Estar cremats, la tendència que arrasa entre els docents. Més d'un terç dels professionals de l'educació a Catalunya, el 36%, estan pensant a deixar-ho i treballar en altre sector. Així ho mostra una enquesta elaborada pel sindicat majoritari de docents a Catalunya, USTEC·STEs (IAC), i presentada aquest dijous, per a la qual han entrevistat al voltant de 14.000 mestres i professors. D'aquests docents entrevistats, entorn d'un quart —27% d'homes i 22% de dones— es plantegen deixar la professió aquest mateix any i el 37% ho farien per una altra activitat laboral d'estatus i salari similars, no necessàriament per una millora de condicions.
Entre els factors que propicien aquesta fuga de talent a l'educació hi ha, segons al·leguen els mateixos docents en l'enquesta, l'ambient de treball i els conflictes (43%), on identifiquen una manca d'autoritat davant l'alumnat, les famílies i les direccions; la càrrega mental (25%), ja que parlen de desgast psicològic en el dia a dia; i la burocràcia (19%), que perceben com a càrrega de treball extra amb poca o nul·la utilitat.
Xavier Díez, doctor en Història Contemporània i coordinador de l'estudi, ha afirmat aquest dijous en la presentació de les dades davant la premsa que la docència s'ha convertit en una professió "degradada" i cada vegada menys atractiva per dedicar-s'hi, perquè s'ha "proletaritzat". En aquest sentit, explica que qualsevol professional amb una formació amb sortida laboral fora de la docència acaba deixant l'aula per anar a treballar a una oficina en altre sector. Especialment amb matemàtics o informàtics, si bé assenyala que cada vegada passa més amb docents d'altres especialitats. Des del sindicat docent parlen d'una "gran renúncia", emprant el terme popularitzat després de la pandèmia de la covid, i alerten que això "hipoteca el futur de l'escola".
Díez i la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, han assenyalat que els docents han perdut autoritat davant la societat, les famílies i els alumnes, que pressionen i posen en qüestió el criteri formatiu i conceben l'educació com un servei comercial que paguen per rebre i volen condicionar com és. També assenyalen, així, el Departament d'Educació, el qual, diuen, imposa les metodologies a aplicar i marca tot detall en detriment del criteri i la llibertat de càtedra del docent. En aquest sentit, se senten atacats pel Departament, que els "desautoritza". On hi ha millors dades de satisfacció docent, segons mostra l'enquesta, és a les escoles oficials d'idiomes, ja que "la tasca docent està molt més acotada i clara", no hi ha les mateixes pressions burocràtiques i són més independents pedagògicament. On hi ha les pitjors, als instituts escola, "una aposta ideològica del Departament amb Esquerra Republicana (ERC)" de la qual, afirma Díez, els docents "fugen com de la pesta" pel seu horari partit, que genera moltes incidències per indisciplina als migdies i les tardes.
El desgast dels docents és un dels fenòmens que ells mateixos i els experts adverteixen habitualment. Recentment, el professor de Filosofia i escriptor Damià Bardera va alertar d'això en una entrevista amb El Nacional, en la qual deia que "cada cop hi ha més desprestigi" en la docència. "No tenim gent perquè s'ha buidat la feina de sentit. I depèn d'on et toqui treballar, estàs totalment desprotegit a l'aula". Alertava també sobre la manca de disciplina entre l'alumnat i com n'eren d'hostils alguns entorns educatius. "Qui vols que tingui ganes, a les vuit del matí, de sentir-se insultat? O d'entrar amb tensió a l'aula? Hi ha gent que comença a les vuit del matí i, abans de dos quarts de tres, ja ha anat a acomiadar-se a la direcció dient 'ostres, no és el que m'esperava'. La gent, si s'ha tret una carrera que té sortida laboral que no sigui la docència, doncs marxa. Normal, qui té ganes d'aguantar això?", argumentava.
Fins a 16 hores de feina a casa i treball els caps de setmana
Sobre la càrrega de feina, l'enquesta també assenyala que els docents dediquen habitualment moltes hores extra a casa, per corregir, preparar classes o emplenar paperassa per al Departament. El 29% fa entre 9 i 12 hores de feina setmanal a casa i el 24%, més de 13 hores. Inclús un 10,7% hi dedica més de 16 hores. Això també inclou el cap de setmana: el 64% treballa 6 dies a la setmana i el 17% ho fa els 7 dies —especialment entre els professors de batxillerat—. La seva jornada ha de ser de 37 hores i mitja, de les quals, per exemple, a primària han de ser 30 presencials al centre.
Un altre aspecte del qual alerten els docents és la manca de democràcia als centres educatius, de manera que la direcció tindria plens poders per configurar l'equip docent i, per tant, tots els interins i docents sense plaça definitiva es troben en una situació en la qual "la seva feina depèn de callar", com alertava Bardera. Com si es tractés d'una empresa privada, en definitiva. En aquest sentit, el 41% dels docents enquestats consideren insatisfactòria la democràcia interna a escoles i instituts, davant d'un 31% que ja veuen bé com funciona i un 27% que no contesta. Díez ha explicat que els docents veterans són els més insatisfets en aquest sentit, perquè recorden que fa 20 anys la situació era diferent. "Abans el director era un portaveu del centre cap a l'administració, ara és un representant de l'administració al centre", ha apuntat.
Les ganes de plegar, inversament proporcionals al sou
A banda d'això, el malestar té també un vessant econòmic, material. El 60% dels docents amb problemes econòmics, habitualment vinculats a dependre de substitucions, interinatges i inestabilitat laboral, consideren que tenen una salut mental dolenta. També es nota aquest vessant pel que fa als qui tenen intenció, o es plantegen, de deixar la professió. Els docents que viuen en un pis compartit tenen gairebé el doble de predisposició a abandonar el sector —el 44%, davant del 27% que té un habitatge en propietat—. La predisposició a abandonar la docència, de fet, és inversament proporcional al nivell d'ingressos. Entre qui té ingressos familiars inferiors a 1.800 € mensuals, la voluntat d'abandonar és del 50%, mentre que disminueix fins al 26% entre els qui a casa els entren al voltant de 5.000 € cada mes.
La reclamació salarial és un altre punt destacat per la USTEC, que lamenta que un mestre acabat d'entrar cobra 1.500 euros al mes nets, "que a Barcelona implica estar en situació de pobresa". Apunten el fet que el docent ha perdut en els darrers anys al voltant d'un 20% de la seva capacitat adquisitiva per l'augment del cost de vida, que no s'ha acompanyat en la retribució que reben.
Protocol per casos de violència, treure poder a les direccions i estabilitzar tothom
Davant d'aquest panorama negatiu, el sindicat aprofita per llançar diverses propostes de millora i aconseguir retenir talent a l'educació i que la docència sigui de nou una professió atractiva i de prestigi. En aquest sentit, USTEC reclama reduir la burocràcia innecessària per avaluar, emprar aplicacions o elaborar memòries, més inversió per augmentar plantilles i poder reduir ràtios d'alumne per docent i, així, blindar la jornada continuada a tots els centres o més dies per preparar el curs. També establir un protocol de resposta unificat si hi ha violència envers el docent o impossibilitar que les direccions "puguin triar arbitràriament" el professorat —això pressiona les dones per tal que renunciïn a mesures de conciliació, denuncien—. En aquest sentit, la demanda habitual és derogar el decret de plantilles i eliminar les places perfilades que serveixen, diuen, per triar a dit el personal. Per descomptat, acabar amb "l'abús d'interinitat" i estabilitzar tot el personal, o també revertir les retallades del 2010.
Des d'USTEC assenyalen que la situació és "delicada, però no crítica" i que, per tant, ara l'important és corregir una situació que "és reversible". Segura ha conclòs que "amb voluntat política podria haver-hi una reversió". Finalment, han allargat la mà a la consellera Esther Niubó per tractar els resultats de l'enquesta.