Quina diferència hi ha entre una alpaca i una llama? Es menja la seva carn? Per què escupen? Quant costa mantenir-les? Aquestes eren algunes de les preguntes que ens rondaven pel cap d’ençà d’aquell primer reportatge que va fer la Núria Bacardit pel TN Comarques de TV3 on ens descobria la Maria Àngels Caus i el seu ramat d’alpaques. Era l’any 2021 i la seva autenticitat, amb frases tan genuïnes com “quina verdura és això” o les seves rialles escandaloses i el seu caràcter carismàtic van convertir-la en un personatge molt atractiu per les càmeres. Molts periodistes es van fer ressò d’aquell primer reportatge i la Maria Àngels no va desaprofitar l’oportunitat. Mentre la majoria vèiem una dona pintoresca acaparant els focus i gaudint del seu moment de fama, en realitat ella ja estava construint la seva comunitat virtual a les xarxes socials amb uns seguidors, que, actualment, paguen per visitar-la i això li ha permès ampliar la seva granja d’alpaques.
Quatre anys després, ens hem plantat a Cercs, al Berguedà, per conèixer-la a ella, a les seves alpaques i entendre com la seva aparició a la televisió (i gràcies a la seva astúcia) li han canviat la vida, radicalment; convertint-se, així, en una dona emprenedora i visionària que ha aconseguit posar la seva granja d’alpaques al mapa.
Arribem puntuals a la 13 h i mentre la Júlia aparca, m’acosto a una família que s’acaba d’acomiadar de la Maria Àngels. Són una parella amb bessons d’uns nou anys. M’expliquen que és la segona vegada que venen i que volen tornar-hi més endavant. No són els únics que marxen entusiasmats, darrere apareixen tres parelles que van a buscar el cotxe. Han vingut a fer un pícnic i interactuar amb les alpaques, sembla que l’experiència els ha agradat a tots perquè marxen satisfets. L’han coneguda a través d’Instagram.
Aquí a casa nostra res és normal, ja ho veieu
Tenim ganes de conèixer-la, però abans d’arribar a la porta ens saluda el Jordi, la parella de la Maria Àngels, des del tractor. Sap que venim i ens convida a entrar mentre ell continua feinejant. La Maria Àngels ens rep amb els braços oberts i ens fa passar ràpidament. Està agraïda d’obrir-nos les portes de casa seva i de seguida es posa a xerrar. D’entrada ens ensenya la cabana que han construït expressament per la gent que ve a visitar les alpaques. És de fusta, rústica amb unes taules fetes amb la fusta reciclada dels arbres que hi havia al voltant i una barra que en separa la cuina. La majoria d’utensilis tenen forma d’alpaca, no els falta cap detall. I dins la cabana ens trobem la Chueca, una llama que, atabalada amb tantes alpaques, s’hi refugia amb en Buu, la seva cria de sis mesos, que l’empaita per mamar. Cada animal té el seu nom i la seva història. “Des que vam obrir les portes de casa el 2021 fem participar la gent a Instagram i ells voten els noms de les alpaques que neixen. Aquí a casa nostra res és normal, ja ho veieu, eh?” La Maria Àngels és ben bé com ens l’imaginàvem.
Normalment, venen grups reduïts de fins a 14 persones i els dilluns i dimarts tanquem. Ho tenim tot reservat fins al maig
El paisatge és espectacular i el sol ens abraça, sembla que el dia ens acompanyarà. Les dinou alpaques i dues llames campen al seu aire. Són animals dòcils, sociables, suaus i no fan gens d’olor. La Maria Àngels se les estima a totes per igual, no en té cap de preferida, se’n sap el nom, coneix bé la personalitat de cada una d’elles i els hi fa petons i abraçades. “Era el meu somni tenir alpaques", ens explica. Mentre xerra, abans d’enganxar-li el micròfon a la dessuadora (que té un estampat d'una alpaca). Avui l’han visitada tres parelles i una família de quatre, és a dir, han vingut a esmorzar 10 persones i han pagat 25 € per cap. “Normalment, venen grups reduïts de fins a 14 persones, els separem en dos grups, i els dilluns i dimarts tanquem. No vull que les alpaques s’atabalin i han de descansar”. Prefereix no parlar de diners, però jo no puc evitar fer números ràpids i només amb les visites surten uns ingressos d’uns 1.800 € setmanals (sense tenir en compte totes les despeses). Venen empreses per fer team building, grups escolars, famílies, tothom que estima els animals hi està convidat. "Ho tenim tot reservat fins al maig, i ara he contractat una noia perquè ens doni un cop de mà”. El negoci, si és que se'n pot dir així, funciona. Però no només té alpaques i llames, també conviu amb quatre o cinc gossos que estan acostumats a la gent i una colònia de trenta gats.
La música calma les feres
Tot va començar arran d’un reportatge a la televisió amb el qual va descobrir que a Cantàbria i a Euskadi n’hi havia i se’n va enamorar, i va convèncer en Jordi, el seu company, per anar-hi i conèixer-les. Així va ser com l’any 2014 van iniciar la seva granja d’alpaques i llames amb la compra d’en Barnaby (llama) a San Pedro del Romeral i de dues alpaques basques que van néixer a Carranza. “Les vaig agafar com a hobby per a nosaltres, i a poc a poc les hem anat fent criar, i tenen un camp enorme on poden pasturar.” Així va ser com van iniciar el seu petit ramat que ara compta amb vint-i-un animals.
Amb la il·lusió que em feia agafar alpaques i se m'escapaven pel meu riure! No volien saber res de mi
El dia que va arribar a casa i les va deixar lliures se li escapaven tota l’estona. “No volien saber res de mi, penseu que em posava a riure i sortien cames ajudeu-me. Jo deia: és que jo tinc aquest riure, jo no puc canviar-lo, amb la il·lusió que em feia agafar alpaques, i ara s'escapen pel meu riure! Jo els explicava: ens coneixerem, passarem moltes hores amb vosaltres i ens estimarem”. I així va ser com se les va guanyar, amb molta paciència i utilitzant una tècnica de la Terry Crawford, una educadora dels Estats Units, que proposava posar música als animals perquè els ajuda a calmar-se. “Al principi si jo posava la música aquí, ells es posaven a un altre cantó i m'espiaven, però a poc a poc, com que són molt xafarderes, s'apropaven i s'estiraven al meu costat”. La Maria Àngels explica que els posava tota mena de música, “música catalana però reggaeton no, eh” i sobretot la ràdio.
Els hi posava música catalana per calmar-les, però reggaeton no
Quina diferència hi ha entre una alpaca i una llama?
Ambdós animals són camèlids sud-americans, però tenen diverses diferències notables. Les llames solen ser més grans, poden fer 2,8 metres d’alçada i pesar entre 130 i 200 kg. Tenen un cos més robust, el musell allargat i les orelles llargues i corbades. En canvi, les alpaques són més petites, d’uns 1,4 metres d’alçada i amb un pes d’entre 55 i 90 kg, el musell més curt i les orelles més curtes i rectes. Pel que fa al pelatge les llames el tenen més aspre i menys dens i la de les alpaques és molt més suau, fi i dens, la qual cosa fa que la seva llana sigui més valuosa per fabricar teixits.
La millor llana del món, suau i sense anilina
La llana d’alpaca és de les millors del món, és molt suau, no conté l’anilina, que és el greix que desprèn la llana d'ovella i no pica. En comercialitzeu la llana? Li pregunto. “Les esquilem sempre a l’estiu. De fet, ens vam comprar la màquina i ho fèiem nosaltres. Però l'any passat vam tenir la gran sort de trobar un noi que ens ho fa, perquè ara ja en tenim moltes i se'ns fa feixuc. Nosaltres trigàvem una hora per alpaca i ell ho fa amb 15 minuts. És important esquilar-les perquè si no et poden agafar àcars, passen molta calor a l’estiu”. La Maria Àngels dona la llana a una dona que n’extreu el fil, però no la comercialitza.
Cercs està a mil metres d’altitud, “tot i que elles, al seu país, al Perú, Xile, Bolívia i els Andes estan entre 2.000 i 3.000 metres d'altitud, són animals que s'adapten molt bé perquè allà passen de temperatures de 0 graus a 30 en un mateix dia”. I com gestionen la calor, a l’estiu? “Els mesos d’estiu pasturen a primera hora del matí i les hores en què pica més el sol busquen les ombres, a sota els arbres, a la quadra, perquè les parets són tan gruixudes que a dintre estan fresques. Mentre que a l'hivern aprofiten més les hores de Sol”.
A Europa la carn d’alpaca i llama està prohibida
No les fan criar per vendre a altres granges, no aprofiten la seva llana, tampoc han tastat mai la seva carn ni es plantegen vendre-se'n cap. De fet, ens explica que a Europa la carn d’alpaca i llama està prohibida. Al Perú, Bolívia, Xile i els Andes a les llames les utilitzen com a mitjà de transport, “els posen unes alforges a l'esquena i les usen per pujar els aliments als Andes, i en alguns casos per la seva carn, en canvi, les alpaques són usades, exclusivament per la seva llana”. Però la Maria Àngels les té de mascotes i les tracta com a membres de la seva família. I pel que fa als veterinaris en tenen dos, un que és de vaques, cabres i d'ovelles, “de remugants, perquè l'alpaca i la llama són remugants”, i l’altre, especialitzat en cavalls, que els fa analítiques a la seva clínica, però no n’han trobat cap especialitzat en camèlids.
Quin cost té mantenir una alpaca i com s’alimenten?
Tot i que la finca on viuen és molt gran amb zones boscoses “els hi proporcionem herba seca i alternem amb alfals sec, sobretot per les mares gestants que estan donant a mamar als bebès” Elles necessiten el seu espai, necessiten un camp enorme, ser lliures. Paguen 250 € per una ranxera d’herba seca i alfals que els dura entre dues i tres setmanes. També les alimenta amb cereals, “són les seves llaminadures”. Flocs de blat de moro picats, civada, garrofes, soja, pèsols i “és molt important també que tinguin el seu roc de salts minerals, perquè es puguin regular”. Són com les cabres, unes grans gestores forestals, és a dir, quan veuen esbarzers es mengen les fulles i deixen el tronc amb les punxes”. També els encanten els aglans, les branques d’alzina i de pi”. I la Maria Àngels les consent, els porta una galleda cada dia plena de pastanagues tallades petites. “El sucre que conté la pastanaga no els hi afecta la vista, i de tant en tant també cau alguna poma.
Tres estómacs i tres tipus d'escopinades: la seva manera de comunicar-se
Fa estona que hi som, i es fa difícil deixar de mirar-les. Algunes tenen serrell i les dents molt sortides. Són còmiques. Campen lliure pel prat fins que la Maria Àngels les crida amb un bol de cereals a les mans i aleshores es tornen boges. S’han de fer lloc per aconseguir cereals i, per fer-ho, algunes escupen. “Elles tenen tres tipus d'escopinades. Són remugants, tenen tres estómacs. La primera escopinada és d'aire, és de vent, simplement no tiren res, però sí que t'avisen. Ei, no em robis el meu menjar, no em prenguis el meu lloc, no tinc ganes de jugar. És una advertència, un avís. La segona escopinada consisteix en trossos d'herbes sencers, que encara no han sigut remugats, i aquí dius, ei, s'està enfadant una mica més. I la tercera escopinada és un vòmit del tercer estómac, que és menjar ja triturat i remugat amb els àcids de l'estómac. Quan fan aquesta mena d'escopinada han d’esperar uns quinze minuts per tornar a menjar. I l'alpaca que rep l’escopinada li fa molt fàstic, se'n van corrents a rebolcar-se, a netejar-se. És la seva manera de comunicar-se.
De ser cambrera en un bar de Berga a gestionar un ramat de 21 alpaques
La seva vida va canviar per complet d'un dia per l'altre. “Jo em dedicava al món de la restauració, treballava en un bar a Berga, i sortir a la televisió em va permetre obrir les portes de casa, i gestionar les visites, que em generen uns ingressos que em permeten dedicar-m’hi per complet”. Explica que no s’hi hauria imaginat mai que podria complir aquest somni.
Quan veig que la gent que ens visita marxa feliç, me'n veig a dormir tan contenta que a elles, a les nenes, els ho dic cada dia, els hi estic agraïda i els hi faig petons
“No tinc paraules per agrair a tothom el fet que ens vinguin tantes visites i que estigui agradant tant”. Les seves paraules ho diuen tot, és una dona feliç que fa el que li agrada, que transmet l’amor pels seus animals i està agraïda a la gent que li permet tirar endavant el projecte. M’explica que va ser l’alcalde de Cercs qui va parlar a la Núria Bacardit d’ella i les seves alpaques. El dia que la periodista va venir a trobar-la estava tan nerviosa que li va dir, “tinc el cul que no m'entra una llentia”. Però la seva naturalitat es va guanyar els espectadors. I a partir d’aquí va anar rebent trucades de gent interessada a conèixer les seves alpaques i fer visites i va ser quan va decidir obrir les portes de casa seva. Inicialment, van començar amb les passejades amb alpaques i ara ho ha estès als pícnics.
Aleshores encara estaven tramitant llicències i permisos, ni tan sols havien posat la primera fusta de la cabana on gestionen els pícnics. I ara, quatre anys després, volen obrir un projecte nou, construir dues habitacions, una en forma d’alpaca i l’altra en forma de llama per permetre passar la nit als visitants, com si fos un hotel temàtic.
Quant viu una alpaca? La mort forma part de la vida
Les alpaques viuen uns 20-25 anys. “La Kaila és l’alpaca més gran que tenim, és una iaia que a l’octubre farà setze anys. I admet que després d’onze anys convivint amb alpaques alguna també se li ha mort. “És la part negativa, que algun dia alguna es posa malalta i per molt que truquis al veterinari i facis tot el possible pot morir. Després de tants anys, hem tingut molts aprenentatges, hem tingut molta felicitat, però també alguns disgustos.
Mentre xerrem, la Maria Àngels sosté un bol amb cereals i les alpaques es posen les botes. “Mira, aquí tinc la Cassi i la Kenny, que són molt descarades, l'Oro, que és un "follonero", és que tot ha de ser per ell, no té filtres, el Barna, que Déu n'hi do, és que no puc amb vosaltres”.
Fan gaires entremaliadures? “Com que campen lliures, se’n van on volen, cap a baix a la part dels horts, i si troben alguna verdura la roben, i ens fan renegar”.
Com que soc tan feliç, no tinc la necessitat de anar-me'n de viatge, seria bastant inviable
Seguim passejant i no deixo de pensar en les voltes que dona la vida i què important és fer el que a un li agrada. La Maria Àngels és de les persones més felices que m’he topat en molt de temps, desprèn felicitat, està en calma amb ella mateixa i gaudeix de les petites coses amb la seva excèntrica família. M’explica que té la capacitat per riure’s d’ella mateixa i que l’humor l’ajuda molt a viure”. Però de vacances i viatges no en pot fer. “Quan vam engegar aquest projecte, ja sabíem on ens ficàvem. Ja havíem viatjat bastant, però ara només podem marxar dos o tres dies, una setmana és bastant inviable, però com que soc feliç tampoc tinc la necessitat de marxar”.
Les caques d'alpaca, una font de nutrients per l'hort
Les alpaques, a part de tenir un gust musical força eclèctic, també són molt netes. Les seves caques són boletes negres com les de les ovelles i cabres, s'assemblen als conguitos, brillants, i a diferència d'altres animals la fan sempre al mateix lloc, com si tinguessin latrines. “Tenen lavabos, allà on va una hi van totes. Això ho fan perquè en estat natural, al Perú, Bolívia, Xile i els Andes, tenen un depredador natural, el puma, i perquè aquest no les trobi, totes fan caca al mateix lloc, i així no deixen rastre per tot arreu". I com és ben sabut, al camp no es llença res i la Maria Àngels i el Jordi utilitzen els fems per adobar l’hort, perquè “És un abono molt baix en nitrats”.
Ja fa dues hores que l’atabalem amb preguntes i considerem que tenim prou informació, així que mentre ella neteja la cuina on ha preparat els pícnics dels visitants, ens acomiadem i enfilem cap al cotxe, això sí, amb una última fotografia per immortalitzar el moment i li prometem que la visitarem quan ja tingui construïdes les habitacions pels futurs hostes.
