'Me Too' és el nom del moviment que va començar en forma d'hashtag a través de les xarxes socials l'octubre de 2017 per denunciar l'agressió i l'assetjament sexual que reben les dones, sobretot en l'àmbit laboral. Va ser Alyssa Milano, activista i actriu nord-americana, que va tenir el valor d'acusar d'abús sexual el productor de cinema i executiu nord-americà Harvey Weinstein. Arran d'aquestes acusacions, moltes dones van tenir el coratge d'afegir-se a aquesta denúncia i, sota l'hashtag #MeToo, es van atrevir a denunciar casos similars.

La frase 'Me Too' va ser utilitzada inicialment per Tarana Burke, una activista social i organitzadora comunitària nord-americana, el 2006, per promoure l'apoderament amb empatia entre les dones de color que havien experimentat abusos sexuals. Ara, des que Alyssa Milano la va reutilitzar, el 'Me Too' ha estat utilitzat per milers de persones, a través de les xarxes socials, que s'han afegit a aquest moviment. La campanya impulsada per Milano va començar amb un tuit dient: "Si totes les dones que han estat assetjades o agredides sexualment fessin un tuit amb les paraules 'Me Too' podríem mostrar a la gent la magnitud del problema". Alyssa Milano va concloure que un sol tuit havia fet que se sumessin 1,7 milions de tuits a 85 països denunciant públicament haver estat víctimes d'abusos sexuals.

#JoTambé a Catalunya

L'Institut Català de la Dona va emprendre una campanya, el passat 25 de novembre, per commemorar el Dia internacional de l'eliminació de la violència cap a les dones. Se centra en la sensibilització i lluita contra les violències sexuals. Aquesta campanya va ser nomenada #JoTambé, acompanyant l'aixecament de totes les dones que han patit aquest tipus d'abusos.

En el marc de la campanya 'Me Too' s'han pogut difondre diversos testimonis. Una de les dones que es va atrevir a denunciar és Núria Rodríguez, militant de la CUP Tortosa. En un manifest, Rodríguez va anunciar que, als 14 anys, havia patit assetjament en forma de "tocaments no consentits" a la festa major d'Alcoi, Alacant. A més d'explicar la seva història, la militant diu que "cal educar d'una altra manera, fa falta que l'eradicació del sistema patriarcal sigui una prioritat per als nostres governs".

La periodista Samanta Villar, la regidora de la CUP Maria Rovira, o l'escriptora Pilar Rahola, són algunes de les dones catalanes que han denunciat haver patit assetjament en algun moment de les seves vides.

Samanta Villar, periodista i escriptora nascuda a Barcelona, afirmava, al diari Ara, que les dones "hem normalitzat actituds que són agressions". Explica que ha patit "comentaris masclistes d'algun dels seus caps i comentaris sobre el seu cos". Entre les dones que treballen en televisió o en mitjans audiovisuals hi ha més exigència, ja que se'ls caracteritza pel seu físic.

La regidora de la CUP a Barcelona Maria Rovira, també ha admès haver patit assetjament "al metro diàriament ja sigui amb friccions, picades d'ull i comentaris d'homes que se li apropaven per darrere xiuxiuejant-li. "Hi ha dies que els contesto i els dic que jo no em passejo per complaure'ls a ells", assegura Rovira. Les dones han interioritzat que aquestes coses succeeixen i no actuen quan es veuen entre situacions d'aquest tipus, per això" la campanya #MeToo és necessària per visualitzar que aquestes agressions afecten al conjunt de les dones", admet la regidora. Segons Rovira, els homes són els que han de ser reeducats en la nova masculinitat "que no es basi en el privilegi dels homes".

La periodista i escriptora Pilar Rahola, també ha explicat la seva experiència en diverses situacions d'aquest tipus. "Quan tenia 13 anys i tornava de jugar a bàsquet, em vaig trobar amb el típic senyor que em va ensenyar les seves alegries càrnies", i jo li vaig contestar "tant esforç per a una cosa tan petita compte Rahola.

A Sant Hilari de Sacalm, el passat 25 de novembre, van fer un esdeveniment de conscienciació sobre la violència de gènere. Així mateix, van fer una exposició masculina, on els homes portaven cartells amb una frase defensant les víctimes de la violència de gènere.

A Espanya es diu La Caja de Pandora

Espanya no s'ha quedat enrere, on el 'Me Too' es diu La Caja de Pandora, que és el moviment contra els abusos sexuals en l'àmbit cultural. El passat 29 de gener es van reunir més de 3.000 dones davant del Museu Reina Sofia a Madrid, per denunciar els casos d'abús sexual al món de la cultura. Aquesta "capsa" recull afirmacions de moltes dones vinculades al món de la cultura que volien posar veu a les seves pròpies experiències. Pandora és una plataforma de suport i confiança mútua entre les dones per animar-les a explicar la seva història. A través d'un grup creat a la plataforma Facebook, dones de totes les edats relaten les seves històries d'abusos per part dels homes al món de la cultura. L'artista espanyola Carmen Tomé és qui va iniciar aquesta plataforma per denunciar que havia patit una agressió sexual en l'àmbit laboral.

El moviment 'Me Too' no només ha estat seguit per dones, sinó que també per homes. S'ha convertit en una gran campanya de conscienciació a què tothom pot sumar-se. El fenomen cada vegada és més fort. El que volen aconseguir amb això és una gran reflexió en les empreses i en els governs per fer saber que la culpa d'un abús no és de la víctima, sinó de l'agressor. El 'Me Too' ha donat credibilitat a totes aquelles que han estat callades o menyspreades per acusar el seu assetjador. Alyssa Milano defineix molt bé el que opinen la majoria de les dones i és que: "no estem indignades perquè algú ens va tocar el cul, estem escandalitzades perquè ens van fer sentir que això era normal".