El dictador Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975. 47 anys ja. Aquesta data, però, no sembla quedar gaire llunyana perquè el feixisme segueix ben present al territori espanyol. El projecte DeberíaDesaparecer consisteix en una pàgina web on es donen a conèixer, entre d'altres dades, la localització de més de 600 carrers amb noms o esdeveniments franquistes. La iniciativa, impulsada per la Fundació Jesús Pereda de CCOO, ha informat de la troballa d'aproximadament 5.600 vestigis i símbols contraris a la memòria històrica que són presents a Espanya i on, alhora, es pot informar sobre les restes del franquisme que hi ha encara a les pròpies localitats de cadascú.
Subvencionat pel Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, l'informe significa el primer catàleg en l'àmbit espanyol, malgrat que sigui una aproximació sobre la base de les recopilacions de les administracions locals i les associacions memorialistes, investigacions especialitzades i mitjans de comunicació. La rellevància del fet és que els símbols són il·legals des de fa molts anys i, ara, amb la nova llei aprovada al Congrés dels Diputats aquest dijous passat, i que encara l'aprovació definitiva, es qualifica de "contràries" totes aquestes quantitats d'al·legories franquistes.
Per què neix aquest projecte?
Tot es remunta a l'any 2007, quan es va aprovar a Espanya la llei que, entre altres coses, promou la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. No obstant això, 15 anys després, i mitjançant una complexa geolocalització a causa de la manca de catàlegs públics, el projecte DeberíaDesaparecer ha creat un espai virtual de dades obertes que visualitza i identifica el panorama nacional sobre tots els vestigis i símbols que conformen un paisatge contrari a la memòria democràtica.
La majoria de símbols franquistes restants són plaques
En total, ja s'han trobat 5.596 vestigis franquistes. La gran majoria, pràcticament un 77%, són plaques, unes inscripcions metàl·liques impressionades a les fatxades de les cases de protecció oficial construïdes per l'Institut Nacional d'Habitatge durant la dictadura. En la segona posició hi ha el nom franquista dels carrers, amb 611 identificats. Les dades relaten que el 2019 n'eren 1.179, segons el Ministeri de Justícia. De fet, hi ha grans ciutats que estan recuperant carrers franquistes, entre ells l'Ajuntament de Madrid, que ha tornat a la llista carrers franquistes com Millán-Astray o la del Creuer de les Balears. De làpides, se n'han determinat 212, mentre que de creus franquistes, n'han reconegut un centenar i mig.
Més presència en els espais privats que en els públics
DeberíaDesaparecer ha descobert que del total de vestigis que incompleixen la llei de memòria històrica, més d'un 80% es troben en espais privats arran de l'abundància de les plaques falangistes dels habitatges. D'aquesta manera, la majoria dels símbols encara presents poden passar ocults a ulls d'hom. De forma contrària, alguns dels emblemes més visibles, com les nombroses estàtues al dictador alçades en honor seu es van anar retirant progressivament des del 2007, però algunes encara romanen intactes i sense resignificar.
És el cas del monument franquista de Tortosa que commemora la batalla de l'Ebre i, en aquest cas, no s'ha intervingut per modificar el seu sentit franquista per quelcom democràtic. De fet, el passat 7 de juliol el TSJC va tombar el recurs del Govern per a la retirada del monument franquista de Tortosa, de forma que, ara com ara, les obres es troben aturades. El tribunal es va emparar en el fet que treure el monòlit "no respon a un interès particular". Per contra, "afecta la protecció del patrimoni cultural". Actualment, resten 10 monuments franquistes que superen els 20 metres d'alçada a tot el territori espanyol.
Sis poblacions a tot l'estat espanyol amb nom franquista
Una de les dades més curioses de l'informe és la recollida de sis municipis a Espanya que compten amb un nom franquista. Són els casos de Quintanilla de Onésimo (Valladolid), en honor al fundador de les JONS, Villafranco del Guadiana (Badajoz), San Lorenzo de Yagüe (Sòria), Alcocero de Mola (Burgos), Alberche del Caudillo (Toledo) i Llanos del Caudillo (Ciudad Real). Segons els experts, la llei del 2007 obliga les administracions públiques a aixecar qualsevol mena de simbologia que exalti l'època franquista, però la jurisprudència ha marcat que "no és extensible al nom del municipi". Aquesta, per tant, és la raó amb què s'excusen els municipis per no rebatejar el nom franquista de la localitat.