Catalunya compta amb 240 radars a la seva xarxa de carreteres. En els darrers anys, la tendència de l'administració s'ha centrat en la incorporació de nous detectors de velocitat, el que ha convertit el nostre territori en un dels països d'Europa amb una ràtio més alta de radars per habitants i per quilòmetres de carretera.
Més concretament, l'aposta dels darrers anys del Servei Català de Trànsit ha estat la instal·lació de radars per tram, un sistema que reconeix els vehicles segons la seva matrícula i els controla entre dos punts geogràfics, un d'inici i un de final. Després de la instal·lació de quatre nous radars el 13 de febrer, aquest sistema ja controla 92 quilòmetres de la xarxa viària catalana.
El Nacional ha volgut situar en el mapa tots els radars que podem trobar a les carreteres i els ha distingit segons si són fixes o per trams. En el primer mapa, es poden apreciar els detectors de velocitat que hi ha en el conjunt de Catalunya, a excepció de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Per a conèixer els radars existents a la capital catalana i a les seves rodalies, es pot recórrer al segon mapa. En total, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona n'hi ha 47 i a la resta de Catalunya en trobem 193.
Els mapes permeten conèixer les velocitats màximes de cadascun dels radars amb un cop d'ull. A més, en clicar a cada senyal de limitació, es pot conèixer també en quin punt quilomètric es troba el dispositiu i a quin municipi afecta. Els senyals que són vermells indiquen un radar fix, mentre que els senyals negres apunten a un radar per trams.
Què són els radars per tram?
Sovint el conductor s'atura a pensar en els radars fixes, que són els més visibles, però hi ha d'altres modalitats, com els detectors mòbils o els radars d'helicòpters, tal com va recollir El Nacional en un reportatge del passat març. Ara bé, la modalitat de detecció d'infraccions de velocitat més avantguardista són els radars per tram. Com funcionen? El radar és una càmera que llegeix les matrícules, com és habitual; ara bé, el sistema inclou un mecanisme que s'encarrega de comptar el temps que triga un vehicle a recórrer una determinada distància en una via.
La detecció de la velocitat mitjana del vehicle sorgeix de la detecció del vehicle per part de la primera càmera, que marca el moment en què ha passat pel punt d'inici, i de la segona càmera, que determina el final. Després, el sistema estima amb un càlcul si s'han acomplert els límits marcats per llei. Per exemple, apliquem-ho al radar per trams del túnel de Vielha, que va ser el primer a instal·lar-se a Catalunya i a la Unió Europea. El túnel, que marca el tram controlat, té una llargada de 6 quilòmetres. Si la velocitat màxima se situa en 80 quilòmetres per hora, significa que el temps mínim per a creuar el túnel són 4,5 minuts.
El Nacional ha calculat també quin és el temps mínim necessari per a evitar infringir la norma de trànsit:
On són els nous radars?
El passat 13 de febrer es van incorporar quatre nous radars de tram a Catalunya. A l'A-7 a l'alçada de Tarragona i a la C-66 entre Corçà (Baix Empordà) i Sant Joan de Mollet (Gironès).
Per una banda, els nous radars de Tarragona -en ambdós sentits de la marxa- controlen 4,1 quilòmetres de l'autovia A-7, en un tram en què la via funciona com una ronda de la ciutat. La limitació de velocitat en aquest cas és de 100 quilòmetres per hora. D'altra banda, a la C-66 també s'han col·locat dos nous detectors de velocitat per trams en ambdós sentits de la marxa. Concretament, es tracta d'un tram de 8,7 quilòmetres on el límit també se situa en els 100 quilòmetres per hora. Amb la incorporació d'aquests quatre radars, que sumen 25 quilòmetres de control, ja són 92 quilòmetres de carreteres a Catalunya supervisats per aquest sistema.
Catalunya ha estat un dels països d'Europa que més ha apostat per aquesta tipologia de radar. Entre 2009 i 2010 ja va instal·lar dos dispositiu de control per trams al túnel de Vielha (N-340). Posteriorment, es van incorporar d'altres com els dos situats entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita; el de la C-65 entre Cassà de la Selva i Llagostera; un radar per tram a la C-58 entre Sabadell i Badia del Vallès en sentit Barcelona; un radar per tram a l'AP-7 entre Ulldecona i Amposta en sentit Tarragona; dos radars per tram a l'N-II entre Fornells de la Selva i Quart, un en cada sentit de la marxa; dos radars per tram a l'N-II a Girona, també un en cada sentit de la marxa; i dos radars per tram al carril bus-VAO de la C-58, en funcionament al maig del 2016.
Catalunya, al capdavant d'Europa
Amb la col·locació dels nous radars, el Govern ha contribuït a situar Catalunya una mica més amunt en el rànquing europeu de països amb més radars. Concretament, segons la llista que publica l'associació d'Automobilistes Europeus Associats (AEA), que té en compte el nombre de radars per cada 10.000 quilòmetres de carreteres, el Principat es col·locaria en tercer lloc amb 185 radars. La xifra encara es troba lluny de Bèlgica, amb ni més ni menys que 955 radars, però sí que es troba substancialment per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol, situada en els 29.