Barcelona acull molts espais simbòlics de gran interès històric, cultural i social. Uns indrets que la converteixen en una ciutat ideal per descobrir i redescobrir tots els seus racons, passejant i visitant com turistes les façanes modernistes de l’Eixample o el nucli antic de Ciutat Vella entre d’altres. Ara bé, sabem què s’amaga sota el terra d’aquesta històrica i emblemàtica ciutat, on hi viuen 1.664.182 habitants?
Escales que baixen cap el subsol / Foto: Pixabay
Sota la superfície de 100,3 km² que té la capital catalana, s’hi troben una immensa quantitat de túnels i entramats construïts, coneguts i desconeguts per bona part de la població. Els més freqüentats, són els que engloben la xarxa de metro, els pàrquings subterranis o, fins i tot, els túnels del clavegueram —que es poden visitar en època lliure de Covid-19—, però n'hi ha molts d'altres als que ciutadans i turistes no hi tenen accés, i conformen bona part d’una ciutat que no es veu, d’una ciutat paral·lela construïda sota els nostres peus.
Rosina Vinyes (Barcelona, 1982) és arquitecta doctorada en urbanisme per la Universitat Politècnica de Catalunya. Vinyes és autora de la tesi “Barcelona oculta: la rellevància del subsol en una gran ciutat contemporània”, publicada el 2015, i que ofereix per primer cop un plànol sencer de tot el subsol construït al llarg de la ciutat. “De fet, aquest plànol podria ser el d’una altra ciutat! No reconeixeràs ni el teu propi barri”, diu somrient la seva autora.
Plànol del subsol de Barcelona / Font: Rosina Vinyes
L’arquitecta apunta com el nostre dia a dia convivim amb una estreta relació amb el subsol de les ciutats. A nivell personal, “des que ens despertem al matí i obrim el llum —que ens ve d’uns cablejats que es troben enterrats al carrer—, fins que acabem la nit fent unes copes a un bar al subsol, o tornant a casa amb metro o deixant el cotxe al pàrquing”. Vinyes reflexiona sobre la vinculació que tenim amb aquest espai construït sota terra, del que considera que tenim un desconeixement important, que provoca la pèrdua de moltes oportunitats per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
El procés d’elaboració del plànol
Cartografiar una superfície que es troba a simple vista, pot resultar relativament fàcil per la seva accessibilitat i visibilitat dels elements i estructures que la integren, però elaborar un plànol del subsol, resulta molt més complex i feixuc, tenint en compte la seva accessibilitat i els permisos i sol·licituds que en molts casos s’ha de demanar per poder-hi accedir.
“El que més em va costar, va ser demanar informació de serveis i obtenir-ho, així com determinar el subsol privat, tot el que hi ha sota els edificis, perquè s’ha d’anar consultant parcel·la per parcel·la”. A partir de fragments més reduïts i després de consultar llicències, Vinyes va fer una estimació segons cada parcel·la per tal d’extrapolar el conjunt de la ciutat. “Vaig mirar totes les parcel·les de la ciutat, però no podria visitar tots els pàrquings privats”.
Aparcament subterrani / Foto: Unsplash
Els aparcaments (públics i privats) ocupen la part més important del subsol de la ciutat, una autèntica paradoxa quan el cotxe es troba cada cop més amenaçat. Vinyes es qüestiona i reflexiona sobre què se’n farà d’aquests espais, quan el cotxe deixi de ser el protagonista de la ciutat, i planteja alternatives com tenir en compte que “la planta -1, també es pot convertir en un espai comercial, en cinemes, etc. o en qualsevol espai que procuri per a l’interès general”.
Plaça Catalunya: un escàndol de formes i elements
Al punt més cèntric de la capital catalana, a Plaça Catalunya, es troba l’eix comercial més important, així com la confluència de diverses xarxes de transport —tan a nivell superficial com subterrani—. Un punt determinant on l’experta en urbanisme, alerta que el subsol de la zona no té res a veure amb la imatge que s’ofereix a la superfície de la mateixa plaça.
“Sota Plaça Catalunya hi conflueixen el metro, ferrocarrils, Rodalies, un aparcament, una comissaria de la guàrdia urbana, un punt de turisme... La qüestió no és que hi hagi moltes coses, és que no es parlen gens entre elles”, apunta Vinyes, que considera que “la manca d’un projecte comú, és determinant per la millora dels milers d’usuaris que la freqüenten a diari”.
El subsol de Plaça Catalunya / Font: Rosina Vinyes
Ordenar el subsol, millora les oportunitats
L’arquitecta i urbanista de la UPC, considera que el subsol és un espai desaprofitat, “el tractem com a una deixalla urbana, amb deixadesa, com si no tingués cap valor”. La pèrdua d’oportunitats és la principal conclusió que l’autora de “Barcelona oculta: la rellevància del subsol en una gran ciutat contemporània” extreu després de set anys elaborant la tesi, un treball que li ha permès constatar com “hi ha una manca de relació entre els elements i per tant, una pèrdua d’oportunitats”.
“El passadís infinit del metro de Passeig de Gràcia, està paret amb paret amb el pàrquing. Imagina’t fer del pàrquing, locals comercials. El passadís milloraria molt més i no seria tan tètric!”, exemplifica Vinyes, com a alternatives per tal de millorar la planta -1 d’una zona cèntrica i molt freqüentada.
La permeabilitat del terra
L’experta en urbanisme dedica un capítol de la tesi en assenyalar i alertar que, si se segueix ocupant el subsol d’una forma desmesurada, sense control i sense cap tipus d’ordre, s’acabaran fent ciutats impermeables on l’aigua no es podrà filtrar al terra. “Segons com construeixis el subsol, interromps el cicle de l'aigua”.
Al Poblenou, un dels barris més propers a la línia costera, el nivell freàtic es troba a partir dels dos soterranis sota terra, explica Vinyes. “Si es construeix a més profunditat, has d'estar bombejant aigua tot el dia cap a la claveguera, i això està passant en molts edificis que s’estan construint”.
Col·lector del carrer dels Enamorats / Foto: Ajuntament de Barcelona
Una aigua que es dirigeix cap a una xarxa de clavegueram urbana que té un total de 1.620 km, per on s’evacuen les aigües residuals i pluvials, constituint així una xarxa de sistema unitari i mallada, on l’aigua pot circular per diversos camins diferents. Segons fonts de l’Ajuntament de Barcelona, “l’aigua és conduïda a partir d’aquesta xarxa de clavegueram cap a la línia de la costa, on és interceptada per una claveguera que la condueix cap a la depuradora del Prat i la del Besòs”.
Un subsol molt ampli i divers, on es troba aigua, cablejats, rates, deixalles, metros, cotxes, magatzems, bars, restaurants, oficines, gimnasos, persones i, en definitiva, una vida paral·lela que en molts casos es desenvolupa sense ser-ne conscients, amb una relació permanent amb la superfície on prenem el sol tot passejant entre places i carrers.