Més de la meitat dels treballadors dels comerços d'Andorra la Vella fan servir el castellà per adreçar-se als clients, tot i que un cop iniciada la conversa, si el client respon en català, només la meitat dels treballadors que començaven la conversa en castellà mantenen les respostes en aquesta llengua. És la conclusió d'un estudi sobre els usos lingüístics publicat per la nova Plataforma Andorrana per la Llengua, entitat que s'ha presentat en societat aquest divendres en un acte al Centre Cultural la Llacuna. La investigació, elaborada per la lingüista Carla Piñol, s'ha fet a partir de l'anàlisi de les interaccions entre treballadors i clients de 550 establiments d'Andorra la Vella, i ha constatat que la llengua d'inici és molt important per determinar en quina llengua es mantindrà la conversa. L'exministre andorrà Marc Vila Amigó, president de l'entitat andorrana en defensa de la llengua, ha lamentat en roda de premsa que la llei del català finalment limités les obligacions legals per iniciar la conversa en català només als serveis sanitaris i socials i al transport públic, i ha defensat que caldria obligar a començar les converses en català també als establiments comercials, perquè això fomentaria que les converses s'acabessin desenvolupant en català.
Les dades de l'estudi també indiquen que l'oferta lingüística del comerç condiciona la tria lingüística del client, i que aquest associa un determinat tipus d'establiment a l'ús d'una llengua concreta: el sector de l'hostaleria i els grans magatzems s'identifiquen clarament amb l'ús del castellà, i en el cas del sector financer, amb l'ús del català. Aquesta divisió també condiciona la tria lingüística dels treballadors, de manera que a l'hostaleria, el 40% trien el castellà per atendre el client, un percentatge que disminueix al 25% en les botigues i al 20% en el sector financer.
La investigació també ha detectat diferències en els usos lingüístics en funció de la procedència dels treballadors. Així, els nascuts a Catalunya inicien més les converses en català (84%) que no pas els nascuts a Andorra (69%), tot i que tots dos parlen en català si el client els respon en aquesta llengua. En canvi, entre els nascuts a la resta de l'estat espanyol, aquells que s'adrecen en català als clients no arriba al 40%; entre els portuguesos d'origen, el percentatge és del 30%, i pel que fa als originaris d'Amèrica Central i del Sud, del 12%. Més enllà de la salutació, els que, veient la resposta dels clients, continuen en català són el 69%, el 57% i el 25%, respectivament.
Plataforma Andorrana per la Llengua s'ha presentat en un acte que ha comptat amb membres de Plataforma per la Llengua de Catalunya, les Illes Balears, Catalunya Nord i l'Alguer, a més del president de l'entitat, Òscar Escuder. "Posarem l'experiència dels 30 anys de Plataforma per la Llengua al seu servei en un territori, Andorra, que té la particularitat de ser l'únic estat en què l'única prioritat lingüística sigui el català", ha assenyalat Escuder.