La detecció de la primera lloba a Catalunya en més de quinze anys ha posat el focus sobre el possible retorn d'aquests animals al país, ja que l'existència d'una femella obre a la porta a la possible reproducció de l'espècie. Va ser detectada a l'Alt Empordà, on suposadament també hi ha un mascle, sense evidències que s'hagin reproduït. Però la possibilitat existeix, i és per això que és oportú conèixer el mapa del retorn del llop a Catalunya. A més, també cal preguntar-se: la reintroducció del llop al país és un perill o una necessitat?
Amb la lloba, ja són cinc els llops dels quals se n'han tingut evidències genètiques a Catalunya en els últims temps. La femella i un dels mascles s'han detectat a l'Alt Empordà, ella a Cistella i ell a l'Albera. La resta, a l'Alta Ribagorça, un altre entre el Solsonès i l'Alt Urgell, i un últim a la Cerdanya. Ara bé, des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació aclareixen a ElNacional.cat que aquests punts corresponen als llocs on s'han trobat les mostres. És a dir, que no podem saber amb certesa on són, perquè poden fer llargs recorreguts diàriament i perquè es poden instal·lar en una zona durant una època per després anar a una altra banda.
Si bé el llop havia estat una espècie ben distribuïda per Catalunya, les seves poblacions van desaparèixer a inicis del segle XX —principalment per la persecució humana amb armes de foc i l'ús de verins—. No va ser fins a principis del 2000 que es van tornar a identificar llops, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Si bé des d'aleshores s'han detectat més de vint exemplars, la realitat és que després de vint anys encara no hi ha una població reproductora establerta, ja que només dos han estat femelles: una que es va detectar el 2008 i la que s'ha detectat a principis d'octubre del 2024. Si bé la lloba detectada fa 16 anys també va compartir espai amb dos mascles, tampoc no va deixar cap senyal de reproducció.
Es tracta d'individus aïllats, que provenen principalment de la dispersió natural de la població de llops present a França. Per tant, són d'origen italoalpí. Però també cal dir que a l'Aragó arriben llops de la península Ibèrica, de manera que Catalunya podria esdevenir un lloc d'intercanvi genètic d'aquestes dues subpoblacions del sud d'Europa, en un futur. De fet, un tríptic de la Generalitat sobre el tema diu el següent: "La presència de parelles i de grups reproductors en zones properes a Catalunya indica que podrien augmentar les probabilitats d'arribada de més individus i de possibles femelles al territori català, cosa que faria possible a creació de grups familiars i el consegüent inici d'una població estable".
El llop, un perill pels ramaders
Aquesta possibilitat ha deixat de ser teòrica a ser pràctica, per mor de l'última lloba detectada. No és que la reproducció sigui probable, però sí que és possible. Aleshores, què passaria si hi ha reproducció? Doncs que el llop passaria a la categoria d'espècie en perill d'extinció i la Generalitat hauria de redactar un pla de recuperació. Ara per ara, l'espècie es considera "extingida com a reproductora", cosa que garanteix la protecció perquè no es caci.
Feta aquesta radiografia, cal dir que els pagesos consideren el retorn del llop un perill, sobretot si tenim en compte les últimes dades: han mort 38 cabres, ovelles i xais aquest 2024, més del doble que fa dos anys. L'últim cas ha estat el de la lloba, que ha mort 17 cabres a Cistella —i que ha sorprès tothom per la possibilitat d'encreuament amb un dels gossos de la finca—. Davant d'aquesta situació, Unió de Pagesos denuncia que aquests animals foragiten els ramaders i explica que el sindicat va participar a l'agost en una concentració unitària a Madrid per reclamar la derogació de l'ampliació de la protecció del llop aprovada el 2021 a l'Estat. També van demanar la revisió de l'estatus de protecció d'aquest animal en l'àmbit europeu, cosa que ja es fa, però amb divisió d'opinions; directives europees de protecció per als ramats; una llei estatal de fauna salvatge; l'actualització dels exemplars de llop; un registre unificat de danys de totes les administracions; la revisió de l'estratègia per a la gestió i conservació del llop pactada tant amb els ramaders com amb les comunitats on té presència; i recursos suficients per a les mesures preventives, a més d'indemnitzacions justes.
El retorn desitjable del llop
El Departament de Territori ha instaurat un seguit de mesures de prevenció, com l'electrificació dels tancats o els collars geolocalitzadors per als animals més vulnerables —que es fan servir a zones com el Port del Comte, amb èxit—. Així, anima els ramaders a demanar aquestes eines, ja que reconeix que la implantació de noves mesures per evitar o reduir els atacs de llop "exigeixen un gran esforç". El problema és que la relació amb els pagesos és delicada: el sindicat va abandonar el grup de treball per a la coexistència del llop per "la mala gestió de l'administració".
Els ramaders no són els únics emprenyats: el Grup Llop Catalunya també ha decidit abandonar aquest espai, perquè l'administració els dona "poc valor". Aquesta plataforma considera "desitjable" el retorn del llop té un paper "crucial" en l'equilibri del medi natural, ja que regula les poblacions d'herbívors salvatges (com ara, conills i porcs senglars) i controla la propagació de patògens que poden afectar els ramaders. És per això que considera necessari un programa de seguiment i suport per a la recuperació de l'espècie a Catalunya, sense perjudici per a les poblacions rurals, especialment els pagesos.
Imatge principal: el llop detectat a l'Albera, Alt Empordà / Agents Rurals