts ha aixecat el debat sobre la gestió i la falta de vigilància a la costa. Però, de fet, dues de cada tres platges a Catalunya disposen de vigilància. Ara bé, no totes donen el mateix servei.

La majoria de municipis costaners —61 de 70— tenen vigilància en alguna de les seves platges. La competència de custòdia de les platges depèn dels ajuntaments, per la qual cosa hi ha diferències entre poblacions: cada municipi defineix la temporada de vigilància, els recursos que s'inverteixen, els horaris, entre d'altres polítiques.

En les darreres dues setmanes la xifra de víctimes ha augmentat considerablement. El dies més tràgics van ser el 6, 7 i 8 d'agost, quan van morir cinc persones. La primera víctima va ser un home de 56 anys, que es va ofegar a la platja de la Mota a Cubelles diumenge a la tarda; després, ja entrada la nit, una noia de 17 anys va córrer la mateixa sort en una platja propera del Garraf, a Vilanova i la Geltrú.

Dilluns al matí, es van afegir dues víctimes més a la Costa Brava: un espanyol de 78 anys a Sant Pol de s'Agaró i un italià de 41 a Platja d'Aro. Finalment, el dimarts es va afegir una altra mort a la platja Miracle de Tarragona, on hi va morir un jove romanès de 26 anys que va decidir banyar-se encara que hagués bandera vermella.

La darrera víctima que s'ha de lamentar es va ofegar el passat divendres a la platja de la Barcelona. Era un home de 57 anys que estava pescant a primera hora de la tarda i va caure a l'aigua a la zona de l'espigó.

Costa Brava: un de cada dos morts

Més de la meitat de les víctimes mortals (55,5%) a les platges aquest estiu van morir a la Costa Brava. Per darrere, segons la distinció costanera de la Generalitat, el segueix la costa de Barcelona —que inclou el Maresme i el Garraf— i la Daurada, amb cinc i tres ofegats respectivament. Les Terres de l'Ebre, el lloc amb menys activitat turística, ha estat el lloc amb menys morts: un.

La platja on es van registrar més víctimes va ser la platja Gran de Castell, a Platja d'Aro: hi ha hagut tres ofegaments mortals, un el 17 de juny, un altre 12 de juliol i finalment un últim el 7 d'agost.

El perfil de la víctima

El Nacional ha accedit a les dades que mostren el perfil de la persona ofegada: es tracta d'un home espanyol de més de 65 anys que es banyava amb bandera verda i vigilància. Llavors, si les condicions eren bones, com s'expliquen les morts? Segons apunten des de Protecció Civil, les víctimes poden patir una patologia prèvia que es vegi agreujada, per exemple, pel contrast de temperatures.

En tot cas, Protecció Civil rep de mitjana entre cinc i sis avisos al dia al llarg de l'estiu, la qual cosa significa que la majoria d'ofegaments acaben sense víctimes mortals ni ferits greus. 17 dels 20 morts eren homes, dels quals deu eren a la franja d'edat superior als 65 anys.

La majoria de persones ofegades van ser ateses al matí, sent la franja entre les 12h i les 14h la que es va saldar amb més morts. Pel que fa a la nacionalitat de les víctimes, la majoria eren espanyoles (9) i franceses (4). Tot seguit es troben ciutadans d'altres nacionalitats, com l'home italià que va morir el 7 d'agost a Platja d'Aro.

La temeritat només va ser la causa de la mort en dos dels casos registrats: l'ofegament d'un noi de 18 anys a la platja del Miracle a Tarragona el 7 de juliol i l'episodi del 8 d'agost a Tarragona, que es va endur a un noi de 26 anys. En tots dos casos onejava la bandera vermella.

En la resta de circumstàncies, les condicions eren òptimes per al bany. De fet, en la meitat dels casos (11), hi havia un servei de vigilància actiu a la platja de la mort.