La pandèmia del coronavirus ha canviat la nostra manera de fer. La catedràtica de Sociologia de la Universitat de Barcelona Marta Soler, fins aquest divendres presidenta de l’Associació Europea de Sociologia (ESA), explica que la covid ens ha fet analitzar i verificar més les informacions que n'han sortit al respecte i a buscar evidències científiques. Associació Europea de Sociologia ha organitzat aquesta setmana un congrés de sociologia que ha acabat amb la participació de 4.000 persones i en format online. En aquest sentit, Soler destaca que han "transformat les dificultats en grans oportunitats".
Foto: Sergi Alcàzar
Què tal?
Bé, seguint aquesta nova normalitat, enfeinada. Havíem d'organitzar un congrés que havia de ser a Barcelona i l’hem fet online amb 4.000 participants. Hem transformat les dificultats en grans oportunitats sent el congrés més gran que s’ha fet de sociologia en la història de l’Associació Europea.
No sé si la pandèmia, les mesures i les restriccions ha fet que ens preguntéssim més com estem o què tal.
Sí que ens ho preguntem més. Ens ho preguntem més, ens preocupem. Hem passat un temps que ha fet que ens plantegem moltes coses. Hi ha hagut moltes noves reflexions, com volem viure, qui son les nostres amistats, amb qui confiem, què passa al nostre entorn. Son coses que han canviat.
Hi ha nens que pel carrer només han vist persones amb mascaretes. Això pot afectar?
Hi ha molta recerca. Jo puc parlar de l’àmbit de la sociologia. El que està passant és que la persona té una gran capacitat d’adaptació. No és el primer cop que ens trobem amb coses difícils. Portar mascareta no és el problema més gran que els nens es poden trobar.
La persona té una gran capacitat d’adaptació
S’ha criminalitzat molt els joves durant la pandèmia. Se’ls ha culpat d’algunes coses. Ha pogut afectar això en la seva manera de relacionar-se ara? Botellots, restriccions...
El que diu la recerca internacional en sociologia és que la societat és diversa. Això el que fa és que davant de situacions com la que hem viscut reacciona de maneres diferents. Hi ha joves que no han pogut anar als locals, i han fet festes a carrer. Però també hi ha una gran part de joves que han fet un procés de reflexió per veure quin tipus de relacions volen i poden tenir.
Se'ls ha carregat de massa responsabilitat?
No sé si diria que tenen més responsabilitat sinó que hi ha hagut un procés de reflexió més gran. La societat en general, la ciutadania, s’ha fet més responsable de saber quines són les evidències científiques. Sobre el coronavirus, el que diuen els científics i s'ha publicat en una revista de sociologia, demostra que a Internet i Twitter circulen més notícies falses que que no pas verdaderes, però hi ha més repiulades de les que són verdaderes o que fan fact checking (verificades). La ciutadania busca què diu la ciència i l’evidència i no es vol deixar portar. La ciutadania s’ha fet responsable de buscar veritats. En aquest sentit, ha avançat molt.
Foto: Sergi Alcàzar
Del coronavirus, pràcticament no en sabíem res. Ara sembla que hem après alguna cosa...
Una de les coses que s’estan estudiant des de la sociologia són les llibertats. Corre per les xarxes que ens limita les llibertats, però per altra banda hi ha recerca publicada que tenir més informació —tant pel que fa al que comentàvem ara com tenir més informació sobre amb qui ens fem amics o amb qui ens relacionem— fa que les persones siguin més lliures i que no s'hagin de deixar portar pel discurs de què toca fer. Les persones tenen més informació i poden decidir amb qui es volen relacionar, amistats o relacions afectives mentre que molts joves s'han deixat o es deixen portar o són víctimes d'un discurs coercitiu que els porta cap a botellots o relacions que no volen. Les persones es tornen més reflexives gràcies a la situació límit que ens ha portat molts problemes perquè els problemes són grans i greus, però ens obre oportunitats de repensar-nos.
Comentàvem que el coronavirus ens ha ensenyat alguna cosa. Ha portat també desigualtats?
Està per tot arreu que ens ve un impacte en desigualtats econòmiques, persones que han patit ERTO, a les portes d’una crisi econòmica que afecta directament a moltes persones. Les desigualtats han augmentat, hi ha hagut pèrdua de llocs de treball, inseguretat..., les coses estan en estat precari.
És difícil de dir, però, la cosa podria anar a pitjor, pel que fa a relacions humanes?
Com comentava abans, la societat és molt plural i molt diversa. Les dades estan clares i la desigualtat de la situació afecta les persones i en ser una societat plural també reaccionem de manera diferent. No hi ha una sola fórmula. No hi haurà una crisi emocional. Hi ha persones que han trobat noves fórmules de relacionar-se. Quan estàvem confinats va ser una època molt dura. Persones grans, famílies van trobar maneres de buscar noves formes de fer vida social. Això queda en el temps. Avis que han après a fer servir la tecnologia. Un estudi que es va publicar en una revista científica destacava que les escoles van buscar fórmules d’estar connectats i un estudi a escala internacional va analitzar possibles situacions d’abús o dificultats de les cases. Noves formes i noves oportunitats de relacionar-nos.
Hi ha comportaments adquirits que hem après de pressa. Portar mascareta, distància social... Són coses que quedaran? Ens afectaran a com ens relacionem a partir d’ara?
El fet que no sigui obligatori i la gent en porti també és part de la llibertat. Quan s’imposa, al principi, es deia des d’organismes que no era necessari i hi havia publicacions que parlaven de la importància de la mascareta per evitar contagi. Veiem, però, que hi havia persones que van començar a intentar comprar o adquirir mascaretes perquè veien el que passava a la Xina. Quan es deia que no era necessari, no hi havia cap base científica.
El fet que no sigui obligatori i la gent en porti també és part de la llibertat
Foto: Sergi Alcàzar
Després es va dir que sí. La ciutadania estava confosa. I van anar a buscar evidències. Ara es poden dir coses, i la societat comença a buscar evidencies i fa el que creu que és millor. Una altra dada és que es va fer un estudi de la UE sobre el comportament. Confiaven més en els científics que en organismes públics. Si molta gent porta mascareta, és perquè estan informats i decideixen.
Hi ha hagut diferències entre el comportament de la primera onada i la cinquena
És veritat que abans hi havia més desconeixement, ara hi ha més informació, però no només perquè es digui en l'àmbit institucional, sinó perquè la busquen. Les persones volen saber què és veritat en l'àmbit científic i què no. Surten plataformes ciutadanes de fact checking del que diu la ciència. No és el que diuen els organismes o la premsa, sinó que es busquen evidències. En comptes de llegir el que surt a les xarxes es busquen evidències científiques. En aquest sentit, es veu que la ciutadania vol entendre i vol fer aquest pont per tenir directament l'evidència científica.