"El menor en contextos de violència masclista és el gran oblidat en els procediments judicials. I a l’estudi ho vam confirmar: Hi ha descoordinació entre jutjats penals i civils, i el menor queda desprotegit." És una de les conclusions de la recerca Mesures de protecció dels i les menors víctimes de la violència masclista, elaborat per deu autores de la Universitat Rovira i Virgili, que s’ha presentat avui en la jornada Violència Vicària. Estat de la Qüestió, en el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona. L’estudi s’ha realitzat a partir de 27 entrevistes a professionals i l'aplicació de les lleis: 17 del sistema de l’administració de justícia (jutges, fiscals, advocats) i 10 del sistema assistencial (com ara psicologies, tècniques i una agent dels Mossos d’Esquadra).
Les autores, catedràtiques de diverses disciplines, recorden que un total de 765 menors van quedar orfes entre el 2003 i el 2019 a causa de crims per violència masclista a l’Estat espanyol, segons dades oficials, i tant aquests com la majoria que veuen agressions a les seves mares, no són prou protegits per l’Administració de Justícia. Assenyalen que cal millorar la coordinació dels advocats que atenen a la mare, així com “una major implicació de la fiscalia en els casos dels menors en l’àmbit civil”, on es debaten mesures, com ara custòdia dels fills, a banda de millorar el sistema perquè els jutges puguin consultar expedients d’altres jurisdiccions, com ara entre causes civils i penals. “Hi ha moltes descoordinacions”, insisteixen.
Fiscalia i Martorell
En l’exposició, Elisabet Cerrato, una de les autores, ha declarat que "la fiscalia no compleix la seva obligació de vetllar per la protecció del menor en tots els processos de violència masclista" i que s'ha d'exigir la seva presència per protegir el menor, com reclamen els advocats. També ha demanat una major dotació de recursos, materials i personals, perquè el ministeri fiscal pugui arribar a tots els jutjats.
Una constatació d’aquesta realitat és l’expressada a la sala de govern del TSJC, el febrer passat, per la junta de jutges de Martorell, que exposa que la fiscalia no assisteix a les vistes de procediments de família on hi ha menors ni a les seves exploracions. La inspecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ho té constatat des de l’any passat. L’abril passat, la Fiscalia de Barcelona va proposar una solució. Els jutges ja van oferir a la fiscalia concentrar les vistes en els dies que hi ha judicis de delictes lleus, on el fiscal sí que assisteix, per facilitar-los la feina.
Primer civil
La recerca utilitza exemples per palesar “situacions contradictòries en l’aplicació de la llei”, com ara l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar o l’ordre d’allunyament de l’agressor cap a les víctimes en l’àmbit penal, mentre que s’atorguen règim de visites en l’àmbit familiar a l'agressor. Un altre cas és quan els jutjats de violència sobre la dona acorden mesures de protecció com la suspensió de la pàtria potestat als agressors, i aquestes, posteriorment, no queden ratificades o modificades pels jutjats civils que coneixen els casos de la separació o divorci de la parella.
En aquest sentit, una de les propostes innovadores de la recerca és que “si la violència de gènere s’abordés primer des dels jutjats de família, hi hauria més consciència i visibilització de la situació dels i de les menors” i, d’aquesta manera, asseguren que es dictarien més mesures civils i més adequades a la seva protecció. A més, afegeixen “si la via penal s’abordés en un moment posterior, i la dona hagués aconseguit sortir del cicle de la violència, estaria més forta per afrontar totes les fases del procés penal, dotat de les garanties que li són pròpies, amb menys abandonaments i desistiments que repercuteixen en la situació de les persones menors”. En casos greus cal donar prioritat a la jurisdicció penal, precisen.
La prioritat de l'àmbit civil vers el penal en casos de violència masclista indiquen que es realitza en països europeus, com Alemanya. Amb tot, admeten que és un canvi processal difícil i per això les professionals proposen que sempre que hi hagi menors, el jutjat de violència de gènere s’hauria de pronunciar sobre les mesures civils, fins i tot en aquells casos en què no s’acabi adoptant una ordre de protecció. Insisteixen que si el jutjat de família pogués accedir a tota la informació del procés penal, possibilitaria que el jutjat de violència sobre la dona se centrés exclusivament en l’aspecte penal i la jurisdicció civil abordés tota la qüestió de família.
Reformes
“El menor no és una víctima indirecta si està en un context de violència masclista. La llei del 2015 ja ho diu que és una víctima directa, però hi ha professionals que encara no ho consideren”, ha declarat Cerrato en la presentació. I és que l’Administració de Justícia no tracta un menor com a víctima de violència masclista si ell no l’ha patit directament. També han fet referència que dues noves normes intenten cobrir aquestes llacunes i que caldrà veure la seva aplicació. Una és la Llei Orgànica 8/21 de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència enfront de la violència. I la segona és la reforma, feta el novembre passat, del llibre de Família del Codi Civil Català, també precisa que tots els menors són víctimes de la violència masclista viscuda a la llar i es reforça la seva protecció.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que ha presentat la jornada, ha fet referència al decret llei impulsat pel Govern per canviar el Codi Civil “per tal de protegir tots els menors en casos de violència masclista i vicària”. Ciuró ha insistit: “Cal canviar la percepció que un maltractador, sigui pare o mare, pot ser un bon progenitor” i s’ha compromès “a prendre nota” de les propostes de la recerca per resoldre les descoordinacions dels agents que participen en atendre les víctimes de violència masclista.
L'agressor
Pel que fa al violent, les professores indiquen a l'estudi que "cal treballar amb els agressors des de la tasca sensibilitzadora", que en l’àmbit processal podria consistir "a afegir a les sentències algun tipus de redactat on es manifesti el rebuig de tota mena de violència, de manera que quan el penat la llegeixi, l’ajudi a responsabilitzar-lo i sensibilitzar-lo". En aquest sentit, es proposa incorporar una mena “clàusula d’estil”.
També exposen que en el cas que es plantegi la recuperació de la relació paterna filial, després del compliment d’una privació de l’exercici de la pàtria potestat, és important establir un procés d’aproximació progressiva i pautada entre el o la menor i el seu pare mitjançant visites tutelades i supervisades per especialistes, a través dels punts de trobada.
