Les presons catalanes tenen, almenys, 236 persones amb discapacitat intel·lectual, que representen el 2,7% del total de reclusos que compleixen una condemna (8.635 presos, aquest gener). És un percentatge elevat si es compara amb la població amb discapacitat intel·lectual reconeguda a Catalunya, que és un 1% (més de 84.000) respecte als 8 milions de persones que hi viuen actualment, segons l’estadística actualitzada. La xifra de presos amb discapacitat podria ser major perquè les 236 persones són les que consten ateses en el Programa d'atenció a la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (Programa DID) en tots els centres penitenciaris durant l'any 2023. A més, d’aquest total, només 136 presos tenen el certificat oficial de discapacitat. Les 100 persones restants no en tenen i han accedit al programa com a persones en situació prèvia al diagnòstic de discapacitat intel·lectual (pre-DID), i en funció del seu perfil, se les ubica en unitats ordinàries o als departaments d'infermeria o psiquiatria dels centres penitenciaris perquè “no hi ha unitats especialitzades per atendre’ls”.
Així es recull en un nou informe de la síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, que -acompanyada de l'adjunt general, Jaume Saura- l'ha presentat aquest dilluns a la tarda al president del Parlament, Josep Rull. A l’informe, s’alerta que la presó de Dones de Wad-Ras i la de Ponent no tenen unitats especialitzades per atendre a aquest col·lectiu i també es reclama que s’impulsin accions amb la judicatura perquè les persones amb discapacitat intel·lectual compleixin el càstig fora dels penals. "L'aposta pel medi obert de les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament ha de ser una prioritat", ha manifestat la síndica.
En aquest sentit, s’hi afegeix que “les instàncies jurisdiccionals haurien de derivar aquestes persones cap a altres recursos més adequats a la seva situació”. Tanmateix, la sindicatura sosté que no es fa perquè “sovint” en els jutjats “no es detecta la discapacitat i s'ha d'entomar el problema des de l'administració penitenciària”.
Visites a 35 comissaries i presons
La situació de les persones amb discapacitat intel·lectual als penals catalans es recull en el catorzè informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT) del Síndic de Greuges, en el qual es detalla que l’any passat van visitar (sense previ avís) 35 centres amb persones privades de llibertat: 19 comissaries de policia, de les quals 12 de policies locals i 7 dels Mossos d'Esquadra; vuit centres penitenciaris, sis centres educatius de justícia juvenil, un centre sociosanitari i un servei d'atenció hospitalària psiquiàtrica.
De les comissaries de les policies locals, la síndica aposta que es tanquin totes les cel·les de custòdia de detinguts i passin a estar en les dels Mossos. I, alhora, es recorda a la policia catalana que les persones detingudes tenen el dret de ser visitades per un metge, sense manilles i de forma privada, segons recull el conveni d'Istanbul, subscrit per l’Estat espanyol.
Única unitat a Quatre Camins
Pel que fa a les persones amb discapacitat intel·lectual, la síndica de greuges recorda que el 2013 el Departament de Justícia i la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (DINCAT) van elaborar el programa marc d'atenció i intervenció a les persones recluses amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID), amb l'objectiu “d'evitar que aquestes persones siguin un blanc fàcil a les presons catalanes i garantir-ne la seguretat i la reinserció”. I és que aquestes persones poden ser influenciades negativament per altres reclusos, o perquè no comprenen les pautes del penal són sancionats i, massa sovint, “aïllats de forma perllongada” als departaments de seguretat (DERT), on es tanca a persones perilloses o conflictives.
La primera mesura d'aquest programa per a la intervenció residencial va ser la creació d'una unitat especial per a persones amb discapacitat intel·lectual dins el centre penitenciari Quatre Camins. S'anomena Departament d'Atenció Especialitzada (DAE), i actualment és una unitat de convivència amb trenta-cinc places. Cap de les altres vuit presons catalanes (ni la de Joves) té un DAE, tot i que s’han creat unitats per a persones vulnerables i amb professionals formats per atendre’ls.
Dones, doble discriminació
A l’informe s’hi detalla que “la manca d'unitats específiques fa que, a la pràctica, la majoria de persones amb DID convisquin barrejades amb altres interns vulnerables, ja sigui perquè tenen una patologia mental, un problema de consum o una discapacitat”. S'hi afegeix que en algunes ocasions, a més, l'estada en aquests espais alternatius està limitada a dos anys, la qual cosa no és adequada per a les persones amb discapacitat intel·lectual.
S’hi sosté que “les presons de Ponent o la de Wad-ras de Dones, ni tan sols tenen previst disposar d'aquest espai per atendre els interns en situació de vulnerabilitat”. I s’assegura que “les dones amb DID pateixen una doble discriminació: perquè o bé no hi ha un espai específic per a elles o bé el que hi ha és clarament insuficient”.
A l’informe, es conclou que “s'estan fent esforços per adaptar l'entorn penitenciari a les persones amb DID, però que encara hi ha mancances que fan que no se'ls presti una atenció adequada a les seves necessitats”.
Finalment, la síndica de greuges ha tornat a demanar el Departament de Justícia, que dirigeix Ramon Espadaler, que revisi la circular 2/2024 aprovada, que restringeix treballar a les cuines de presons a reclusos condemnats a delictes de sang, després de l’assassinat de Núria López, cuinera del penal de Mas d’Enric, per part d’un reclús, l’any passat.
A la foto principal, un funcionari de presons controla els espais comuns de la presó de Brians 2. /Foto: Dep. Justícia/ Arxiu