Més de mig miler d’advocats s’ha inscrit en la primera formació gratuïta, que ha organitzat el Consell de l’Advocacia Catalana per analitzar la transformació judicial que implicarà la Llei Orgànica 1/2025, d'Eficiència del Servei Públic de Justícia, que s’ha d’aplicar de forma progressiva als partits judicials des d’abril fins al desembre. Desxifrant la llei d’eficiència és el nom amb el qual la institució ha batejat aquest pla formatiu, del qual sosté que és "el de més envergadura" i que es faran sessions en els 14 col·legis que representa (Barcelona, Figueres, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Reus, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vic, a més d'adherits els de les Illes Balears, Perpinyà i Andorra), i que aplega més de 40.000 col·legiats.
La primera jornada s’ha programat aquest dimarts, a la tarda, a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Terrassa, amb un centenar de places d’assistència presencial, i uns 500 en línia, que ja s’han exhaurit, segons han informat fonts de la institució a ElNacional.cat. Davant aquesta expectativa, l’Advocacia Catalana ha resolt que penjarà íntegrament la jornada a la seva web, dos dies després de realitzar-se, perquè pugui ser visualitzada en diferit pels col·legiats interessats. Després de Terrassa, s’han organitzat jornades als col·legis de Figueres (17/2), Reus (11/3) i Barcelona (18/3).
Canvis organitzatius i processals
El principal canvi és que els jutjats unipersonals desapareixeran i seran substituïts per Tribunals d’Instància, on treballaran en equip uns vuit jutges o més amb funcionaris compartits, que ha de suposar unificar criteris i poder reaccionar amb rapidesa en casos d’allau de demandes o davant d'una investigació voluminosa. Els primers jutjats que tindran aquests canvis són els mixtos, de civil i penal, els anomenats jutjats de Primera Instància i Instrucció, com ara els jutjats de Santa Coloma de Gramenet o de la Bisbal d'Empordà. La norma també inclou canvis processals, com ara que hi hagi una sessió obligada de conciliació o mediació, que s'inclou en l'ADR Mediació Masc (Alternative Dispute Resolution).
L’Advocacia Catalana aprova aquest canvi organitzatiu, tot i que reclama que la justícia no s’allunyi del ciutadà amb les tecnologies i que s’informi correctament el justiciable sobre possibles acords, ja que en alguns procediments no cal la presència de lletrat.
Ponents experts
L’acte al Col·legi d'Advocats de Terrassa serà inaugurat per Joan Martínez, president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà de l’ICA Granollers, i altres representants com ara la degana de l’ICA Terrassa, Carmen Oriol Fita.
La primera ponència sobre l’organització i estructura dels tribunals d’instància (civil i penal), anirà a càrrec de Jordi Álvarez Morales, jutge degà de Terrassa. Iolanda Aguilar, secretària per a l'Administració de Justícia del Departament de Justícia, exposarà la transformació dels primers 33 del total de 49 partits judicials que hi ha a Catalunya, canvi que ha de complir-se al juliol i adaptar-se a les oficines judicials que els corresponen. La segona fase es preveu a l’octubre, i la darrera, amb els partits judicials grans, com Barcelona, al desembre.
L’advocada de Barcelona Cristina Vallejo explicarà els requisits de procedibilitat, i les accions de mediació i conciliació. Finalment, Alfonso Núñez Cacho, lletrat de l’Administració de Justícia del jutjat de 1a instància 46 de Barcelona, explicarà les facultats dels lletrats i lletrades de l’administració de justícia en aquesta organització, on dirigiran els funcionaris.
El govern espanyol de Pedro Sánchez no ha dotat aquesta nova llei d’un annex pressupostari. Des del Departament de Justícia, que dirigeix Ramon Espadaler, s'ha impulsat grups de treball amb la judicatura per quantificar necessitats de personal i material. Des de Justícia no es renuncia a reclamar uns 55 jutges nous al ministeri perquè consideren que la planta no està equiparada a la que tenen a la resta de l’Estat espanyol. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, va elevar aquesta xifra a un centenar de jutges més.