Gairebé dues dones han sigut ateses cada dia a l'Hospital Clínic per haver patit d'una agressió sexual aquest 2023. Segons les dades fetes públiques aquest dimecres, un total de 587 víctimes d'agressions sexuals han acudit a l'hospital de referència per aquests casos entre l'1 de gener i el 31 d'octubre d'aquest any. Unes dades que demostren una realitat "dramàtica i intolerable" de la nostra societat, ha destacat amb contundència el Dr. Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic Barcelona. "Any rere any les xifres segueixen empitjorant, segueixen augmentant", ha remarcat el Dr. Campistol en la roda de premsa celebrada al voltant del Dia per l'Erradicació de les Violències envers les Dones, 25 de novembre. Respecte de l'any passat, l'Hospital Clínic ha atès un 5,6% més de víctimes -en el mateix període del 2022 van atendre 556 víctimes d'agressions sexuals. Les dades també mostren que hi ha hagut un augment de la violència física exercida contra les víctimes ateses, amb un repunt de la xifra de persones que presenten lesions moderades o greus.
"Constatem que a més a més de la violència sexual, apareix també violència física afegida. Són agressions que tenen una violència superior", explicava la Dra. Lluïsa Garcia Esteve, presidenta de la comissió de Violència Masclista i Salut. Un 37% de les dones ateses aquest 2023 han registrat, a part de les agressions sexuals, lesions físiques com cops, mossegades a les mames, estirades de cabell, esgarrapades, fractures, o escanyaments. L'any passat, aquesta xifra era del 20%. Teresa Echeverría, membre fundadora de la Comissió de Violència Masclista i Salut, ha afegit en roda de premsa que el fet "que dins de la violència sexual hi hagi a més violència física afegida, empitjora molt més la recuperació psicològica".
Les violacions ateses augmenten un 10,5%
De les 587 víctimes d'agressions sexuals ateses entre l'1 de gener i el 31 d'octubre d'aquest any, el 89% eren dones. I més de la meitat de les dones ateses a l'Hospital Clínic enguany van patir una violació vaginal, anal o oral. Concretament, les víctimes violades són un 60% de les dones ateses: 317 aquest any, un 10,5% més que l'any passat -quan n'hi va haver 287. També destaquen les agressions grupals, un 8% de les ateses.
Pel que fa al perfil de l'agressor, en un 99% dels casos eren homes, i en un 49,2% la víctima el coneixia. Les dades també posen en èmfasi que encara només una meitat de les persones ateses -el 45,3%- tenen clar que volen denunciar els fets. I només un 4,6% ha fet la denúncia abans d'adreçar-se al centre de salut, un fet que podria indicar que es prioritza la salut psíquica i física.
Víctimes joves i persones sense llar
L'Hospital Clínic atén víctimes a partir dels 16 anys -per menors d'aquesta edat el centre de referència és l'Hospital Vall d'Hebron. Així, el 5,5% de les víctimes d'agressions ateses eren noies d'entre 16 i 17 anys, i el 45,8% de les víctimes tenia menys de 25 anys.
Els professionals del Clínic també han qualificat d'alarmant l'augment de les agressions contra les persones que dormen al carrer, un col·lectiu vulnerable que representa el 3,7% de les víctimes ateses enguany.
Pel que fa als llocs on s'han produït les agressions sexuals, un 46% van ser en un domicili, un 16% en la via pública i un 10% locals d'oci. De les víctimes ateses, un 18,5% presentava una amnèsia total dels fets - mentre que el 2022 va ser el 4,5%. Des del Clínic assenyalen que 1 de cada 5 agressions se sospita que ha estat facilitada per les drogues. A més, apunten que un 93% dels casos va ser oportunista i en 9 de les atencions hi ha sospita d'intencionalitat de submissió química.
El Dr. Campistol, director general de l'Hospital Clínic, ha volgut deixar clar que "tots som responsables i hem d'actuar". "L'educació és clau", ha dit, adreçant-se a la polèmica recent sobre l'edat de tenir el primer mòbil. "És un tema molt complex que s'ha de treballar perquè és inadmissible que 10 -12 anys tinguin accés a tota la pornografia", ha destacat. Per la seva banda, la Dra. Lluïsa Garcia Esteve ha volgut posar èmfasi en la necessitat de més inversió. "No s'ha pensat que calia una inversió de recursos en aquesta àrea. És un tema de salut i s'hi ha d'invertir perquè recuperar aquella salut després d'un impacte així costa diners", ha defensat.