Dilluns vinent tornen a les aules un total d'1.610.346 alumnes de primària, secundària i FP de tot Catalunya, en un nou curs escolar 2024-2025 encara continuista amb el pla educatiu heretat de l'anterior Govern, d'Esquerra Republicana, el de la consellera Anna Simó, donat que l'equip de la nova consellera, la socialista Esther Niubó, va prendre possessió fa un mes i s'ha decidit mantenir la feina prevista "per responsabilitat". Es tracta del primer curs amb el telèfon mòbil regulat, sense mòbils a les aules de primària ni al pati i amb l'ús restringit a activitats educatives en secundària. Les línies principals que marca pla del Departament d'Educació per al nou curs són les relatives a desplegar en més escoles el pla de xoc que ideà el grup de treball creat ad hoc per donar resposta als mals resultats a les proves PISA, especialment en matemàtiques -programa Florence- i llengua. Si de moment les mesures del pla Florence han arribat a 87 centres amb un especial marge de millora, l'objectiu d'aquest primer trimestre és ampliar als 200, en els quals s'haurien de desplegar les mesures de suport a la docència al llarg del 2025 (al gener o ja al setembre pel curs següent). L'altre punt clau, la desburocratització que tant reclamen centres i docents pel temps que la paperassa fa perdre en detriment de l'activitat educativa.
Enguany s'incrementen també les aules d'acollida a l'alumnat nouvingut, que necessita sovint una atenció especial per agafar el ritme de la resta de companys, a un total 1.282 espais amb els seus professors dedicats al treball d'assegurar l'assoliment bàsic de les matèries. També se sumen 2 aules d'acollida accelerada, com a prova pilot, que té aquesta mateixa funció però pels alumnes de 3r i 4t d'ESO, que són en els quals es troben majors taxes d'abandonament escolar prematur. Hi haurà aquesta acollida accelerada a cinc aules, de Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Salou i Tarragona. D'altra banda, seran 200 els assessors especialitzats en llengua i cohesió social que donaran resposta l'arribada de nouvinguts per a assegurar la seva bona integració. També 52 educadors socials a disposició dels centres.
La consellera Niubó ha destacat aquest divendres en roda de premsa el repte demogràfic que sobrevola el sistema educatiu: mentre moltes classes de primària quedaran amb places buides, especialment en les parts del territori menys poblades, l'educació secundària i l'FP s'enfronten a una massificació d'aules, un tensament més gran que s'explica sobretot, segons el Departament, per l'alta quantitat d'alumnes nouvingut a mig curs, el que s'anomena "matrícula viva". El volum més gran d'alumnes per aula es donarà sobretot al voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona. Pel que fa a infantil, en el tercer curs consecutiu de gratuïtat de l'infantil 2, s'amplia enguany la reducció de ràtios a I2 i I3, amb una ràtio mitjana de 18,28 alumnes per aula.
Reorientació pels alumnes sense plaça d'FP
El departament també té els deures urgents d'accelerar la gestió dels 30.000 alumnes que volen entrar en una FP i encara estan sense plaça, una qüestió sobre la qual la consellera admet aquest divendres en roda de premsa que encara queda molta feina i explica que se centrarà en la reorientació i la informació als alumnes sobre quines alternatives properes i semblants tenen, una solució a curt termini. De cara al curs vinent, Niubó ha marcat l'objectiu que tots els alumnes haurien de saber al juliol si obtenen o no plaça. La consellera ha afegit que també s'ha d'avançar en un ajust de l'oferta i la demanda, tenint en compte les diferents realitats territorials i sectorials, i millorar el transport en zones del territori per a poder desplaçar-se a estudiar el que es desitja.
La voluntat de matriculació en FP creix any rere any i enguany s'amplia en 3.700 el nombre d'alumnes que s'incorporen a aquests estudis; més de 290.000 en total cursant aquests estudis. Enguany també entra en vigor la nova llei d'FP que fa que tota aquesta formació sigui dual, amb molt de pes de la formació i alhora treball en l'empresa, no només en l'aula.
Pels docents: millores laborals i desburocratització
Després dels darrers anys de processos d'estabilització dels docents, enguany el curs començarà amb 82.277 dotacions de professionals de l'ensenyament, uns 38.800 de primària i uns 43.000 de secundària. Dels quals, un total de 18.300 han estat estabilitzats recentment, de manera que s'ha reduït la interinitat cap al 5,56%. De la bossa de personal substituït, d'unes 15.000 persones, pràcticament la seva totalitat han estat assignades a una destinació. També hi haurà en un total uns 3.400 tècnics d'educació especialitzats per a donar resposta a la diversitat i de l'alumnat.
Celebraran els centres educatius i docents la voluntat de la consellera Niubó d'una "desburocratització" de les seves tasques educatives, i enguany s'avança en la unificació d'eines i aplicacions de gestió, calendari, contractació de personal, suport documental, una qüestió que ja inicià l'anterior Executiu. En total el que abans eren unes desenes d'aplicacions diferents s'unificaran en una sola. D'igual forma, el Departament no demanarà als centres algunes dades que pot obtenir d'altres formes.
Esther Niubó també ha dit que aquest mes de gener es consolidaran les millores laborals pactades amb els sindicats de professors, com el cobrament del plus d'antiguitat als 6 anys i no als 9, la reducció de l'horari lectiu en una hora per als més grans de 55 anys i l'equiparació salarial entre els professors de secundària i FP.
"Consensos" per a la sisena hora
Finalment, pel que fa a la sisena hora de classe en els centres públics, per equiparar-ho amb la concertada, la consellera ha descartat qualsevol decisió precipitada de tanta importància sense consensuar abans un posicionament i com fer-ho amb famílies, sindicats de professors i la direcció dels centres. Aquesta és una demana que han fet insistentment alguns sindicats i que està inclosa en l'acord d'investidura que el PSC va pactar amb els comuns. Sobre iniciar el curs després de l'11 de setembre, la consellera ha dit que li sembla "bé" encara que ha subratllat que el més important és garantir que s'hagi pogut fer una bona acollida als nous docents abans de l'inici del curs.