Els monuments prehistòrics talaiòtics de Menorca s'han convertit en Patrimoni de la Humanitat. El comitè de la UNESCO ho ha inscrit aquest dilluns durant l'assemblea anual que se celebra a Riad, la capital de l'Aràbia Saudita. Segons l'agència de l'ONU, la Menorca Talaiòtica conforma un conjunt arqueològic que posseeix una autenticitat i un valor excepcional, i és testimoniatge únic d'una civilització passada, present a l'illa i en el seu paisatge des de fa 4.000 anys. Amb la distinció de Menorca Talaiòtica, les Illes balears sumen 3 inclusions en aquesta llista de la UNESCO. El 1999, per "Eivissa, biodiversitat i cultura", i el 2011 ho va aconseguir el "paisatge cultural de la serra de Tramuntana". La incorporació a la llista de Patrimoni de la Humanitat reconeix la preservació de Menorca d'ençà de fa tres mil anys i la seva integració en un espai únic. Amb aquesta distinció de Menorca, Espanya aconsegueix els 50 béns declarats com a patrimoni mundial de la UNESCO.
El maig passat, el Comitè Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) de la Unesco va emetre un informe favorable a la candidatura balear, un aval que no és preceptiu, però sempre ha estat preludi de la incorporació a la llista de Patrimoni Mundial dels candidats. I culmina així un llarg camí que va començar en 2009 amb la proposta de l'Institut Menorquí d'Estudis al Consell Insular, que va aprovar iniciar els tràmits en 2010 i a l'any següent va posar en marxa la candidatura. La candidatura va ser rebutjada l'any 2017 per l'Icomos, que va recomanar que, a més dels 32 jaciments amb monuments lítics plantejats, s'accentuessin les referències al paisatge, els estudis sobre la ceràmica i els objectes de metall propis de la cultura talaiòtica menorquina i es delimités el marc cronològic.
Menorca Talaiòtica
La candidatura s'organitza en nou "components o àrees territorials" amb els seus jaciments, que en total sumen 23 datats entre el 1600 aC i la conquesta romana de l'illa al final de l'Edat de Ferro, entorn de la meitat del segle II aC. Les construccions amb grans blocs de pedra que abasten aquests jaciments són variades: hipogeus (coves artificials), talaiots (estructures còniques), taules (construccions en forma de T), recintes de taula (espais d'ús religiós de planta absidal i façana còncava), navetes (amb forma de nau invertida) i cases circulars i hipòstiles (sostres sostinguts per pilars).
L'arqueòleg i director de l'Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer, va explicar a EFE que existeixen vestigis d'espais funeraris i assentaments de cultura talaiòtica a Mallorca i a Menorca, però hi ha monuments que només es conserven en aquesta última illa, com les navetes funeràries, els recintes de taula i les cases circulars amb pati central. "A més, la inscripció pot facilitar recursos per a protegir, investigar i divulgar", va destacar Ferrer.