La catalana Maria Branyas és la persona més vella del món des de fa més d'un any, i aquest dilluns fa 117 anys. Nascuda a San Francisco el 4 de març del 1907 de pares catalans, fa més de dues dècades que viu a la residència Santa Maria del Tura d'Olot, on s'espera que la seva família li porti un pastís d'aniversari i les seves companyes al centre li regalin un treball manual com cada any per celebrar l'efemèride, tal com explica a l'ACN la seva filla Rosa Moret. Segons admet, "ha anat perdent els últims mesos", i des de l'estiu passat pateix "una davallada lenta". Alhora, però, "no li fa mal res, no té cap malaltia". Branyas es va erigir en la persona més gran en vida el 17 de gener del 2023, quan la francesa Lucile Randon, de 118, va morir. La segona persona més longeva del planeta ara mateix segons el GRG és la japonesa Tomiko Itooka, que té un any menys que la catalana.
Rànquing de longevitat
Segons l’associació Gerontology Research Group (GRG), que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat verificant dates de naixement i de mort, ara mateix hi ha onze persones que van viure més temps que Branyas, totes dones i cap d'elles encara viva. El 10 de maig n'haurà avançat a dues, així que entrarà en el top 10. Les mateixes fonts afirmen que només hi ha hagut quatre persones que han arribat als 118 anys, i només una ha passat de la dotzena dècada de vida: la francesa Jeanne Calment, que va morir als 122 anys i 164 dies l'agost del 1997.
Amb tot, la filla de Branyas, Rosa Moret, afirma que la seva mare és coneixedora que és la dona més gran del món, però que "s'arronsa les espatlles", i li treu importància. "Diu que això no és cap mèrit ni d'ella ni de ningú", explica, afegint que la família no s'esperava que arribés a viure tants anys. També comenta que "el món és molt gran i costa fer-se a la idea" que la seva mare encapçala el rànquing de longevitat a escala planetària. Moret ha explicat que la seva mare no ha estat hospitalitzada, però que amb l'edat durant els últims mesos ha perdut visió, oïda, i últimament, també memòria, a banda de mobilitat, ja que ja no pot caminar sola. Amb tot, encara manté intactes les facultats mentals i encara pot mantenir una conversa amb la seva família, els únics que la van a veure a banda del personal de la residència. "Ja no fa entrevistes ni res de tot això, el que vol és tranquil·litat", diu Moret. La seva mare passa el dia asseguda a la butaca de la seva habitació on sovint rep atencions dels professionals del centre.
La filla de Maria Branyas ha explicat que durant tots aquests anys la seva mare ha vist morir la totalitat dels seus amics, però que segurament un dels factors que l'han portat a viure tants anys és que "s'adapta molt". "Passa alguna cosa com una mort i té el disgust, però al cap de poc ja reacciona, dient que és el que hi ha, Déu ho ha volgut així, ens hem d'adaptar i hem de seguir vivint", explica. De fet, la capacitat de resiliència és una lliçó que Branyas ha donat als joves en diverses ocasions, afegeix la seva filla.