La directora i fotògrafa Silvia Grav, que va denunciar el passat octubre a través de les seves xarxes socials l'assetjament del cineasta Eduard Cortés, ha publicat aquest dilluns un vídeo en el qual explica que han contactat amb ella 53 dones, gairebé totes espanyoles, però també de Colòmbia i Mèxic, que han viscut situacions similars. "Sabem que hi ha moltes més", afirma Grav al vídeo en el qual parla en nom de les 27 dones que van donar els seus testimoniatges en un article d'El País el 18 de desembre assegurant haver patit assetjament sexual per part de Cortés, qui els hauria ofert treball en les seves produccions amb la condició que es gravessin nues, masturbant-se o en altres pràctiques sexuals. Conegudes com 'les 27', tot i que el número ja s'ha elevat a més d'una cinquantena, Grav explica en el vídeo remès als mitjans al costat d'un comunicat escrit que "passar per aquest procés no és fàcil", parla d'"esquerdes" en el sistema i en el sector del cinema i justifica per què aquesta denúncia es fa públicament, i no per via policial.
Aplicació de protocols
Les 27 dones entrevistades per El País, han fet un comunicat en el qual assenyalen per què “moltes denúncies de violència sexual no es fan a través de la policia”. En l'escrit, les signants asseguren que no busquen "venjança, sinó sanar" i que "les que ja estan i les que estan per arribar no hagin de patir el que vivim nosaltres". També remarquen que els crims prescriuen en molts casos abans que la víctima hagi pogut "processar el trauma o tenir el suport o la força o la seguretat necessaris per a enfrontar-se a un procés judicial que serà molt dur i molt llarg". I afegeixen que "l'abús de poder és difícilment punible si no hi ha un contracte signat. Aquestes limitacions legals deixen a les víctimes en una posició d'indefensió que no s'hauria de tolerar". El text, signat per aquestes 27 dones, fa un aclariment: "Per cert, no som 27, sinó 52".
Les víctimes aprofiten el text per agrair el suport que han rebut d'ençà que van denunciar el cas, però també aprofiten per reclamar que els protocols dins de les indústries i acadèmies vagin més enllà de la creació de comissions, llibres blancs, dies especials, premis, i taules rodones. "Les investigacions han de realitzar-se sense importar l'estatus d'afiliació; l'abús no hauria de dependre del rang de l'agressor", defensen. Tanmateix, recorden que "denunciar és car" i les víctimes "enfronten alts costos emocionals, legals, econòmics i de revictimització en intentar defensar-se". "La justícia gratuïta i els advocats d'ofici exigeixen uns paràmetres molt difícils de complir, o que simplement no encaixen en el nostre cas", remarquen, per la qual cosa consideren que el Codi Penal "està obsolet i necessita actualitzar-se perquè els abusos de poder en entorns laborals siguin castigats de manera efectiva". D'altra banda, subratllen que les denúncies públiques també són denúncies i "en molts casos, són l'única manera de trencar el silenci, evidenciar un patró, i generar la catarsi necessària per a qüestionar i canviar allò que no funciona".
Cap investigació
Després de la denúncia de Silvia Grav, l'Acadèmia de Cinema Català va anunciar que obria una investigació contra Cortés perquè era membre de l'entitat. Finalment, el procés no es va produir. El director de Merlí i Ni una Más va comunicar que es donava de baixa a finals de novembre a través d'un email, abans que la institució el pogués citar a declarar. Des de l'Acadèmia Catalana els van recomanar a les dones que acudissin al despatx de Carla Vall, un bufet privat que col·labora amb la institució en un servei independent per a l'atenció a víctimes.