Fins a un 38% de la captura de les xarxes en l'àrea de pesca de Vilanova i la Geltrú és brossa. La densitat d'escombraries i residus en aquestes aigües oscil·la entre 198 i 393 quilograms per quilòmetre quadrat. Es tracta d'escòria (residu de carbó cremat als vaixells), tèxtils, plàstics, fusta processada (restes de mobles i similars) i piles i bateries. En comparació, l'àrea de pesca del Delta de l'Ebre presenta entre 34 i 56 quilograms de brossa per quilòmetre quadrat, un 5% del total de les captures de les xarxes.

Són dades del primer treball que quantifica les escombraries marines en una pesqueria, dirigit per les científiques Eve Galimany i Elena Marco-Herrero, de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, amb la col·laboració de pescadors d'ambdues zones. L'estudi revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües superficials de la Mediterrània comparant una zona urbana (Vilanova i la Geltrú-Barcelona) amb una altra de rural (Delta de l'Ebre). Ambdues àrees formen part de la Xarxa Natura 2000.

La pesca és un dels principals sectors econòmics afectats per les escombraries al mar. No només per la gran quantitat que queda atrapada a les xarxes, sinó també pels danys que pot causar a vaixells i aparells. A més, les zones urbanes molt poblades produeixen quantitats d'escombraries difícils de gestionar. Això es tradueix en un dèficit de procés de residus, que acaben per arribar al mar, segons l'estudi.

Alta densitat de rebuig

Les investigadores destaquen que és difícil dir com es tradueixen aquests percentatges en quilograms en cada tipus de pesca, perquè depèn de l'art, l'època de l'any, la profunditat i l'estat del mar, entre altres factors. Tot i això, "en els mostrejos en ambdues àrees, comparant superfícies de mida similar, a la zona urbana hem extret fins a 33 quilos de captura comercial i 61 d'escombraries, mentre que a la zona rural hem agafat 74 quilos de fracció comercial i 5 d'escombraries. La pesca estudiada és principalment de marisc a baixa profunditat".

Els resultats palesen l'alta densitat de brossa marins acumulada en àrees urbanes poblades i el seu possible efecte negatiu en la pesca, explica Galimany. "Els plàstics i les teles es poden enredar als engranatges dels vaixells, mentre que la fusta pot trencar les xarxes o fer malbé les embarcacions per l'impacte", explica.

"Proposem d'establir mecanismes perquè els pescadors ajudin a eliminar les escombraries reduint els costos de pesca i els perills potencials per als ecosistemes marins", afegeixen Galimany i Marco-Herrero.

"Les escombraries marines poden causar gran impacte en els ecosistemes, ja que la seva degradació natural vol molt de temps. Per això la importància de millorar la gestió dels residus, que inclogui un programa d'incentius als pescadors que retornin a terra les escombraries marines, com abans se'ns recompensava per retornar els envasos de vidre," diu Marco-Herrero.

Sense pla de neteja

Miquel Illa Sagarra, pescador de la confraria de Vilanova i la Geltrú, i participant en l'estudi, explica que han vist un gran augment de la brossa els últims anys. "La gent no és conscient de tot el que es llença al mar. Triga una infinitat d'anys a dissoldre's i no hi ha cap pla de neteja del medi".

Casimir Cabré Forné, pescador de la confraria Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita, i participant en l'estudi, comenta que "encara que en la nostra pesca no ho hem vist tant, sí que en platges i costa, sobretot quan hi ha temporal, cada cop arriben més plàstics, ampolles i escombraries".

"Els pescadors som els primers interessats en un mar net", afegeix Cabré. "Diria que, a Sant Carles, la majoria de nosaltres, si no tots, deixem en un racó del vaixell tot el plàstic i les escombraries que agafem cada jornada de pesca i en arribar a terra ho llencem als contenidors".