La calor sufocant dels darrers dies no només s'ha sentit a la terra, sinó que també ha arribat al mar. Així doncs, les aigües de mars i oceans d'Espanya han registrat un nou rècord històric de temperatura. En concret, ha arribat als 24,6 °C, una dada mai registrada des de 1940. Segons l'Agència de Meteorologia (AEMET), aquesta temperatura suposa 2,2 graus més del que és normal en aquesta època de l'any, tot i que, puntualitzen que "encara hi ha marge perquè el mar es continuï escalfant", ja que històricament al mes d'agost es registra el valor màxim. La nova fita, de 24,6 graus supera "àmpliament els registres dels dos anys prèviament més càlids", quan el 2015 es van registrar 24 graus i el 2022 es va arribar a 23,7 graus.

Gairebé 30 graus a València i Balears

En les darreres hores en punts del Llevant i de les Illes Balears han superat els 28 graus, i a la zona d'Alborán, les aigües se situen entre 3 i 4 graus per sobre del que és habitual. L'escalfament del mar també afecta l'oceà de manera global, que al mes de juny va experimentar les temperatures de la superfície més altes que qualsevol juny anterior, segons dades del sistema de vigilància europeu Copernicus, qui qualifica d'"extremes" les onades de calor marines registrades les últimes setmanes al voltant d'Irlanda, el Regne Unit i al mar Bàltic.

Una de les principals preocupacions és que aquest escalfament de les aigües marines podria allargar-se en el temps: Copernicus adverteix que les temperatures per al trimestre agost-setembre-octubre siguin més càlides del normal en la pràctica totalitat de les terres emergides del planeta i en bona part dels oceans. L'oceà Antàrtic, amb el gruix de gel més baix mai vist, i l'Atlàntic, sobretot en la seva part nord, també pateixen aquest problema, un fenomen a escala global que suposa un alt risc d'impacte en els ecosistemes.

Escalfament irregular

A l'increment de les temperatures a l'Atlàntic Nord—matisa l'expert— se sumen altres circumstàncies, com diverses fonts d'escalfament irregular procedents de zones marines de l'oest de les Illes Britàniques, sud-est de Groenlàndia, Cantàbric i una àrea entre les Canàries i Madeira, tots associats a les mateixes rareses en el comportament de la circulació atmosfèrica. 

Juan Jesús González, investigador en dinàmica atmosfèrica i meteoròleg de l'AEMET, indica que unes aigües més càlides a l'Atlàntic Nord propicien una evaporació més fàcil i ràpida, la qual cosa contribueix al fet que les tempestes oceàniques es converteixin en sistemes de "major grandària i intensitat", amb pluges més intenses, més inundacions i ratxes fortes de vents, entre altres impactes, sobre la península. A més, assenyala que els oceans són l'embornal més gran de carboni del planeta, absorbeixen un terç de les emissions de diòxid de carboni humanes i un 90 % de l'excés de calor generada per l'augment de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI).