Un error d'Adif ha estat a punt de causar un xoc frontal entre trens a Blanes, a la línia R1, aquest divendres. Segons ha avançat RAC1, el maquinista va poder veure l'altre comboi i va decidir no avançar, però ara la companyia està investigant els fets pel greu accident que es podria haver produït. Es tracta d'un accident semblant al que va passar avui fa dos anys a Casellgalí, a l'R4, que va causar la mort de la maquinista d'un dels combois i va deixar ferides més d'un centenar de persones, sis d'elles greus.
Els dos combois afectats són els que es creuen a tres quarts de vuit del matí a l’estació de Blanes, en un tram que només té una via. RAC1 ha explicat que malgrat que el tren en sentit Maçanet tenia el senyal de sortida de l’estació en vermell, el centre de control de trànsit va autoritzar continuar la marxa en sentit nord, però a la sortida de l’estació hi havia un altre tren en sentit sud, cap a Barcelona.
Tot i això, per sort, malgrat rebre l’autorització, el maquinista del tren que era a l’estació va veure que a la distància que hi havia amb l'altre tren no era la correcta, va decidir no seguir i ho va notificar al centre de control, un fet que probablement va salvar la vida de moltes persones.
Segons han explicat experts a RAC1, "en cas d’haver anat amb dos o tres minuts de retard tots dos trens s’haurien trobat de cara ja en plena línia en un tram on se sol circular a 100 km/h, cosa que hauria pogut provocar un accident de caràcter greu".
Investigació oberta
Ara correspondrà a l’agència de seguretat ferroviària investigar els fets. Sobre la aula hi ha dues opcions: que el centre de control va fallar o que el sistema de detecció va fallar i no va detectar que una de les vies estava ocupada. De moment, ni Rodalies ni Adif han donat explicacions públicament.
El Departament de Territori i Sostenibiliat de la Generalitat fa anys que reclama a Adif millors sistemes de senyalització i detecció, una renovació que l'Estat va prometre després dels darrers accidents ferroviaris de Catalunya. Tot i això, anys després, la realitat no és la promesa, i és que en la majoria d'ocasions ni tan sols han començat les obres per fer-ho possible.