La pobresa visual infantil persisteix: més de 122.000 menors catalans no poden gaudir d’una bona visió pels problemes financers de la seva família, ja que el cost que suposen les seves ulleres o lents de contacte pot suposar un greu inconvenient per a l’economia familiar. Aquesta és una de les dades presentades avui per l’associació d’utilitat pública Visió i Vida, en la roda de premsa organitzada com a preludi del Dia Mundial de la Visió, que se celebrarà el dijous 10 d’octubre. L’entitat, gràcies al suport de Correos Express, ha desgranat els resultats del seu darrer estudi, “Radiografia de la pobresa visual infantil a Espanya, 2024”, una actualització de l’informe presentat el 2022, en què per primera vegada es va mesurar la prevalença de la “pobresa visual” al país.
“Vam encunyar el terme pobresa visual durant la gran crisi del 2008, quan vam detectar que, davant una situació de vulnerabilitat econòmica, hi ha persones que no poden fer front a la despesa que suposa comprar o renovar els seus equipaments òptics. En el cas de la pobresa visual infantil, ens referim a aquells casos en què un menor de 18 anys necessita ulleres, lents de contacte o teràpia visual per poder veure bé, però la situació econòmica de la seva família no li ho permet”, explica Salvador Alsina, president de l'associació.
721.497 menors a Espanya pateixen pobresa visual
A Catalunya encara hi ha 122.615 menors que pateixen pobresa visual (8,4%) i a escala nacional, parlem de 721.497 menors (8,4%). “Estem lluny del nostre objectiu, que és aconseguir una taxa zero de pobresa visual infantil. La situació ha millorat de manera relativa, però és imprescindible que es posin en marxa mesures eficients per assegurar que, en el cas dels menors, tots tinguin les mateixes opcions d’accessibilitat a una bona salut visual, ja que sabem que aquest problema pot afectar el seu desenvolupament educatiu i cognitiu, reduint les seves possibilitats futures. Només cal recordar que un de cada tres casos de fracàs escolar es deu a un problema de visió. Saber que pot haver-hi més de 700.000 menors que vegin truncat el seu futur per alguna cosa tan simple com no disposar o no portar actualitzades les seves ulleres o lents de contacte és quelcom que ens hauria de preocupar com a país”, afegeix Alsina.
Pobresa visual per comunitat autònoma
Com s’ha pogut comprovar en diferents ocasions, la pobresa es distribueix de manera desigual entre les diferents comunitats autònomes. D’aquesta manera, Ceuta lidera la taula amb un 19,8% de pobresa infantil, seguida d’Astúries (11%), Illes Balears i Navarra (10,2%), Melilla (10,1%), País Valencià (9,6%), Andalusia (9,3%), Aragó (9%) i Canàries (8,6%). Totes es troben per sobre de la mitjana (8,4%), en la qual es troba Catalunya. Per sota, trobem Extremadura i Múrcia (7,8%), Castella-la Manxa i Comunitat de Madrid (7,5%), Castella i Lleó (7,4%), Cantàbria (7,2%), La Rioja (7,1%), País Basc (6,4%) i Galícia (6,2%).
La importància de les revisions periòdiques
Visión y Vida recorda que per eliminar aquesta problemàtica actual només existeix una solució. “En primer lloc, és necessari conscienciar, ja que sabem que el 59% de les famílies no revisa l’estat de la visió dels seus fills perquè aquests no es queixen”, explica Alsina. Per això, l’entitat fa anys que reclama l’existència d’un Pla Estatal de Salut Visual que permeti que des de pediatria fins a geriatria, es recordin les revisions visuals pertinents. “Després, és imprescindible aplicar sistemes de compensació econòmica per a aquelles famílies amb una economia més fràgil. Ja hi ha hagut diversos intents de solucionar aquest problema i estem a l’espera de veure com des del Ministeri de Sanitat es posa en marxa la mesura prevista per posar fi a la pobresa visual entre la població més jove”, afirma. Perquè per a l’entitat, “després de solucionar la pobresa visual infantil, seria necessari continuar amb altres segments de població vulnerables, com els majors”, conclou Alsina.